Les bases de la CDU elegiran per primera vegada el pròxim líder del partit

La Unió Cristianodemòcrata alemanya (CDU), el partit de la cancellera Angela Merkel, cedirà a la militància la renovació de la seva presidència, sota l’impacte de la derrota soferta en les últimes electorals generals i en un tercer intent per trobar un lideratge sòlid. Per primera vegada en la història del partit que van dirigir Konrad Adenauer, Helmut Kohl i Merkel, seran els seus militants –uns 405.000, segons dades del 2020– els que elegeixin el seu pròxim cap.

Es farà en un procés una mica complex, segons va anunciar el líder sortint, Armin Laschet, després de la reunió de la presidència del partit. Inclourà dues rondes de votació i es tancarà amb la ratificació en un congrés federal, el 21 i 22 de gener, ja que el seu estatuts fixen que l’elecció de la presidència competeix als 1.001 delegats del partit –xifra emblemàtica a la CDU–.

No hi ha aspirants oficials, tot i que si una llista oficiosa de cinc noms, tots homes i de Renània del Nord-Westfàlia, el ‘land’ més poblat del país i del qual procedeix també Laschet. Formen la llista dels reincidents el rival històric de Merkel, el dretà Friedrich Merz, el ministre de Sanitat, Jens Spahn, i l’expert en política exterior Norbert Röttgen. Els tres van intentar ja, sense èxit, arribar a la presidència del partit.

Aparell del partit

Se li atribueixen ambicions al lloc al cap del grup parlamentari, Ralph Brinkhaus, i a Carsten Linnemann, que es va apuntar un primer èxit moral, al veure prosperar la consulta davant la militància, de la qual era defensor, davant l’opinió en contra de l’aparell del partit.

La victòria de la consulta, una fórmula inèdita en la CDU, va guanyar la partida en la conferència de caps del partit dels 326 districtes electorals celebrada dissabte passat. Una àmplia majoria dels representants locals es van pronunciar per la implicació de les bases com a fórmula regeneradora.

El centrista Laschet va ser elegit nou cap del partit al gener i, al març, es va imposar també com a candidat conjunt a la Cancelleria del bloc conservador, que integren la CDU i la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). La CDU/CSU es va enfonsar en les eleccions generals del 26 de setembre en un 24,1%, el seu rècord a la baixa en uns comicis nacionals. Laschet va assumir la seva responsabilitat com a candidat i es va oferir a coordinar la renovació en ple de la cúpula del partit.

Però la crisi de la CDU procedeix d’abans de la breu fase en la presidència d’aquest candidat. La seva elecció va seguir un llarg pols entre dretans i centristes; va representar un nou intent de relleu continuista, després de fracassar el que va representar Annegret Kramp-Karrenbauer, també lleial a Merkel.

Kramp-Karrenbauer havia assumit la presidència el 2018 des del lloc de secretària general. Era la favorita per succeir Merkel, que va deixar aquell any la direcció d’una CDU debilitada per successives derrotes regionals i va anunciar que tampoc optaria a cap altre mandat com a cancellera. La teòrica successora natural de Merkel va llançar la tovallola un any després, qüestionada en el seu lideratge. Laschet tampoc va aconseguir consolidar-se com a cap.

Rodas de vacances

El nou relleu es planteja en diverses fases. Primer s’hauran de concretar les candidatures. Després es donarà opció als aspirants a presentar-se a les bases, sigui en format digital o en conferències locals. Entre mitjans de desembre i la primera quinzena de gener es materialitzaran les votacions, que seran per correu i en dues rondes de votacions, tret que no hi hagi necessitat de desempat.

La idea és arribar al congrés amb un únic candidat, que el congrés ratificarà, i evitar amb això una nova edició del pols entre centrisme i dretanisme que ha dominat la recerca del successor a Merkel.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

El desembre serà un mes ric en renovacions. No només es preveu per a aquell mes, entorn del dia 6, l’elecció d’Olaf Scholz com a nou canceller després dels 16 anys d’«era Merkel». El seu Partit Socialdemòcrata (SPD), el més votat en les eleccions amb un 25,7% dels vots, haurà de triar també nova direcció.

El seu copresident Norbert Walter-Borjans, que ocupa el càrrec des del 2019 juntament amb Saskia Esken, va anunciar fa uns dies que no es presentarà a la reelecció en el congrés del partit, que se celebrarà la mateixa setmana en què Scholz presumiblement es convertirà en canceller coalitzat amb verds i liberals.