El teletreball es replega a Europa

Les oficines tornen a omplir-se a França. Des de l’1 de setembre, es van acabar les recomanacions del Govern francès de treballar a distància. L’Executiu liderat per Emmanuel Macron va preferir no legislar sobre el teletreball i el va promoure a través de protocols, respectats per la majoria d’empreses. Amb l’avenç de la vacunació i la millora de la situació sanitària, van anar flexibilitzant-se les peticions governamentals d’apostar pel treball a distància. Fins al punt que amb la rentrée va caducar la idea que s’havia de respectar un mínim de dies de teletreball cada setmana.

Des d’aleshores, la possibilitat d’exercir la seva ocupació des del domicili va quedar a expenses del diàleg intern a les empreses. Els funcionaris disposen de la possibilitat de teletreballar tres dies cada setmana en aquells llocs en què resulti factible. Tot i que el teletreball representa una realitat que ha arribat per quedar-se a França, les oficines plenes d’empleats tornen a ser la norma. Aquesta tornada a una aparent normalitat ha coincidit amb l’obligatorietat de disposar d’un passaport Covid per a tots els sanitaris, però també per a totes aquelles professions que requereixin contacte amb el públic, com els cambrers, professionals de la cultura i d’esdeveniments esportius.

Segons dades del Ministeri de Treball, el 23% dels assalariats van fer almenys un dia de teletreball durant l’estiu. Però només el 14% dels empleats que poden exercir les seves tasques a distància van apostar per aquesta opció durant els cinc dies de la setmana. És a dir, el 3% del total dels assalariats. La França tancada a casa teletreballant ja és cosa del passat. / ENRIC BONET

Malgrat que el Govern portuguès va arribar a decretar el teletreball obligatori a tot el país fins a dues ocasions durant la pandèmia, el cert és que encara no hi ha una legislació clara referent a això. L’única norma en vigor va ser aprovada abans de la Covid i deixa oberts dubtes sobre, per exemple, qui s’ha de fer càrrec de les despeses de l’aigua o de l’electricitat.

El Partit Socialista del primer ministre, António Costa, està rebent pressions dels partits d’esquerra perquè la nova llei, que s’està tramitant al Parlament, obligui les empreses a fer-se càrrec d’aquestes despeses i protegeixi el dret a la desconnexió. Altres aspectes com establir un màxim de dies per setmana en règim de teletreball també són sobre la taula, malgrat que la majoria d’empreses ja estan optant per una tornada al treball presencial, ja sigui de manera total o parcial.

La caiguda dels contagis i l’avenç de la vacunació a Portugal –que va arribar a finals de setembre al 85% de la població immunitzada– han provocat un fort descens en el percentatge de treballadors a distància. Un 14,9% de les persones amb feina al país van treballar des de casa en el segon trimestre del 2021, molt lluny del 23,1% registrat en el mateix període del 2020, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Aquestes xifres contrasten amb el potencial del país per adaptar-se al treball remot, ja que més d’un terç dels treballadors lusitans podrien desenvolupar les seves tasques des de casa, segons dades de l’agència europea Eurofound. LUCAS FONT

Amb la pandèmia en remissió, el món laboral italià va començar a reorganitzar-se per apuntalar les regles del teletreball. Els primers intents, no obstant, s’estan tirant endavant amb no poques polèmiques i dificultats. La raó és que l’experiència del teletreball sembla no haver convençut ni l’Estat ni moltes empreses, que han demanat als seus assalariats de tornar a treballar presencialment, mentre que nombrosos treballadors s’hi neguen.

En el cas dels empleats públics, el rebuig a tornar tots al treball presencial ha obert una disputa que ara s’està dirimint a través d’una taula de diàleg que, en el seu últim esborrany, proposa que es pugui treballar també des de fora d’Itàlia. Tot i així, el desenllaç encara s’ha de conèixer. En una situació similar, també es troba el sector privat que, partint de la llei existent (2017), ha de firmar contractes específics amb els que teletreballen. Mentre que algunes empreses ja van aconseguir tirar endavant diversos convenis, d’altres els rebutgen. Ho demostrava aquesta setmana el cas de la sucursal d’una companyia d’assegurances que va demanar a tots els seus 4.000 treballadors de tornar al treball presencial, cosa que va acabar en una vaga.

