Xile va a la segona volta electoral marcada per l’augment de la desigualtat social

Luksic va aparèixer aquest any amb lletres rutilants en l’últim rànquing mundial de riqueses de la revista Forbes. El seu nom va encapçalar la llista de les vuit grans fortunes del país que van augmentar un 73% els guanys en plena pandèmia. Ara tenen al seu conjunt 40.300 milions dòlars. Entre els quals es troba l’encara president Sebastián Piñera, a qui el Senat va salvar d’una destitució per haver realitzat una milionària operació econòmica incompatible amb les seves funcions executives, 11 anys enrere.

La revelació de Forbes va provocar en el seu moment una resposta irònica de qui va ser fins fa poc la presidenta del Col·legi Mèdic i actual integrant de l’equip de campanya de l’aspirant d’esquerres, Izkia Siches: «Haurien ells mateixos de liderar el projecte de #ImpostosAlsSuperRics». Boric ha proposat durant la seva campanya un conjunt de reformes que permetin incrementar en la recaptació tributària entre el 8% i el 8,5% del PIB en vuit anys i reduir l’evasió en l’equivalent a 3,5% del PIB. «Això seria un tsunami», van dir alguns homes de negocis.

Expectatives molt diferents

«Tot i que hi hagi raons per ser pessimista, els empresaris hem de continuar empenyent el carro»,  va assenyalar Luksic, dies enrere. Les expectatives de cara al futur són dissímils en un país de contrastos tan marcats. Abans que el coronavirus es propagués pel país i obligués al confinament i la paràlisi econòmica, l’OCDE advertia de la mida de la desigualtat a Xile: els ingressos del 20% de la població més rica són 10 vegades més grans que les del quintil més pobre. La Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) havia filat llavors més fi: l’1% més adinerat s’ha quedat amb el 26,5% de la riquesa, mentre que el 50% de les llars de menors ingressos va accedir només al 2,1% del PIB.

El «miracle xilè», basat en altes taxes de creixement macroeconòmic i una distribució molt inequitativa dels beneficis, es va fer miques amb la revolta social de novembre del 2019. La pandèmia va aprofundir les diferències. L’ingrés per càpita va caure al voltant del 40% a les llars on almenys un membre va perdre la feina. Un 19% dels xilens van deixar de pertànyer a la classe mitjana.

La crisi va tancar l’aixeta del crèdit bancari. A causa d’aquestes restriccions, Xile ha experimentat un inèdit creixement de l’endeutament informal. Un 30% de les llars nacionals tenen algun compromís financer d’aquest tipus. Bona part es van veure obligats a fer-ho a causa dels rigors pandèmics. Un 40% de les persones que van contraure aquests compromisos tenen entre 30 i 45 anys. L’endeutament informal entre els majors de 60 anys ha arribat al 30% d’aquesta franja etària. Un 35% de les xilenes va demanar prestats diners en entitats que imposen taxes d’interès de fins al 150% anual.

Més pobres

Notícies relacionades

La dreta radical a Amèrica Llatina està de tornada

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

D’acord amb l’Unicef, el 15% dels nens i adolescents viuen en situació de pobresa. La pujada de punts d’aquesta xifra és el resultat del que va passar el 2020. La pandèmia va provocar un salt de la pobresa en general del 8,5% al 10,8%, segons el Banc Mundial. L’augment del PIB aquest any, superior a l’11%, permet començar a recompondre el quadro previ a l’arribada de la covid. Als carrers es té una altra percepció. Les pressions perquè s’habiliti una quarta retirada de fons del sistema de pensió privada no van arribar a bon port al Congrés. Les anomenades AFP van ser el puntal del «miracle econòmic». Ja van haver de tornar 49.931 milions de dòlars a persones pensionades o en camí a ser-ho perquè els diners no els han arribat.

Les raons per al pessimisme d’aquests xilens no són les mateixes que les de Luksic. El que ha cridat l’atenció als analistes és que a les 20 comunes més pobres del país va guanyar Kast i no Boric en la primera volta. D’aquí pocs dies se sabrà si ha sigut una anomalia passatgera o un indici que les promeses de prosperitat de l’ultradretà van calar més profund del que s’estimava entre els xilens que han quedat a la intempèrie.