Xile, entre el pànic a la ultradreta i l’abúlia electoral

«Les visions de Kast són molt retrògrades i ens farien retrocedir anys en els avenços per respectar la dignitat de les persones», va dir Pablo Simonetti, que acaba de publicar la seva novel·la, Los hombres que no fui. La seva història es desplega a partir del moment en què Xile deixa enrere la dictadura, el 1990. D’aquesta manera, aquesta ficció se suma a un debat candent al mig de la campanya electoral. Molts especialistes es pregunten, davant el perill que s’insinua a l’horitzó, si a Xile el que s’ha enfonsat és el model neoliberal a partir de les inèdites protestes de fa dos anys o si l’ensorrament, en rigor, incumbeix a la transició democràtica que es va iniciar fa 31 anys. Els que s’inclinen pel primer escenari es recolzen en un fet en principi irrefutable: al mateix temps que les eleccions, una Assemblea Constituent remou la matriu institucional forjada durant el règim militar. Aquesta certesa xoca, no obstant, amb la possibilitat que es redacti una Carta Magna progressista, però que el pròxim president s’ubiqui als antípodes d’aquell text fonamental.

La moderació impossible

De cara al ballotage, Kast ha començat a buscar suports en les forces conservadores tradicionals, Renovació Nacional, a la qual pertany Piñera, i la Unió Democràtica Independent (UDI), un partit que va abandonar anys enrere per haver moderat un discurs inicialment radical. Kast va viatjar, a més, als Estats Units per trobar-se els sectors més durs del Partit Republicà i empresaris amb forts interessos econòmics a Xile. A Santiago, Sebastián Sichel, el fallit dofí de Piñera, vol cobrar-li molt car el seu suport en la segona volta.

Li ha demanat assumir «nou compromisos per reforçar la Democràcia», entre ells el manteniment del multilateralisme, el «respecte il·limitat als Drets Humans i el rebuig de les mesures d’excepció. Sichel va instar també a Kast a defensar «les minories i diversitats» i condemnar els «discursos d’odi escampats per les xarxes socials d’adherents i parlamentaris afins». L’entorn del candidat republicà va considerar intolerable aquestes exigències i va reclamar un suport sense condicions. El mateix sol·licitarà a Franco Parisi, que va quedar en tercer lloc en la primera volta i va fer campanya des dels Estats Units i a través de les xarxes socials. De moment, Parisi guarda silenci i no es descarta que deixi en llibertat d’acció els seus votants.

Les jugades de Boric

Notícies relacionades

Xile i l’Argentina s’afegeixen al Brasil en l’avenç de la ultradreta

Xile, desigualtats a flor de pell

De moment, Boric ha aconseguit l’aval de la Democràcia Cristiana. Davant el dilema històric, un dels pilars de la Concertació Democràtica que va governar entre 1990 i 2010, ha optat pel mal menor. Els seus socis socialdemòcrates van fer el mateix. Boric també es va reunir amb la patronal xilena i la va instar a ser «part d’aquest procés de transformació». Les seves paraules no van despertar gaire entusiasme. ¿En tindrà prou amb aquests tebis acostaments cap al centre per frenar Kast?

La sagaç analista Marta Lagos va recordar que el resultat dependrà del grau de participació electoral, que a Xile sol ser molt baixa. De fet, en la primera volta va votar menys del 50% del padró. Lagos no descarta que el 19 de desembre acudeixi menys gent a les urnes, especialment els que van elegir en la primera volta Parisi. I va llançar una advertència: «Si aquest país no té grans transformacions socials, el que tindrem és un poble aixecat, una revolució de carrer que no serà dominada per cap dirigent social».