Etiopia celebra unes eleccions qüestionades per la comunitat internacional

Els col·legis electorals han obert ja a Etiòpia i ho fan enmig d’una important presència militar. Molts ciutadans han volgut acudir des de primera hora a sufragar i, tant a la capital com en altres importants ciutats del país, s’han vist llargues cues a les portes dels recintes electorals. Els etíops estan cridats a les urnes per votar els diputats parlamentaris que escolliran el pròxim primer ministre. Després d’haver sigut retardats fins a dues ocasions, aquests seran els sisens comicis generals i regionals que celebra el país.

El país arriba a aquesta cita sota la lupa de la comunitat internacional, que dubta sobre la credibilitat de les mateixes i té la vista posada en la fam que avança a la regió del nord de Tigray, devastada per la guerra. No obstant, molts etíops veuen aquestes eleccions com més democràtiques que altres d’anteriors.

«Voto perquè vull que el meu país es transformi. Aquesta elecció és diferent. Pots elegir entre diferents partits polítics. Abans només n’hi havia un», ha comentat a l’a l’agència AFP a Addis Abeba Milyon Gebregziabher. El primer ministre Abiy Ahmed havia promès un renaixement democràtic quan va arribar al poder el 2018, durant el seu Govern ha propiciat la tornada dels opositors exiliats, també havia promès que aquestes eleccions parlamentàries i regionals serien les més democràtiques que mai hagi vist Etiòpia.

Baixa participació

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

En aquesta ocasió, només 37,4 milions de votants s’han registrat per poder votar, segons l’agència Efe, una xifra molt baixa tenint en compte que Etiòpia és el país més poblat de l’Àfrica amb al voltant de 110 milions d’habitants. Això es deu en gran manera al fet que no es votarà en una cinquena part dels territoris del país. En el cas de la regió d’Oromia, la més poblada del país i la regió d’origen del primer ministre, els dos principals partits regionals de l’oposició van boicotejar les eleccions per protestar per l’empresonament dels seus líders i per denunciar la falta d’equitat.

La majoria de la resta de les zones, afectades per la violència o la insurgència armada o amb problemes logístics, votaran el 6 de setembre. Els qui encara no tenen data per acudir a votar són els ciutadans de Tigray. Després de set mesos de conflicte, la guerra no sembla que s’hagi d’acabar aviat i la fam s’estén cada dia a més velocitat, amb més de 300.000 persones vorejant la fam. Aquest conflicte ha enfosquit la figura de pacificador i democràtic que volia projectar Ahmed.