«tots els candidats alemanys volen ser Merkel»

-Merkel ha dit que el mur de Berlín va limitar les seves oportunitats però no va aconseguir limitar els seus pensaments. ¿Com va influir en la seva manera de fer política haver crescut a l’Alemanya de l’Est? 

-És un personatge fascinant la singularitat del qual té a veure amb el fet de ser la primera dona cancellera i venir de l’altre costat del teló d’acer. Es diu que allà va aprendre a escoltar, a guardar silenci –virtut que li ha reportat molts beneficis– a llegir entre línies i a saber quan es podia dir què i com. Probablement va ser una bona escola per a la seva formació política.

-Molts li han retret governar darrere de l’opinió pública en lloc d’encapçalar les idees estratègiques del país

-És que abans d’arribar al poder el 2005 el seu discurs estava més ideologitzat, era més el d’una dreta clàssica, sobretot en economia, però quan va guanyar les eleccions per molt poc es va adonar que per mantenir-se havia d’estar amb la majoria social. En aquell moment va arriscar i va decidir governar a remolc, amb els cinc sentits posats en el sentir ciutadà.

-¿És quan es converteix en aquesta cancellera ‘atrapa-ho tot’ que capta diferent tipus de vot?

Sí. Quan ets tan possibilista i pragmàtica, tan desideologitzada i capaç d’acomodar qualsevol política, inevitablement acabes robant proposts a la resta de partits, siguin liberals, verds o socialdemòcrates. Sempre sense arriscar i sense anar contra l’opinió pública.

-¿I ara quin és el principal repte del seu partit?

-L’ombra de Merkel és molt allargada. Per al candidat de la CDU, Armin Laschet, és difícil mantenir el llegat de Merkel i alhora proposar coses noves. El partit està molt dividit perquè la cancellera l’ha escorat cap al centre. Molts ho han tolerat perquè guanyava eleccions, però sense ella voldran redibuixar la identitat del partit i hi ha una ala dreta que no està d’acord amb l’entrada de refugiats, per exemple.

-I la resta de candidats ¿com estan?  

-Tots volen ser Merkel, perquè continua sent la política més popular. Un 80% dels alemanys valora de manera positiva la seva gestió. Si es presentés, tornaria a guanyar. Els candidats competeixen per ser Merkel fins al punt que el socialdemòcrata Olaf Scholz va posar a la portada del ‘Süddeutsche Zeitung’ fent el famós rombe ‘merkelià’. 

-¿Hi haurà una reorganització del tauler polític després de les eleccions?

-Veurem què passa una vegada que es formi govern. Crec que s’obre una era d’incertesa política molt profunda a Alemanya perquè es recol·locaran totes les peces després de 16 anys de forta estabilitat. També és saludable que els partits es reinventin i busquin un nou rumb en un món que ha canviat molt ràpid.

-A l’obrir la porta als refugiats el 2005 se la va acusar d’oferir una avinguda a l’extrema dreta. ¿Tenia una altra opció?

-Probablement no. Quan comencen a caminar els refugiats des de l’estació de Budapest ja era tard. Va actuar seguint el seu mètode d’esperar a l’últim moment. És veritat que es va intentar –i encara no s’ha aconseguit– aconseguir una posició comuna de la UE sobre la política d’asil i que els països de l’Est no volien saber res. Hi ha qui veu en aquell moment la veritable Merkel, la filla solidària del pastor, però en realitat no tenia cap altra opció. 

-Aquesta decisió va canviar el país. ¿Com? 

Per començar perquè van entrar més d’un milió de persones que ara viuen a Alemanya amb les seves famílies. Bona part s’ha incorporat al mercat laboral amb èxit i ha canviat el rostre del país, que també s’ha polaritzat. Hi ha una minoria xenòfoba molt sorollosa i l’extremisme d’ultradreta s’ha tornat tan violent que el Ministeri de l’Interior creu que és l’amenaça més gran d’Alemanya.

-Al llibre suggereix que el cordó sanitari davant la ultradreta trontolla. 

-Fins ara tots els partits el mantenen, però a l’est, on Alternativa per a Alemanya (AfD) aconsegueix importants majories, la governabilitat en àmbit local es complica cada vegada més. No teixir aliances amb l’extrema dreta passa per fer molts equilibris i una fermesa que no està clar que es mantinguin sense Merkel. En el Bundestag no però, a l’est en àmbit local, el tabú pot trencar-se.

 

-¿Potser estan aflorant aspectes fins ara invisibles de la reunificació? 

-És evident que els processos històrics tarden a digerir-se. L’equiparació material entre l’est i l’oest no s’ha aconseguit plenament però hi ha una convergència molt important. No obstant, hi ha elements intangibles com el rancor per la falta de reconeixement a l’esforç que va fer tota una generació. L’extrema dreta explota això amb mestria. Utilitza aquesta amargor com un líquid amniòtic de què es nodreix. 

-¿S’han perdonat a Merkel els seus ‘nein’ durant la crisi de l’euro?

-Si mirem les enquestes, sorprèn l’admiració que suscita fins i tot als països del sud d’Europa. La gent ha entès que aquesta va ser només una de les seves facetes, i amb el fons europeu per a la reconstrucció després de la Covid-19 fa un gir respecte a les polítiques d’austeritat que tants estralls va causar. Aquest canvi és un dels seus llegats europeus més importants.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

-¿Deixa Merkel una Alemanya europea o una Europa alemanya?

-Des de la crisi de l’euro Alemanya ha sigut ‘de facto’ el país hegemònic. Res s’ha mogut sense el vistiplau de Berlín. Merkel ha marcat el compàs del procés d’integració. Al seu successor no li quedarà més remei que redefinir el paper d’Alemanya a Europa i d’Europa al món.