Macrojudici electoral a Tunísia

Un total de 24 personalitats polítiques s’enfrontaran a la justícia tunisiana per presumptes «violacions electorals», comeses durant els últims comicis presidencials i legislatius del 2019, i revelades per l’informe del Tribunal de Comptes, va informar aquest dimarts l’agència estatal TAP.

El tribunal d’apel·lació de la capital ha anunciat avui que enjudiciarà cinc nous responsables: l’expresident de l’ara suspès Parlament, Abdelfattah Moro; l’exministre de la Funció Pública i Lluita contra la Corrupció, Mohamed Abbou; l’exministre de Justícia, Omar Mansour; la líder del Partit Desturià Lliure (PDL), Abir Moussi, i president de la Coalició Al Karama (Dignitat), Seifeddine Makhlouf.

Dues setmanes abans, el Tribunal de Primera Instància va decidir la mateixa mesura contra 19 responsables més, majoritàriament candidats a la presidència i que representen la majoria de formacions polítiques, entre els quals hi ha l’exmandatari Moncef Marzouki; l’expresident de l’Assemblea, Rached Ghannouchi, així com els excaps de Govern Youssef Chahed, Ilyes Fakhfakh, Mehdi Jomaa i Hamadi Jebali.

Publicitat política il·legal

La cort va prendre aquesta decisió a petició de la Fiscalia general després que l’informe de control realitzat pel Tribunal de Comptes conclogués suposadament l’existència de publicitat política il·legal a través de les xarxes socials i violació de la jornada de silenci electoral, va explicar la font en un comunicat.

El mes d’octubre passat aquest òrgan va revelar haver pronunciat més de 350 decisions sobre els delictes comesos per llistes electorals i 30 casos relacionats amb crims electorals. Segons la seva classificació, aquestes infraccions es divideixen en tres tipus: les comeses durant la campanya electoral, les relacionades amb la transparència financera i el límit legal de despeses durant el procés electoral i, finalment, les relatives a la publicitat i finançament il·legal.

Després de decretar l’Estat d’excepció el 25 de juliol passat –que va incloure el cessament del primer ministre i la suspensió de l’Assemblea de manera indefinida–, el president de la República, Kais Said, ha congelat la gairebé totalitat de la Constitució del 2014 i ha aconseguit plens poders a fi de «recuperar la pau social».

Notícies relacionades

La UE i els EUA avancen cap a un «principi d’acord» després d’una trucada entre Trump i Von der Leyen

El 82% dels espanyols creu que Israel està cometent un genocidi a Gaza

Una decisió que ha sigut qualificada per la majoria de partits polítics com a «cop d’Estat», mentre d’altres consideren que es tracta d’una «rectificació» de la revolució del 2011 que va posar fi a les dues dècades del règim autòcrata de Zine al-Abidine Ben Ali.

Des d’aleshores, la Justícia ha obert nombroses investigacions i ha adoptat mesures cautelars –arrestos domiciliaris i prohibició d’abandonar el país– contra alts càrrecs d’institucions, magistrats, homes de negocis i diputats per suposats casos de corrupció i altres de lligats a la llibertat d’expressió, cosa que ha desencadenat la preocupació d’organitzacions de defensa dels drets humans.