Macron proposa incloure el dret a l’avortament a la Carta Europea de Drets Fonamentals

El president de França, Emmanuel Macron, ha revelat aquest dimecres davant el ple del Parlament Europeu les seves prioritats per a Europa com a presidència de torn de la UE, i entre les seves primeres propostes ha esmentat la inclusió més explícita de la protecció del medi ambient i la inclusió del dret a l’avortament a la Carta Europea de Drets Fonamentals. «Vint anys després de la proclamació de la nostra carta, que ha consagrat l’abolició de la pena de mort en tota la Unió, m’agradaria ser més explícit sobre la protecció del medi ambient o el reconeixement del dret a l’avortament», ha reivindicat prometent una presidència semestral europea basada en la promoció dels valors.

Segons Macron, que a l’abril afronta les eleccions presidencials al seu país, la construcció europea ha aconseguit mantenir les seves promeses durant aquestes últimes dècades –de democràcia, progrés i pau– però l’agitació actual i l’auge dels autoritarismes està alterant aquestes tres promeses, així que toca refundar-les. «La presidència francesa serà una presidència de promoció dels valors que ens fan ser el que som i que, a còpia de donar-los per descomptats, han acabat per debilitar-se en els últims anys», ha avisat presentant-se com la generació –ell mateix va néixer el 1977– que ha redescobert la precarietat de l’estat de dret i dels valors democràtics.

Estat de dret

Durant el seu discurs davant el ple, que marca políticament l’inici de la seva presidència, el liberal francès ha alertat que hi ha veus que han arremès contra els textos fundadors, acordats per tots els Estats membres en la seva adhesió, en un intent que pot debilitar els fonaments d’Europa. Davant aquest atac, ha avisat que «el final de l’estat de dret suposaria l’arbitrarietat, la tornada als règims autoritaris en contra de la nostra història». Es tracta, ha afegit, d’un «combat ideològic» que «lliuren diverses potències autoritàries a les nostres fronteres i que torna a molts dels nostres països». 

En aquest sentit, ha insistit que no s’ha de permetre que s’instal·li la idea que l’estat de dret és «un invent de Brussel·les», un discurs present en alguns països, tot i que no ha esmentat explícitament Hongria o Polònia. «L’estat de dret és el nostre tresor: el que cal fer és tornar a convèncer tots els que se n’han allunyat», ha defensat. El president francès també ha garantit que continuaran lluitant contra els intents d’ingerència estrangera i ha recolzat el dret d’iniciativa legislativa per al Parlament.

Seguretat i Rússia

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

Bona part de la intervenció, d’una mitja hora, també ha estat dedicada a la solidaritat europea, la protecció del clima, la revolució digital, que serà el segon gran desafiament d’aquest segle, la reforma de l’espai de lliure circulació de Schengen, la necessitat de negociar un nou partenariat amb el continent africà i la seguretat d’Europa. Macron també s’ha referit a l’augment de les tensions amb Rússia i ha defensat un diàleg franc i exigent amb Moscou, amb qui aposta per continuar negociant en el marc del format de Normandia en el qual també participa Alemanya per trobar solucions al problema més apressant que és el conflicte a Ucraïna. 

«Ni els reflexos del passat, ni la tornada al nacionalisme ni la dissolució de les nostres identitats seran les respostes a aquest nou món. Però la nostra capacitat d’inventar un somni possible, de fer-lo tangible, de fer-lo realitat, de fer-lo útil als nostres conciutadans és la clau del nostre èxit. Tenim la força. Tenim els mitjans. Per això confio en nosaltres», ha conclòs.