Opressió i revolta

La violència entre àrabs i jueus esclata a les ciutats mixtes d’Israel

  • El Govern israelià intenta, sense èxit, sufocar uns disturbis entre veïns que no tenen precedents

La violència entre àrabs i jueus esclata a les ciutats mixtes d’Israel
4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

La violència que Israel aboca des del cel sobre Gaza ara s’ha instal·lat als carrers de les ciutats mixtes en les quals conviuen àrabs i jueus. Els enfrontaments entre veïns, jueus i palestins ciutadans d’Israel, només sorprenen el sector jueu de la població, que fa dècades que ignora els àrabs. Ells, des de la vorera de davant, n’estan farts. «El que està passant és el resultat d’anys d’opressió, pobresa i governants violents cap als palestins dins d’Israel», denúncia Sama Falasteen.

Sama Falesteen no és el seu nom real. Aquesta jove de Natzaret prefereix inventar-se’n un per curar-se en salut: «Podrien arrestar-me», afirma. La Sama viu a Tel-Aviv. Allà ha estudiat tota la seva carrera i és on treballa. Però la seva família, els Falesteen, són de la del nord Natzaret, la ciutat àrab més gran d’Israel. «Vaig haver de fugir de Tel-Aviv i protegir-me a casa de la meva família», admet a EL PERIÓDICO, «ara qualsevol lloc és molt insegur».

Al voltant del 21% de la població d’Israel és àrab. Gairebé dos milions d’israelians són descendents de palestins que, durant la guerra de 1948 que va marcar la creació de l’Estat d’Israel, no van abandonar les seves llars. La Sama és una d’elles i a Natzaret són la majoria. Allà on l’arcàngel sant Gabriel va anunciar a Maria que tindria un fill, Jesús de Natzaret, amb prou feines van venir jueus. «Aquí tampoc arriben les bombes», diu amb referència als coets llançats per Hamàs des de la Gaza. 

«Una situació mai vista»

«La situació a Tel-Aviv era aterridora per les bombes, però també per tots els ciutadans jueus que ataquen cada àrab que veuen», recorda a aquest diari. Des de dilluns, s’han succeït una sèrie de fets que han portat Israel a un conflicte mai previst. «Estem veient una situació a les ciutats mixtes que mai abans havíem vist, inclosos els incidents d’octubre de l’any 2000», els primers dies de la segona intifada, reconeix el comissionat de la Policia Nacional, Kobi Shabtai. 

Una sinagoga en flames, vehicles calcinats i marques a les portes de les llars àrabs són el símbol de la tensió que pobla aquestes ciutats. A Lod, emblema durant anys de la convivència entre els ciutadans jueus i palestins d’Israel, aquells que han sigut veïns protagonitzen ara els disturbis més violents dels últims dies. Només en aquesta ciutat 270 persones han sigut detingudes. «Els palestins dins de l’Estat d’Israel es van manifestar contra la decisió brutal i inhumana de desallotjar les famílies palestines de Jerusalem est i tot el que va venir després», apunta Falasteen. 

Còlera i desconsol

Israel no estava preparada per a aquest desplegament de solidaritat dels palestins als dos costats de la Línia Verda. Aquest grup poblacional israelià denuncia que fa anys que es gesta la seva ràbia. Durant les últimes dècades, l’arribada de grups d’extremistes jueus a les ciutats mixtes ha acabat d’esquerdar una convivència beneficiosa per a un sol bàndol. «Els jueus que estan participant en els violents disturbis contra els àrabs sempre han sigut racistes i estaven esperant el moment adequat per actuar en conseqüència», denuncia Falasteen. 

A Lod, la metxa es va encendre després del tiroteig de Musa Hasuna, un jove pare de família palestí d’Israel, en mans presumptament de ciutadans jueus. Durant el seu enterrament, el desconsol va canviar a còlera. Es van llançar pedra i còctels molotov i es van cremar vehicles. Netanyahu va declarar l’«estat d’emergència». És la primera vegada des de 1966 que les autoritats israelianes han utilitzat poders d’emergència sobre una comunitat palestina. 

D’altra banda, el líder del partit Yamina, Naftali Bennett, va exigir a les autoritats l’alliberament dels sospitosos per l’assassinat de Hasuna. «Envia un missatge equivocat a qualsevol que vulgui defensar-se», insisteix. Al seu torn, el president Reuven Rivlin denuncia el «pogrom» perpetrat per «una multitud àrab assedegada de sang» en aquestes ciutats mixtes. Els incendis en sinagogues i escoles jueves són pitjors auguris. 

Detencions administratives

«Hi ha moltes armes entre la població civil i les forces de seguretat; si s’utilitzen, el resultat serà devastador», alerta la jove des de Natzaret. Moltes famílies palestines s’han despertat amb marques a les portes realitzades per extremistes jueus. «Estan protegits per la policia», assenyala Falasteen. També a la Cisjordània ocupada, la solidaritat es paga amb violència. Unes 40 persones han resultat ferides en protestes de suport a la població gazatí sota les bombes. 

Mentre part d’Israel assisteix atònita a l’odi que habita al seu si, el Govern treu tota la seva artilleria per contenir-lo. El primer ministre ha reconegut que està considerant el desplegament de tropes militars per sufocar la violència en aquestes ciutats. A més, el líder de Yamina, Naftali Bennett, ha descartat seguir en les negociacions de govern amb el centrista Jair Lapid, encarregat de formar gabinet, perquè la composició de l’Executiu amb els partits àrabs seria «insostenible» en aquest clima de tensió a les ciutats mixtes.

Bennett torna al diàleg amb Netanyahu, que també es planteja utilitzar detencions administratives, tècnica per arrestar persones sense necessitat de judici, molt coneguda per la població de Cisjordània. En l’opressió i en la revolta, els palestins s’armen de solidaritat des del riu Jordà fins al mar Mediterrani.

Notícies relacionades