«He assetjat periodistes perquè no informin». Un agent dedicat a l’engany a Twitter es confessa

«Poder prendre el control és una cosa molt llaminera», explica a EL PERIÓDICO l’exempleat d’una agència internacional que oferia com a servei la creació de campanyes artificials de manipulació de l’opinió pública, cosa que es coneix com ‘astroturfing’. Durant anys, va coordinar una guerrilla digital a sou de 10 persones dedicades a viralitzar de forma fraudulenta missatges a Twitter, a defensar la reputació dels seus clients –de grans multinacionals a celebritats televisives– i a assetjar els seus enemics. «Puc crear un exèrcit capaç d’aconseguir que el món et vegi com un ciutadà exemplar», afegeix. Ara narra la seva experiència a ‘Confesiones de un bot ruso’ (Editorial Debate).

«Imagina que ets el directiu d’una empresa i que una investigació destapa la teva implicació en un cas de corrupció. Estàs venut, però de sobte et truca un paio que et proposa una sortida per resoldre aquesta crisi de reputació sense abaixar-te els pantalons. Aquesta trucada l’hauria fet el meu excap i jo m’hauria encarregat de planificar, dissenyar i executar aquesta estratègia», assegura aquest exagent, que oculta la seva identitat perquè un acord de confidencialitat li impedeix posar cara i ulls a les campanyes que va orquestrar.

Manipulació orquestrada

Twitter s’ha convertit en un dels principals escenaris d’aquesta batalla pel relat polític, social i cultural. I és que part dels debats, discussions i insults que s’aboquen allà no sorgeixen de forma natural i orgànica, sinó que són coordinats i executat a través de bots –comptes automatitzats, siguin falsos o no– amb la intenció d’amplificar certs missatges i aconseguir així més legitimitat. És més probable que t’aturis a llegir o compartir un missatge amb 2.000 retuits que un altre de marginal.

Al seu torn, la propagació reiterada de missatges sobre el mateix tema busca colar-se en els temes més comentats (‘trending topic’), segrestar el debat i intentar marcar l’agenda mediàtica. «Aconseguir popularitzar un ‘hashtag’ és molt fàcil, només cal analitzar quants tuits generen la resta de tendències i calcular quants has de llançar per aconseguir-ho», assenyala.

«Me he pasado unos cuantos años insultándote en redes sociales porque alguien me pagaba. Ahora que ya no tengo nómina, quiero contarte cómo lo hacía»

Esta semana llega a las librerías #ConfesionesDeUnBotRuso, de @thebotruso https://t.co/nhjc1P8GTd pic.twitter.com/uUbGINVmJx

— Editorial Debate (@debatelibros) 24 de enero de 2022

Fer que un missatge sigui viral pot ser senzill i relativament barat. Però al món de la manipulació psicològica l’èxit va més enllà de les xifres i per crear un «vincle real» amb la víctima tot ha d’estar planejat al detall, mapar el que passa a les xarxes i identificar punts febles per influir en la conversa. «Si gestionem un compte antivacunes necessitem saber com parlen i quines preocupacions tenen per saber quin contingut calarà més profund al seu cor», adverteix.

Assetjament i demolició de rivals

La millora de les mesures de seguretat de Twitter contra bots i la facilitat amb què els usuaris els detecten ha fet que cada vegada més agències d’‘astroturfing’ optin per una estratègia més agressiva, els trols: comptes falsos des dels quals es llancen insults i amenaces contra objectius concrets. «Si vull que un periodista deixi de publicar continguts que ataquin el meu client és imprescindible l’assetjament», assenyala. «Si cada vegada que parles d’un tema reps 50 comentaris negatius al cap d’un mes deixaràs d’entrar a la xarxa social o ho faràs per publicar fotos del gosset que has adoptat». La millor manera de maquillar aquests comptes és humanitzar-los, això és inventar-se detalls de la seva vida «com si fos un joc de rol».

Penetrar en la ment de l’objectiu és clau, encara més si es tracta que «un altaveu de qualitat» com un periodista compri el teu relat. Això és també més car, però no significa que els qui treballin per a aquestes agències tinguin les butxaques plenes. «No es guanya gaire», confessa l’exagent. «Hi ha molts mileuristes, autònoms i gent amb contractes il·legals».

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Com a Facebook o Youtube, Twitter ha sigut criticada perquè els seus algoritmes de recomanació solen amplificar el contingut més viral, cosa que dona ales a missatges incendiaris que, per atracció o per rebuig, generen una reacció dels usuaris. No obstant, assenyala que el problema és la «màniga ampla» de la plataforma i que «no hi ha control». «¿Com se li poden passar per alt les denúncies que periodistes fan de xarxes de bots i comptes trols?», es pregunta.

Amb la publicació del llibre, l’exagent busca informar d’un negoci que creix a l’ombra, una cosa que també fa des de Twitter sota el pseudònim @thebotruso. «Som molt poc conscients de la gran quantitat de dades que deixem a internet i com de valuoses poden ser en les mans inadequades», adverteix. «Aquestes agències encara campen lliurement».