L’assassinat del diputat ‘tory’ David Amess reobre el debat de la seguretat al Regne Unit

La commoció causada al Regne Unit per l’assassinat del diputat conservador David Amess, apunyalat a la seva circumscripció al sud-est d’Anglaterra –segons la policia, un acte terrorista d’inspiració islamista– torna a col·locar en primer pla el tema de la seguretat dels parlamentaris, cinc anys després de la mort de la diputada laborista Jo Cox.

L’atac va tenir lloc durant una trobada amb electors en una església metodista a la petita Leigh-on-Sea, a 60 quilòmetres a l’est de Londres.

El parlamentari de 69 anys, membre del partit conservador de Boris Johnson i ferm defensor del Brexit, va rebre diverses punyalades poc després del migdia. Un home de 25 anys va ser detingut immediatament al lloc.

La policia va qualificar l’assassinat d’acte terrorista i va indicar que els primers elements de la investigació «revelen una motivació potencialment vinculada a l’extremisme islamista».

Mitjans britànics apunten que l’home seria un britànic d’origen somali. La policia creu que l’agressor va actuar sol. Dues vivendes van ser registrades a Londres.

Senyal d’unitat

La mort d’Amess, diputat des de fa gairebé 40 anys, lloat per la seva gentilesa per parlamentaris de tots els partits, ha commocionat el país. En senyal d’unitat, aquest dissabte al matí Boris Johnson i el cap del Partit Laborista, Keir Starmer, van dipositar junts corones de flors al lloc del drama.

Aquest atac va recordar l’assassinat el 2016 de la diputada laborista Jo Cox per part d’un simpatitzant neonazi. Aquesta diputada de 41 anys va morir de diversos trets realitzats per un extremista, Thomas Mair, una setmana abans del referèndum britànic sobre la pertinença a la Unió Europea.

Aquests dos drames plantegen interrogants sobre els dispositius de seguretat entorn dels diputats, en especial quan aquests estan en contacte amb el públic a les seves circumscripcions.

«No podem deixar-nos intimidar per un individu», va declarar aquest dissabte a Leigh-on-Sea la ministra de l’Interior Priti Patel, remarcant la importància per als diputats de «continuar exercint les seves funcions». Però alguns parlamentaris prefereixen adaptar les seves interaccions amb el públic com a mesura de seguretat.

¿Suspendre reunions?

El diputat laborista Chris Bryant va suggerir en un article al diari ‘The Guardian’ que els diputats es reuneixin amb els seus administrats «amb cita prèvia». «No volem viure en fortaleses. Però no vull perdre un altre col·lega per mort violenta», va explicar.

El diputat conservador Tobias Ellwood, que va intentar salvar la vida del policia Keith Palmer, apunyalat a prop del parlament en un atac reivindicat el 2017 pel grup Estat islàmic, va recomanar a Twitter suspendre les reunions presencials entre diputats i els seus administrats.

Les xifres de la policia mostren un augment dels actes de delinqüència contra els parlamentaris. El 2019, Scotland Yard va evocar un increment del 126% entre 2017 i 2018, i del 90% en els quatre primers mesos del 2019.

Nombrosos representants polítics han explicat haver sigut objecte d’amenaces de mort en el context dels aspres i interminables debats sobre el Brexit.

Notícies relacionades

Dimiteix el ministre de l’Interior portuguès després d’un accident mortal provocat pel seu vehicle oficial

Aquests són els tres requisits per viatjar als Estats Units de turisme a partir del novembre

El 2010, el diputat laborista Stephen Timms va ser apunyalat per una dona després d’haver votat a favor de la intervenció britànica a la guerra de l’Iraq. Es va recuperar de les seves ferides. I 10 anys abans, l’assistent del diputat liberaldemòcrata Nigel Jones va morir durant un atac amb sabre en una trobada amb electors a Cheltenham, a l’oest d’Anglaterra. L’agressor, un home amb problemes de salut mental, també va ferir Jones.

El president de la Cambra dels comuns, Lindsay Hoyle, es va declarar disposat a «examinar la seguretat dels diputats així com totes les mesures a prendre». Va remarcar que l’assassinat de David Amess «commociona tota la comunitat parlamentària i tot el país».