Relleu institucional

Dones al poder: onada de canvi a Brussel·les

  • Tres de les quatre presidències de la UE –Comissió Europea, Banc Central Europeu i Parlament Europeu– estan des d’aquesta setmana ocupades per dones 

  • Més d’una dotzena d’agències i òrgans europeus estan dirigides per dones, que sumen a més 13 de les 26 carteres a l’escola de comissaris

Dones al poder: onada de canvi a Brussel·les
4
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

A mitjans del 2019 l’única dona que ocupava un dels anomenats topjobs, els alts càrrecs de la cúpula europea, era la italiana Federica Mogherini, actual rectora del Col·legi de Bruges i antecessora de Josep Borrell al capdavant de la diplomàcia de la UE. Dos anys i mig després, en tres de les quatre presidències de la Unió Europea –Comissió Europea, Banc Central Europeu i Parlament Europeu– s’hi asseuen tres dones (conservadores): l’alemanya Ursula von der Leyen i la francesa Christine Lagarde, fruit del pacte entre els líders europeus el juliol del 2019, i la maltesa Roberta Metsola, que des d’aquest dimarts és membre d’aquest selecte i restringit club després de ser elegida pels eurodiputats.

«Aquest dia serà recordat com el dia en què les dones van inclinar la balança i van ocupar dos dels tres alts càrrecs de la UE per primera vegada. Auguro que aquest moment assenyala un canvi cap a una representació igual en el futur», valora amb esperança la comissària d’igualtat, la socialista Helena Dalli. L’ascensió de la seva compatriota maltesa al lloc més visible i simbòlic de l’Eurocambra, juntament amb «el nomenament de von der Leyen, Lagarde, l’assoliment de la paritat de gènere a l’escola de comissaris o l’augment del nombre de dones membres del Parlament Europeu» envien, segons el seu parer, «un senyal important a la societat: que la igualtat de gènere només pot aconseguir-se quan practiquem el que prediquem», explica en declaracions a EL PERIÓDICO. 

Fins ara, mai havien arribat tantes dones a l’Everest de la política europea. 13 dels 26 membres de l’escola de comissaris de l’Executiu comunitari –el 48%– són dones, amb carteres de pes com la política de competència, que ocupa la vicepresidenta Margrethe Vestager. A més, més d’una dotzena dirigeixen o lideren agències i organismes europeus. És el cas de la Junta Única de Resolució (Elke König), l’òrgan responsable de la resolució ordenada de bancs en crisi. També de la Defensora del Poble europea (Emily O’reilly), la tasca de la qual és promoure una bona administració en el club. I el mateix amb l’acabada de crear Fiscalia europea (Laura Kovesi), destinada a combatre els delictes contra el pressupost europeu, o l’agència de cooperació policial Europol (Catherine de Bolle). 

Tot i que la llista no és exhaustiva i hi continua havent més agències liderades per homes, altres organismes amb dones al capdavant són l’Agència Europea de Medicaments (Emer Cooke) o el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (Andrea Ammon), que s’han convertit en dos pilars durant la crisi desencadenada per la pandèmia. També està dirigit per una dona el Comitè Econòmic i Social (Christa Schweng), l’Autoritat Europea de Protecció de Dades (Andrea Jelinek), l’Agència Europea de Seguretat Marítima (Maja Markovčić), l’Oficina de Pesca Europea (Susan Steele), l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere (Carlien Scheele) o l’Agència d’Asil de la UE (Nina Gregori).

Manar: un canvi transformador

«Que les dones tinguin poder és bo i positiu. Sempre valoro positivament que tinguin visibilitat i que ocupin espais de poder per diverses raons», celebra l’eurodiputada de Podem i vicepresidenta de la comissió de la dona al Parlament Europeu, Maria Eugenia Rodríguez Palop. En primer lloc, perquè denota que des del punt de vista estètic i del discurs «hem guanyat una batalla». En segon lloc, perquè «les habilitats de les dones, independentment de com siguis, pensis o el color (polític), són transformadores. I, finalment, pedagògicament, perquè «que nenes i adolescents vegin que les dones també poden triomfar, ser reconegudes i manar és una cosa transformadora».

Notícies relacionades

Rodríguez Palop es mostra molt més cauta quant a l’impacte que el nomenament de Metsola pugui tenir en les polítiques feministes. «Totes sabem que és una senyora especialment conservadora, antiavortista i que ha tingut unes posicions com a eurodiputada clarament antifeministes. El perill és que això sigui un maquillatge que al final ens porti a una situació de retrocés, que és el que no volem perquè hem avançat molt en la primera part de la legislatura. Se li ha de demanar que es comporti com una presidenta i no inclini la balança del costat antifeminista. Retrocedir en la segona part de la legislatura seria terrorífic», apunta.

L’onada de canvi que podria arribar també a una organització com l’OTAN, que en els seus 72 anys d’història no ha tingut mai una dona al capdavant. El secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, acaba mandat el setembre del 2022 i tot i que no s’ha obert encara el procés d’elecció ja han començat a sonar noms i els que reclamen passar el testimoni a una dona. En la llista de candidats possibles des de l’any passat figuren tres dones procedents de tres països d’Europa Central i de l’Est. És el cas de l’expresidenta de Lituània, Dalia Gribauskaite, l’expresidenta de Croàcia, Kolinda Grabar-Kitarovic, i l’expresidenta d’Estònia, Kersti Lakjulaid.