La Comissió Europea anuncia una polèmica desregulació digital que facilitarà l’accés de les empreses tecnològiques a les teves dades

La Comissió Europeaha presentat aquest dimecres el seu esperat Òmnibus Digital, un paquet de diverses mesures que preveu retallar i reformular –no sense polèmica– aspectes superposats de normatives com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), la regulació coneguda com AI Act, la directiva iPrivacy i la llei de dades.

Com ja van indicar els documents interns filtrats l’última setmana, l’Executiu comunitari presidit per la conservadora Ursula von der Leyen obrirà la porta que les empreses d’IA puguin utilitzar legalment certes dades personals sensibles –com les relacionades amb les creences religioses o polítiques, l’origen ètnic o la salut de les persones– per entrenar els sistemes que donen forma a aplicacions comercials com ChatGPT(OpenAI),Gemini(Google),Claude(Anthropic) o Grok(xAI).

D’altra banda, Brussel·les també concedeix més temps a les tecnològiques perquè compleixin la històrica regulació de la IA. En concret, proposa endarrerir fins a finals del 2027 l’aplicació de multes contra els continguts generats per IA que no inclouen marques d’aigua per advertir-ne els usuaris i de les normes que limiten el desplegament de sistemes d’IA considerats d’alt risc. Entren en aquesta categoria els que utilitzen «tècniques deliberadament manipuladores» o infereixin raça, emocions o opinions polítiques de les persones, i suposin així un perill per als drets fonamentals.

Malgrat el seu profund impacte econòmic i social, la Comissió no ha preparat avaluacions d’impacte dels canvis proposats, al·legant que són «específics i tècnics». La legalitat d’aquesta mesura desperta controvèrsies.

«Impulsar la innovació»

Brussel·les parla d’una simplificació que permetrà «reduir la burocràcia» i agilitar el compliment de la llei per part de ‘start-ups’ i petites i mitjanes empreses. «Les nostres companyies sovint es veuen frenades per una sèrie de normes rígides […] Estem donant espai perquè la innovació es produeixi i es comercialitzi a Europa», ha indicat Henna Virkkunen, vicepresidenta de Sobirania Tecnològica de la Comissió Europea.

Flexibilitzar les normes, assegura l’Executiu comunitari, permetrà «estalviar milers de milions d’euros» i impulsar les companyies europees en la competició pel lideratge tecnològic, disputat entre els Estats Units i la Xina.Aquesta narrativa va ser recolzada ahir per França i Alemanya, les dues principals potències del bloc comunitari. «Perquè els europeus puguem ser competitius necessitem regulacions àgils, a més de tecnologies innovadores», va afirmar el president francès, Emmanuel Macron. Grans empreses del continent com Siemens,Telefónica o SAP també recolzen el paquet òmnibus.

El pla desregulador respon a les recomanacions de Mario Draghi. L’exprimer ministre italià va presentar l’any passat un controvertit informe –encarregat per Brussel·les– en què advertia que l’excés de regulació de la UE suposava un fre a la innovació i un desavantatge competitiu en el tauler global.

Alguns economistes i experts legals assenyalen que normatives com el RGPD perjudiquen especialment les pimes del continent, que compten amb menys recursos per adaptar-se als requisits. «Europa ha regulat massa […] Si ets una ‘start-up’ i vols créixer, i has de lidiar amb totes aquestes normatives complexes, és obvi que et trobis en desavantatge. Això suposa una reducció de la innovació», ha explicat l’historiador econòmic Carl Benedikt Frey, professor associat d’IA i Treball a l’Oxford Internet Institute, en una recent entrevista amb EL PERIÓDICO.

El Parlament Europeuja va aprovar la setmana passada una altra mesura impulsada per la Comissió que eximirà una immensa majoria d’empreses –les que no siguin grans corporacions– de complir les regulacions que exigeixen informes de sostenibilitat i anàlisis prèvies a una operació important, coneguts com ‘due diligence’.

«Retrocés dels drets fonamentals»

No obstant, el gir de la Comissió també satisfà les exigències de gegants com Amazon,Meta,Apple o Google, que en els últims anys han accentuat la seva pressió als legisladors europeus –a la qual destinen uns 150 milions d’euros a l’any– i que ara compten amb el suport del president nord-americà Donald Trump. Segons va destapar ‘Politico’, Virkkunen es va reunir al maig amb alts directius de Silicon Valley per allargar-los la mà i informar-los dels seus plans de simplificació.

La proposta il·lustra la profunda divisió d’opinions sobre les regulacions digitals. Acadèmics, sindicats, activistes digitals i més de 125 organitzacions de la societat civil han denunciat que s’està capitulant davant els Estats Units. «És un intent de desmantellar d’amagat les proteccions més fortes contra les amenaces digitals», han advertit en una carta pública en què indiquen que, en cas d’aprovar-se, els canvis suposarien «el retrocés més gran dels drets fonamentals de la història de la UE». Brussel·les nega que es tracti d’una cessió i insisteix que «aplicarà plenament» les seves lleis.

¿Cop a la influència europea?

Mentre que les lleis digitals europees van tardar anys a negociar-se i aprovar-se, la Comissió ha accelerat el procés per esmenar-les. Les presses han despertat un cert malestar. El col·lectiu austríac d’experts en privacitat NOYB, per exemple, ha denunciat que algunes oficines de Brussel·les només van tenir cinc dies laborables per revisar un esborrany de més de 180 pàgines.

Notícies relacionades

La neu col·lapsa París i obliga a activar el nivell 3 d’alerta

Trump confirma que està «al capdavant» de Veneçuela i la seva transició

En cas de tirar endavant, el terratrèmol europeu podria tenir rèpliques en altres països. Durant els últims 15 anys, les pioneres regulacions ideades a la UE han sigut adoptades en part del món, una influència legislativa que es coneix com a ‘Efecte Brussel·les’. El RGPD, mimetitzat a l’Índia, el Brasil o Califòrnia, és potser el millor exemple d’això. Per tant, adverteixen els crítics, la proposta de la Comissió amenaça de desencadenar una onada de desregulació global que erosioni la privacitat dels ciutadans.

Tot i que pretén alleujar les empreses, la simplificació presentada avui pot introduir noves capes d’incertesa jurídica, adverteix el portal especialitzat MLex. I és que, si el paquet no s’aprova abans que comencin a aplicar-se sancions als sistemes d’IA d’alt risc l’agost del 2026, la UE «podria entrar en un territori jurídic desconegut». És a dir, que s’imposin multes que després siguin retroactivament perdonats.