Cuba talla internet per evitar la disseminació de les protestes

Poques hores després de les protestes més importants a Cuba des del 1980, una indisimulable tensió recorre l’illa. El Govern va assegurar que no tornarà a perdre el control dels carrers i la pregunta dels analistes té a veure amb les projeccions a curt termini de l’ocorregut diumenge passat: ¿s’ha tractat d’un episodi espasmòdic o és el començament d’una nova fase de la crisi que la pandèmia, les sancions nord-americanes i els vells problemes estructurals han tornat intolerable?

El balanç de les manifestacions que van tenir el seu epicentre de gravetat a l’Havana, i es van replicar en diferents punts del país, es manté sota secret de sumari. Mai s’havien sentit tants trets a l’aire. No se sap exactament quantes persones van ser arrestades per la policia, ni la quantitat de ferits. Alguns mitjans dissidents parlen de centenars de detinguts.

Suspensió d’internet

El flux de les informacions s’ha frenat amb la suspensió d’internet en els telèfons intel·ligents que s’han tornat vitals per a l’heterogènia dissidència. En aquest país d’11 milions de persones circulen almenys set milions de telèfons. Per això, aquest és el primer incident a gran escala filmat i fins i tot transmès a través de les xarxes socials. Amb aquest teló de fons regeix a la nit un toc de queda pensat el febrer com un instrument de l’Estat per aturar la propagació de la Covid-19 i que, sota les actuals circumstàncies, adquireix una altra dimensió.

Tot i que ningú sap què és el que segueix, res serà igual després de diumenge. El president Miguel Díaz Canel va reconèixer que «no tots» els que van protestar «són contrarevolucionaris». Es tracta, a penes, d’«una minoria». En aquest sentit va admetre que «tenim persones insatisfetes, amb confusions i incomprensions, falta d’informació i el desig de manifestar-se». Aquells que van llançar runa a la policia, van destrossar els seus carros, van saquejar botigues d’electrodomèstics o van cridar «a baix el comunisme», estan, segons el seu criteri, vinculats amb «un sector que delinqueix». Amb la situació sota control aparent, Díaz Canel va temperar el seu discurs: «Han de passar per sobre dels nostres cadàvers i estem disposat a tot», havia dit, a tall d’advertència.

Per al president, «és legítim» el malestar. No obstant, va demanar a la societat que tingui la capacitat «de discernir on ens volen manipular». Díaz Canel va atribuir l’explosiva combinació dels talls elèctrics, l’escassetat i la pandèmia al bloqueig dels Estats Units, vigent des de 1962. La Casa Blanca, va dir, té un «discurs de calúmnies i de doble arrasador» davant el que succeeix a l’illa. Als «salvadors de la salut i l’alimentació del poble», va dir, només els interessa «canviar de Govern».

La protesta va tenir un altre condiment: l’avanç de la pandèmia a la província de Matanzas. El virus es dissemina al compàs de les apagades i van obligar el Govern a convertir alguns hotels internacionals en improvisats hospitals. Als territoris de risc, inclosa la capital, es realitzen proves amb dues de les cinc vacunes que desenvolupa Cuba, ‘Soberana 02’ i ‘Abdala’, d’alta eficàcia, d’acord amb el ministeri de Salut.

El mirall veneçolà

Notícies relacionades

El Congrés investiga els atacs del Pentàgon a narcollanxes

Més de 1.000 morts per les inundacionsal sud-est asiàtic

El president va comparar les protestes dominicals amb l’ocorregut a Veneçuela durant el 2017, quan els enfrontaments de carrer entre opositors radicalitzats i les forces de seguretat van provocar més de 100 morts. No en va, el primer missatge de solidaritat rebut va ser el del seu col·lega Nicolás Maduro. L’exambaixador a Caracas, i actual cap ideològic del PCC, Rogelio Polanco Fuentes, va assegurar que s’està tractant d’implementar en territori cubà un «manual de lluita no convencional» que busca «induir accions de repressió que generin la percepció que es violen els drets humans». Tot això «està potenciat pels mitjans de comunicació i l’existència d’un espai públic digital facilita la generació de notícies falses».

El lideratge, va assenyalar Oscar Grandío Moráguez a Hypermedia Magazine, «no té la capacitat per evitar» l’aprofundiment de les múltiples crisis. Les elits governants i els òrgans d’intel·ligència, «han subestimat la capacitat de mobilització de la societat». Aquesta falta de «sentit estratègic» i «la més absoluta desconnexió amb la veritable realitat» va fer que «prioritzessin una agenda repressiva com a mitjà per contenir demandes».