El cadàver d’Abimael Guzmán es converteix en un problema polític per als peruans

• Quatre dies després de la seva mort, el cos del líder terrorista encara no ha pogut ser incinerat

• El procediment per convertir el seu cadàver en cendres té un punt de comèdia macabra

El cadàver d’Abimael Guzmán es converteix en un problema polític per als peruans

Marina Bazo / Reuters

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Abimael Guzmán continua sent un problema polític per al Perú. La mort del cap del grup terrorista Sendero Luminoso no ha esgotat les controvèrsies. El destí del cadàver ha generat noves turbulències en un moment en què persisteixen les sospites sobre les antigues relacions d’alguns integrants de l’actual Govern d’esquerres amb romanents del senderisme. 

El cos de l’home que es feia anomenar President Gonzalo no ha sigut reclamat per cap familiar ni representant legal. L’única persona que podria fer-ho, la seva dona i ex número dos del grup terrorista, Elena Iparraguirre, compleix cadena perpètua a la presó. De fet, es va casar amb Guzmán a la presó de màxima seguretat. En aquest context, la fiscalia ha intervingut en l’assumpte després de declarar «en abandonament» el cadàver de l’home que va intentar als anys vuitanta prendre el poder polític amb un cost enorme de morts. La quantitat de víctimes fatals durant aquella dècada atroç és de gairebé 70.000. L’Estat ha sigut corresponsable d’aquesta onada de violència, segons les conclusions de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació.

Quatre dies abans de la defunció, el ministeri públic va anunciar a través de l’Institut de Medicina Legal que disposarà de les restes de Guzmán per a la seva immediata cremació. «L’Executiu respecta la independència del ministeri públic», va dir el ‘premier’ Guido Bellido. «El que ha dit el nostre president [Pedro Castillo], i que nosaltres hem reiterat, és que recolzarem el que determini», va afegir. Bellido és un dels dirigents del Perú Lliure que, segons s’ha denunciat, va tenir vincles amb el Moviment per l’Amnistia i els Drets Fonamentals (Movadef), que reclamava un benefici d’aquesta naturalesa per a Guzmán.

Demora absurda

La sort final de Guzmán té un punt de comèdia macabra. L’ordre d’incineració està encara en l’aire per diverses raons. Encara no han acabat els exàmens per aclarir les raons de la seva mort, posades en dubte per part l’oposició parlamentària. Però, alhora, tot i que sigui com a formalitat, i per complir amb el Manual de Procediments Tanatològics Forenses, cal preguntar a la Facultat de Medicina si vol quedar-se amb el cadàver. Se sap per endavant que no ho vol. Tampoc es contempla la possibilitat d’enterrar-lo en una fossa comuna.

No hi ha, d’altra banda, una norma que permeti la incineració de cossos. Per tant, ha de ser el president Castillo a través d’un decret d’urgència o el Congrés, mitjançant una llei, els que permetin portar a terme aquest procediment. D’acord amb el diari La República, el buit legal no significa prohibició. El ministeri de Justícia podria invocar la Llei de Cementiris i Serveis Funeraris perquè es cremen les restes.

Temors polítics

Diferents sectors temen al seu torn que si les cendres es dipositen en un lloc específic es converteixi en un santuari de senderistes. La Junta de Portaveus del Congrés va assenyalar sobre això que no es poden «generar espais» perquè el Movadef realitzi «actes de reivindicació». La legisladora oficialista Betsy Chávez presentarà un projecte de llei per incinerar les restes de les persones condemnades, a fi que no es creïn mausoleus o llocs de culte per als seus seguidors. El magnat i excandidat a president per la ultradreta, Rafael López Aliaga, va proposar llançar les cendres fora de les 200 milles peruanes.

Notícies relacionades

Les ferides de la violència segueixen a flor de pell al Perú. Durant molts anys, les reclamacions socials van ser ignorades sota l’acusació que els seus patrocinadors eren «terrucos» (simpatitzants del terrorisme). Castillo i el seu partit han sigut blanc d’aquest qualificatiu durant la campanya electoral. El ministre d’Exteriors del seu Govern, Héctor Béjar, va durar al seu lloc només uns quants dies. La seva caiguda es preveia inevitable després que Béjar, reconegut sociòleg que als anys seixanta va formar part d’un fallit experiment guevarista, assegurés, sense proves concretes, que la CIA va anar darrere de la formació de Sendero.

El tema és tan sensible com propens a l’escàndol. El periodista César Hildebrant acaba de publicar al seu portal, HIldebrandt en sus trece, que César Tito Rojas, dirigent del Movadef, «circula com a cal sogre per la presidència del Consell de Ministres» i, al seu torn, «n’hi ha d’altres com ell amb accés privilegiat al Govern».

Temes:

Perú Terrorisme