Almenys 60 morts per l’explosió d’un camió cisterna a Haití

Almenys 60 persones van morir per l’explosió d’un camió cisterna dimarts a la matinada a Haití, segons el nou balanç de les autoritats, mentre el personal sanitari en hospitals plens tem un major nombre de víctimes mortals donat l’alt nombre de ferits en estat crític. El drama es va produir a la localitat de Cap-Haïtien, la segona ciutat d’aquest país caribeny durament colpejat per crisis econòmiques i de seguretat, així com per catàstrofes naturals.

Segons Patrick Almonor, vicealcalde de la ciutat, el xofer del camió cisterna hauria mirat d’evitar un accident amb una mototaxi i haura perdut el control del vehicle que va bolcar en la ruta. Després, els residents van córrer cap al camió, malgrat les advertències del conductor, per recuperar el combustible, un bé summament preuat, abans de morir gran part en l’explosió.

«El nombre de morts augmenta. Tenim ara 60 defuncions», va declarar Almonor, vicealcalde de Cap-Haïtien, que prèviament havia donat un balanç de 50 morts. «Les investigacions continuen», va afegir. El primer ministre d’Haití, Ariel Henry, va anunciar a Twitter tres dies de dol nacional «en memòria de les víctimes d’aquesta tragèdia que endola tota la nació».

«Una vintena» de domicilis als voltants també es van incendiar després de l’explosió, segons Almonor, cosa que deixa preveure un saldo major de víctimes. «No estem encara en capacitat de donar detalls sobre el nombre de víctimes a l’interior de les vivendes», va afegir. A més, la identificació de les víctimes necessitarà temps. «En aquest moment és impossible identificar-les» a causa de les seves cremades, va indicar el funcionari.

Desbordats i sense mitjans

L’hospital Justinien, cap on van ser traslladades nombroses víctimes de l’explosió, estava desbordat davant el flux de ferits, molts en estat crític. «No tenim els mitjans per atendre les nombroses persones greument cremades» que van arribar, va dir a l’AFP una infermera de l’hospital. «Temo que no podem salvar-los a tots», va sentenciar. «Les persones tenen cremades en més de 60% de la superfície corporal», va precisar el doctor Calhil Turenne, que va comptabilitzar 40 ferits greus i dos morts a l’hospital. Davant l’emergència, el primer ministre també va anunciar el desplegament d’hospitals de campanya «per brindar l’atenció necessària a les víctimes d’aquesta terrible explosió».

Haití, el país més pobre d’Amèrica Llatina, enfronta una forta escassetat de combustibles, a causa que colles acaparen una part de la xarxa de subministrament. En els últims mesos, les bandes armades han augmentat considerablement el seu domini sobre Port-au-Prince, controlant les carreteres que condueixen a les tres terminals petrolieres del país.

En les últimes setmanes més d’una dotzena de vehicles de transport de combustible van ser segrestats per bandes que van exigir forts rescats per a l’alliberament dels conductors. Això desperta un fort descontent entre la població d’Haití, que també va ser escenari dilluns de manifestacions contra l’augment dels preus de la gasolina.

Assassinat del president

Des de l’octubre, les xarxes de telecomunicacions i els mitjans de comunicació han reduït dràsticament les seves activitats a tot el país, per no poder trobar combustible per als generadors tèrmics que proveeixen d’electricitat les antenes. Però a més, aquesta crisi energètica també està obstaculitzant el funcionament de les poques estructures hospitalàries del país.

Haití ja havia rebut un cop d’extrema duresa el 12 de gener del 2010 per un terratrèmol que va devastar Port-au-Prince i diverses localitats d’Haití, i va matar més de 200.000 persones i va incrementar la crisi econòmica local.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

S’hi suma la profunda crisi política que regna des d’aleshores i que va tenir el seu clímax al juliol quan un comando va assassinar el president haitià Jovenel Moïse en un incident encara sota investigació i que va tenir participació d’estrangers.

A més la inseguretat està en nivells altíssims. Aquest any les colles han comès 782 segrestos a canvi de diners –l’últim més rellevant va ser a l’octubre de 17 missioners nord-americans (16 nord-americans i un canadenc)–. Aquests factors han generat una onada de migració massiva d’haitians cap a altres països llatinoamericans i cap als Estats Units.