L’explicació a aquests conflictes potser pot trobar-se en el fet que Itàlia no té tradició de teletreball. Segons l’observatori Smart Working, el país tenia el 2019 un dels percentatges de teletreballadors més baixos de la UE (4,8%). Després, el 2020, la dada va pujar fins als 6,5 milions i, per a l’any 2021, la previsió és que rondi els 5 milions, de 23 milions de treballadors actius al país. /IRENE SAVIO

La crisi sanitària va portar l’Executiu federal alemany a aprovar l’anomenada Llei de Protecció contra la pandèmia que li permet governar a través de decrets al considerar que la situació que viu el país és excepcional. En aquest context, el Ministeri federal de Treball va aprovar el Decret per a la Protecció del Treball que estableix les regles per a les relacions laborals mentre el final de la pandèmia no sigui declarat per les autoritats.

Aquest decret inclou un apartat dedicat al teletreball. «L’ocupador està obligat a tenir en compte l’oferta de ‘home office’ en el marc del concepte d’higiene empresarial», diu el text, que afegeix: «Treballar des de casa segueix estant lligat a l’aprovació de l’empleat». Tret que el contracte laboral així ho estableixi expressament, el teletreball continua sent, per tant, una opció per a empreses i treballadors, mai una obligació.

Si el teletreball s’acaba aplicant, l’empresa estarà obligada a complir els mateixos criteris de seguretat laboral corresponents al treball presencial, així com a respectar els horaris laborals i els descansos establerts al contracte. El decret del Ministeri de Treball alemany també estableix expressament que l’ocupador mai està legitimat a reduir el salari dels seus treballadors si aquests treballen des de casa.

Un estudi publicat aquest any per laFundació Hans Böckler, pròxima als sindicats alemanys, apunta que el teletreball va arribar al seu percentatge màxim del 27% del conjunt de treballadors durant el mes d’abril del 2020 –en el marc de les primeres restriccions de la vida pública–. Aquest percentatge va caure fins al 15% el juny passat. El percentatge de persones que s’acollien a l’opció de home office a Alemanya abans de la pandèmia era del 4%. /ANDREU JEREZ

El Govern de Boris Johnson va suprimir l’obligatorietat del teletreball a Anglaterra el passat 19 de juliol. Les autoritats van recomanar a les empreses que prenguessin precaucions i es mantinguessin vigilants durant la reincorporació. El primer ministre va demanar que el retorn es fes «gradualment», com així ha sigut. Al setembre, coincidint amb la reobertura de les escoles, es va percebre una tornada significativa, tot i que parcial, d’empleats a fàbriques, despatxos i punts de Londres com la City i Canary Wharf, on es concentra el sector financer.

L’Executiu està preparant actualment una llei per regular el treball flexible. D’acord amb l’esborrany, sotmès a consultes fins a l’1 de desembre, el futur empleat tindrà dret a exigir flexibilitat des del primer dia. La nova legislació no estarà a punt fins al 2023.

  El director executiu de la banca d’inversió Goldman Sachs ha arribat a dir que el treball des de casa és una «aberració», però no tothom ho veuen així. Els empresaris estan dividits i a molts llocs es manté un sistema híbrid, alternant teletreball amb la presència in situ.

En aquests moments, davant l’inquietant augment de contagis que pateix el Regne Unit, les autoritats sanitàries han demanat sense èxit a Johnson que imposi el teletreball com a mesura preventiva. El mateix Govern ha evocat la possibilitat que al ritme actual s’arribi aquest hivern als 100.000 contagis diaris. Si la situació s’agreuja hi haurà molt probablement un altre confinament.