ENA: La fàbrica de les elits franceses

Des de la seva fundació el 1945 per Charles de Gaulle, l’Escola Nacional d’Administració (ENA) ha avituallat les files del poder polític de totes les tendències, d’esquerra a dreta sense oblidar el centre, amb els seus alumnes. Entre els prestigiosos deixebles del bressol de l’elitisme francès també figuren alts càrrecs del sector privat.

El 8 de gener de 1959, Valéry Giscard d’Estaing, de 32 anys, va ser nomenat secretari d’Estat de Finances, de manera que es va convertir en el primer énarque (com es designa els estudiants de l’ENA) que formava part d’un govern de la Va República. El 1974, Giscard d’Estaing va aconseguir la presidència del país, des d’aleshores, tres estudiants de la prestigiosa escola van aconseguir arribar al màxim escalafó del poder polític: Jacques Chirac, François Hollande i Emmanuel Macron.

Georges Pompidou i l’era dels ‘énarques’

Georges Pompidou i l’era dels ‘énarques’Édouard Philippe, Jean Castex, Laurent Fabious, Alain Juppé, Lionel Jospin, Édouard Balladur, Dominique de Villepin i Michel Rocard també es van instruir en la històrica institució abans de saltar al terreny polític i consagrar les seves carreres aconseguint les regnes del Govern. L’actual ministra de les Forces Armades, Florence Parly; el responsable de la cartera d’Economia, Bruno Le Maire i l’exministre socialista de Finances, Michel Sapin, també formen part de la prestigiosa llista d’énarques.

La presidència de Georges Pompidou va representar una època especialment fructífera per als deixebles de l’ENA. Durant el seu primer quinquenni, el 23% dels seus ministres provenien de la «fàbrica de les elits»; durant el seu segon mandat, la xifra va ascendir al 37%. Des d’aleshores, cap presidència ha reproduït cotes tan altes, però cap mandat ha prescindit dels alts funcionaris formats a la cèlebre escola.

De les esferes polítiques al CAC 40 

De les esferes polítiques al CAC 40 Estudiar en aquesta ’gran école’ no sempre desemboca en una carrera política, però la seva repercussió és incontestable: la meitat dels presidents de la Va República, un terç dels primers ministres i un ministre francès de cada set van passar per les aules de l’ENA. El seu prestigi i influència van més enllà de les fronteres franceses: l’expresident de Benín, Nicéphore Soglo, i l’expresident interí d’Egipte, Adly Mahmud Mansour, figuren entre els seus antics alumnes internacionals, igual que un bon nombre d’ambaixadors i diplomàtics estrangers.

Però les altes esferes polítiques no són, ni de bon tros, l’única opció per als estudiants de la històrica institució. Amb freqüència, el món dels negocis recluta els seus empleats entre les promocions d’énarques.  Avui dia, el 10% dels directius de les empreses del CAC 40 [l’índex borsari francès integrat per les 40 societats amb més capitalització de França] prové de l’ENA, segons el diari econòmic Les Echos. Fa 10 anys, en la seva màxima esplendor, el percentatge ascendia al 25% dels llocs executius.

«Democratitzar l’accés a l’alta funció pública»

Notícies relacionades

El Govern d’Erdogan bloqueja a Istanbul la flotilla internacional

El "Guantánamo" dels palestins

Denis-Pierre Duverne presideix el Consell d’Administració de la companyia d’assegurances AXA, Pierre-André de Chalendar és el director executiu de la multinacional manufacturera Saint-Gobain i Guillaume Pepy presideix l’empresa nacional ferroviària SNCF. Tots ells compten amb un diploma de l’Escola Nacional d’Administració. La direcció de France Telecome, Air France i Carrefour també van passar per les mans d’énarques.

«Democratitzar l’accés a l’alta funció pública i professionalitzar la formació dels alts funcionaris» és l’objectiu original de l’escola, no obstant, dos terços dels seus alumnes són fills d’alts executius, mentre que els fills d’agricultors, artesans, obrers i empleats només representen el 15% de cada promoció. Una xifra que justifica el rebuig i la desconfiança de molts francesos davant una institució que alimenta i reprodueix una privilegiada elit política, econòmica i social.