Espanya es cola a la campanya electoral portuguesa

Tant el Bloc d'Esquerra (BE) com el Partit Comunista Portuguès (PCP) –el desacord del qual amb els pressupostos del 2022 va provocar la convocatòria anticipada d’eleccions– han utilitzat els pactes a què ha arribat el Govern de coalició a Espanya per mostrar el que consideren una intransigència del primer ministre, António Costa, a l’hora d’atendre les seves demandes en matèries com la reforma laboral i la pujada del salari mínim.

Llei laboral

Per als bloquistes, la modificació del codi de treball portuguès, que continua amb mesures imposades per la troica, va ser una de les principals condicions per donar el seu vistiplau als comptes socialistes. Una cosa que finalment no va passar. «A Espanya s’està treballant en un acord per a la reforma laboral que aquí no s’ha arribat a plantejar perquè el PS va tancar la porta a qualsevol negociació amb el BE el 2019», va dir aquest dimarts la líder del partit, Catarina Martins, en una entrevista amb EL PERIÓDICO i altres mitjans estrangers. 

Pocs dies abans, Martins va retreure a Costa en un debat cara a cara en televisió la falta de voluntat dels socialistes per millorar les indemnitzacions per acomiadament o reduir el període probatori als contractes de treball. «A Portugal aquest període és de sis mesos, mentre que l’equivalent a Espanya és només de dos mesos. El PS està a favor de mantenir aquest termini, que permet l’acomiadament dels treballadors sense motiu justificat i sense rebre ni un cèntim», va afirmar la líder del BE.

Salari mínim

Els antics socis parlamentaris del Govern lusità també han fet referència a la pujada del salari mínim a Espanya per pressionar els socialistes, que defensen un augment més sostingut. «A Espanya el salari mínim és a prop dels 1.000 euros. Correm el risc de quedar-nos enrere en una qüestió d’innegable importància social», va dir a l’octubre el líder del PCP, Jerónimo de Sousa, per justificar el seu rebuig dels pressupostos. D’altra banda, el BE ha proposat una pujada anual del 10% del salari mínim per «arribar al final d’aquesta legislatura al valor que hi ha avui a Espanya», segons les paraules de Martins.

Altres partits d’esquerres, com l’ecologista Livre, han utilitzat el salari mínim per carregar contra els tres partits de la ‘geringonça’ indistintament. «Necessitem que l’SMI es recuperi en relació amb el salari mínim a Espanya. Passem del 80% al 70% durant la legislatura de la ‘geringonça’ [entre 2015 i 2019]; hem perdut un 10% en relació amb el salari espanyol», va afirmar el líder ecologista Rui Tavares a Martins en un altre debat cara a cara.

Mencions a la dreta

Notícies relacionades

Portugal celebrarà eleccions anticipades sota l’amenaça d’un nou bloqueig

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El mirall espanyol també ha sigut utilitzat per la dreta. Aquesta setmana, en un acte de campanya, el candidat d’Iniciativa Liberal (IL), João Cotrim de Figueiredo, va criticar el Govern lusità per no reduir els impostos als carburants, que a Portugal representen el 60% del preu total mentre que a Espanya suposen al voltant del 50%, cosa que repercuteix de forma significativa en el preu per litre. «Les persones que viuen a les zones frontereres es proveiran a Espanya, cosa que suposa una pèrdua del 12% en la recaptació,» va dir el líder liberal.

Una altra menció va ser la que va fer el candidat del conservador CD, Francisco Rodrigues dos Santos, en el cara a cara amb el líder del partit d’extrema dreta Chega, André Ventura. Santos va acusar Ventura de tenir una estreta relació amb Vox, partit que va ser al centre de la polèmica en dues ocasions per publicar a les seves xarxes socials un mapa d’Espanya amb Portugal annexionat. Després de demanar explicacions a Vox, Ventura va assegurar que l’objectiu dels tuits era mostrar que «Portugal i Espanya són més potències quan estan juntes que quan estan separades».