Els Vint-i-set reafirmen el compromís amb l’Europa social

La transformació verda i digital marcarà la recuperació en les pròximes dècades del camí que s’ha de seguir a Europa, però els caps d’Estat i de Govern de la UE no s’obliden de la necessitat d’impulsar en paral·lel una Europa més social i inclusiva. Per fer-ho, renovaran aquest divendres i dissabte el seu compromís amb el pilar de drets socials europeus durant una cimera a Porto (Portugal), la primera física que celebren des de la irrupció de la pandèmia de coronavirus, que reunirà durant la primera jornada els interlocutors socials per parlar d’ocupació, formació i benestar social.

La cita, que Angela Merkel (Alemanya), Mark Rutte (Països Baixos) i Robert Abela (Malta) seguiran per videoconferència a causa de les restriccions per la Covid, servirà als Vint-i-set per reiterar el compromís amb els 20 principis del pilar social europeu proclamats fa tres anys i mig a la cimera de Göteborg. També permetrà als dirigents europeus, com el president espanyol Pedro Sánchez, exposar la visió sobre com veu el seu Govern l’Europa més social i com ha de plasmar-se en la recuperació.

Sánchez, que ha presentat dues contribucions, parlarà al panel dedicat a l’ocupació. Reafirmarà el seu compromís amb el diàleg social i «un mercat de treball dinàmic i inclusiu», tot i que també admetrà la «xacra estructural» que continua sent l’atur. «És el moment de lluitar contra l’atur aprofitant el pla de recuperació per transformar l’economia», expliquen fonts del Govern.

Per Espanya, avançar cap a una Europa més social significa protegir els drets socials, crear estàndards mínims europeus, facilitar la revitalització d’àrees amb poblacions en declivi, crear ocupació de qualitat i eliminar barreres en la incorporació de les dones al mercat laboral. Entre la llista de propostes que defensa el Govern, la principal és la creació d’un mecanisme europeu de reassegurança d’atur com «un instrument permanent d’estabilització de l’economia i el recolzament a l’ocupació».

Tres objectius per al 2030

També advoca per donar l’empenta definitiva a algunes de les propostes bloquejades al Consell Europeu per la divisió entre els Vint-i-set: la creació d’un salari mínim europeu del 60% de la mitjana salarial, així com una norma de transparència salarial «indispensable» per aconseguir la igualtat real i efectiva entre homes i dones. Tot i que l’esborrany de la declaració final que negocien els Vint-i-set no es compromet amb cap d’aquests dos expedients, sí que esmenta la necessitat d’arribar a tres objectius per al 2030.

En primer lloc, elevar la taxa d’ocupació al 78%, cosa que implica «reduir a la meitat la bretxa de gènere, més inversions en formació de manera que almenys el 60% dels adults participin en activitats d’aquest tipus cada any, i reduir el número de persones en risc de pobresa o exclusiu social en almenys 15 milions. La cimera també fa una crida als Vint-i-set que estableixin objectius nacionals que tinguin en compte el punt de partida de cada Estat membre i que creïn un marc que permeti avaluar els progressos.

Alliberament de patents

La cimera de Porto també permetrà als líders de la UE fer balanç de la situació de la pandèmia i de l’estratègia de vacunació, que ha donat en les últimes setmanes una accelerada important al continent europeu. El gir radical dels Estats Units recolzant l’alliberament de les patents de vacunes contra la Covid-19, com a mesura per impulsar la vacunació a la resta del món, ha obligat la UE a posicionar-se i obrir un debat que els Vint-i-set havien esquivat fins ara i que arriba en vigílies de la cimera UE-Índia d’aquest dissabte, un dels països defensors d’aquesta solució.

Tant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, com els seus homòlegs al Consell, Charles Michel, i al Parlament Europeu, David Sassoli, s’han mostrat oberts a analitzar la suspensió temporal dels drets de propietat intel·lectual de les patents de les vacunes, tot i que el debat pot portar mesos en el marc de l’Organització Mundial del Comerç. Països com França i Holanda han acollit positivament la idea. D’altres, com Alemanya, seu del laboratori BioNTech, no la veuen amb bons ull,s tot i que tampoc es tanquen en banda a discutir.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«Necessitem solucions ràpides i això s’obté augmentant la capacitat de producció i optimitzant la cadena de distribució», ha dit el ministre d’Exteriors alemany, Heiko Maas. Per Espanya, en canvi, «la propietat intel·lectual no pot ser un obstacle per acabar amb la Covid-19 i assegurar un accés just i universal a les vacunes. Cal trobar un consens amb urgència. Mentrestant, cal activar tots els mecanismes necessaris per promoure i incentivar acords de llicències voluntaris», defensa el Govern d’Espanya en una altra contribució al debat.

Fins ara, Brussel·les s’havia posicionat en contra d’aixecar la protecció de les patents, perquè considera que l’OMC ja ofereix prou flexibilitat perquè les farmacèutiques comparteixin coneixements i tecnologies a través d’acords de llicència voluntaris sense alliberar les patents. A més, consideren que el problema no és la patent sinó la capacitat de producció i de matèries per produir les vacunes, així com la complexitat de les infraestructures i processos necessaris.