Adams, García i Wiley: baralla a tres per l’alcaldia de Nova York

Es diu que la d’alcalde de Nova York és «la segona feina més dura als Estats Units» després de la de president. La frase es va encunyar quan Fiorello La Guardia agafava el timó d’una ciutat que sortia de la Gran Depressió i sembla apropiada per definir un repte que ressorgeix ara que la metròpolis mira de recuperar-se de la pitjor pandèmia en un segle. Com i qui ho farà es determinarà a partir d’aquest dimarts, quan se celebren unes primàries que representen, a més, l’experiment més gran als EUA del sistema de vot per ordre preferencial.

El guanyador pot tardar a conèixer-se, potser no se sap fins entrat juliol, però el que es dona per assegurat és que el demòcrata que s’imposi (tot i que hi ha un duel entre dos republicans també) guanyarà al novembre a les urnes per fer el relleu a Bill de Blasio, després dels seus vuit anys a l’Ajuntament. I, tot i que hi ha 13 candidats, tres dominen les escasses enquestes.

El favorit és Eric Adams, president del barri de Brooklyn i antic policia, que està connectant la recuperació econòmica de Nova York amb la seguretat pública, el tema que segons els sondejos centra les preocupacions de l’electorat. Negre i abans republicà, fill d’un carnisser i una netejadora de la llar que en l’adolescència va ser colpejat per un policia i després va acabar posant-se l’uniforme i arribant a capità, ofereix un missatge de mà dura i llei i ordre. I aquest xoca frontalment amb l’electorat més jove i progressista, però ressona entre els més més grans, un dels blocs més fiables a l’hora d’anar a les urnes. Això és clau a les primàries municipals novaiorqueses, en què els índexs de participació són irrisoris i han rondat el 20% en els últims anys (a les del 2013, les últimes disputades, els més grans de 45 van representar el 63% de l’electorat).

El sostre de vidre

Li trepitgen els talons les que podrien convertir-se en primeres alcaldesses de Nova York. Una és Kathryn García, que va ser comissionada de sanejament fins al setembre i contraposa certa falta de carisma amb el ferm recolzament en un perfil de gestió competent, un que li ha permès anar escalant i aconseguint suports com el del ‘The New York Times’ o ‘The Daily News’.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

 L’altra, lluny del perfil moderat d’Adams i García, és Maya Wiley, advocada negra de drets civils que també va treballar per a De Blasio. Després del daltabaix de la campanya de l’activista afrollatina Dianne Morales i les acusacions d’assetjament sexual que han enfosquit les opcions del controlador municipal Scott Stringer, la seva s’ha convertit en la candidatura que aglutina les esperances de l’ala progressista i els recolzaments de figures destacades d’aquest ala, com Alexandria Ocasio-Cortez, Elizabeth Warren o Jamaal Bowman, tot i que la veritable esperança dels progressistes a Nova York és aquesta vegada al Consell Municipal, un poderós òrgan que es renova plenament al novembre i on dos terços dels integrants que sortiran d’aquestes primàries seran saba nova.

De l’equació no es pot treure completament l’emprenedor Andrew Yang, però aquest candidat que va començar pujat a l’onada de la fama que li va donar la seva lluita a les primàries presidencials i que va ser impulsat per un missatge d’optimisme i esperança s’ha anat quedant a la deriva. Ho ha fet no només pel que es percep com un desconeixement de la ciutat i el seu Govern, o al conèixer-se detalls com que mai ha votat en eleccions municipals, sinó especialment quan la seguretat pública s’ha tornat l’eix central de la campanya i l’ha forçat a redirigir el seu missatge, un afany en què no està tenint gaire èxit.