La transició maliana torna a descarrilar per un nou cop d’Estat

La transició maliana que es va posar en marxa fa 10 mesos torna a descarrilar amb un nou aldarull perpetrat per la junta militar, que aquest dimarts va protagonitzar un nou cop mitjançant la destitució del president transitori, Bah Ndaw, i del seu primer ministre, Moctar Ouané.

Va ser el vicepresident transitori, el coronel Assimi Goita, qui va confirmar el cop i va anunciar haver destituït el seu superior i el primer ministre. Malgrat això va assegurar que «el procés de transició segueix el seu curs normal» i que hi haurà eleccions el 2022.

En un comunicat emès aquest dimarts a Bamako i llegit a la televisió nacional, Goita, que va encapçalar l’anterior cop d’Estat l’agost del 2020, que va enderrocar el president, Ibrahim Boubacar Keita (IBK), no va precisar com queda ara la direcció de l’Estat, tot i que va voler donar una sensació de normalitat al convidar el poble malià a «continuar lliurement amb les seves ocupacions». Goita va insistir sobre «el compromís indefectible» de les forces armades malianes per defensar la seguretat del país, però no va oferir detalls sobre el parador dels detinguts, que van ser conduïts ahir a la nit al camp militar de Kati (a uns 15 quilòmetres de Bamako), ni sobre els plans immediats dels colpistes.

Després de diverses hores d’expectació des de la detenció de Ndaw i Ouané, el comunicat del vicepresident Goita explica que les raons d’aquesta mesura tenen a veure amb una «crisi de molts mesos a escala nacional», referint-se a l’actual vaga de la Unió Nacional de Treballadors, la central sindical més important del país, i a les diverses manifestacions convocades per actors socials i polítics. «El Govern dirigit per Moctar Ouané s’ha mostrat incapaç d’encarnar un interlocutor fiable, susceptible de mobilitzar la confiança dels socis», es pot llegir a la nota.

Dimissió unilateral

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Goita va criticar la dimissió «de forma unilateral» de l’anterior govern transitori el 14 d’aquest mes, quan Ndaw va tornar llavors a encarregar al mateix Ouané que formés un nou govern que sigui més inclusiu per integrar actors polítics i de la societat civil. Aquesta mesura va causar el malestar de la junta militar que va protagonitzar l’anterior cop d’Estat contra IBK i que tenia una important presència en l’anterior govern transitori, perquè alguns d’ells havien desaparegut de la llista d’aquest nou govern, reemplaçats per noms civils en la llista que es va conèixer poques hores abans de l’aldarull. Es tracta concretament del coronel Sadio Camara, que va perdre la cartera de Defensa, i el coronel Modibo Koné, que era ministre de Seguretat.

Goita va criticar que el procés de constitució del nou govern es va realitzar «sense haver-se concertat» amb ell per les prerrogatives que té de «defensar la seguretat» del país, segons la carta de transició consensuada després de l’anterior cop. «Aquest pas demostra una voluntat manifesta del president i del seu primer ministre d’anar-se’n cap a una violació de la carta de transició, contràriament al jurament prestat en la seva investidura el 25 de setembre del 2020», va remarcar.