La llibertat de premsa retrocedeix al món amb 488 periodistes empresonats

La situació de la llibertat de premsa s’agreuja al món. Així s’extreu de l’informe anual de l’oenagé Reporters sense Fronteres (RSF) i divulgat aquest dijous, que denuncia que a l’acabar aquest 2021 un total de 488 periodistes estan empresonats, dada que constitueix un augment del 20% en un any i un rècord des que l’organització va començar a fer aquest balanç, el 1995. És per això que en vista d’aquestes xifres, RSF llança una veu d’alarma sobre «una repressió cada vegada més implacable sobre el periodisme independent», justament l’any en què els periodistes Maria Ressa i Dmitri Muratov han sigut guardonats amb el premi Nobel de la pau pel seu treball en defensa de la llibertat d’expressió.

La Xina, amb 127 periodistes presos, continua sent la presó de periodistes més gran del món, seguida de Birmània, amb 53, on la situació s’ha deteriorat des del cop d’Estat del febrer del passat, que va tornar al poder la Junta militar. Després del Vietnam, amb 43 periodistes presos, irromp en la llista Bielorússia, amb 32 informadors entre reixes per l’onada repressiva desencadenada pel president Aleksandr Lukaixenko, que curiosament té més dones periodistes preses (17) que homes (15). Destaca en aquest sentit l’informe el cas de les periodistes Daria Txoultsova i Katisarina Andreieva, recloses dos anys en una colònia penitenciària, acusades de violar «greument l’ordre públic» per retransmetre en directe una manifestació contra el poder no autoritzada.

Investigadora a Wuhan

Entre els 488 periodistes empresonats, hi ha 60 dones, també una xifra rècord. És precisament, per la vida d’una dona, la periodista xinesa Zhang Zahn, per qui més tem RSF. Empresonada sota l’acusació de difondre informació falsa per investigar l’epidèmia de covid a Wuhan, està en vaga de fam parcial i segons les informacions recollides, pesa només 40 quilos i amb prou feines pot moure’s.

L’informe anual de RSF dona una altra xifra significativa sobre el nombre de periodistes assassinats el 2021: 46, el menor número des del 2003, que RSF atribueix en part a la menor intensitat de conflictes molt mortífers com l’Iraq, Síria o el Iemen, a la pandèmia i a la menor cobertura periodística d’aquests fronts i d’altres com Líbia o el Sahel. Malgrat tot, l’oenagé recorda que cada setmana un periodista és assassinat al món i que tres de cada cinc periodistes han sigut assassinats en països que no pateixen conflictes bèl·lics.

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Mèxic, amb set assassinats aquest any, encapçala aquesta llista negra de país més perillós del món per a la premsa. Dels 46 assassinats aquest any, a més, 30 ho van ser de forma deliberada després de ser assenyalats prèviament i els altres 16 en l’exercici de la seva professió. En aquest últim apartat s’inclouen els noms dels reporters espanyols David Beriain i Roberto Fraile, assassinats en una emboscada a Burkina Faso. Es destaquen també els assassinats de dos periodistes en terreny europeu, Giorgos Karaivaz a Grècia i Peter de Vries a Holanda, per les seves investigacions sobre el crim organitzat.

Hi ha 65 periodistes que estan segrestats, concentrats en tres països del Pròxim Orient: Síria (44), Iraq (11) i Iemen (9). Només un està segrestat a Mali. El grup terrorista Estat Islàmic és el grup que manté com a ostatges el nombre més elevat d’informadors: 28 a Síria i l’Iraq. El nord-americà Austin Rice és el periodista que fa més temps que està segrestat: gairebé 10 anys a Síria.