Primera prova a les urnes del ‘superany’ electoral a Alemanya

Alemanya tindrà diumenge el seu primer test de l’actual ’superany’ electoral. El país afronta una autèntica marató a les urnes amb unes eleccions federals com a colofó al setembre. Els estats federats de Baden-Württemberg i Renània-Palatinat són els primers cridats a renovar els parlaments dels quals sortiran els seus executius regionals i els seus caps de govern. Si no hi ha sorpreses, els partits actualment al poder tornaran a imposar-se a les urnes: els ecoliberals d’Els Verds a l’estat del sud de Baden-Württemberg i els socialdemòcrates de l’SPD al veí i occidental estat de Renània-Palatinat.

A Baden-Württemberg, Els Verds del primer ministre Winfried Kretschmann –l’únic cap de govern regional ecoliberal– podrien treure fins a 10 punts de diferència a la CDU en el que un dia va ser un bastió democristià. Kretschmann, de perfil conservador, ha demostrat que el programa ecologista del seu partit no està disputat amb el benestar econòmic i ha guanyat la mà clarament als democristians; la CDU podria aconseguir el seu pitjor resultat de la història a Baden-Württemberg. Kretschmann, que actualment governa amb els democristians, podria a més elegir el seu futur soci de govern i optar per una coalició alternativa amb socialdemòcrates i liberals de l’FDP deixant així fora els democristians de l’Executiu regional.

A Renània-Palatinat, les enquestes han fet un gir durant les últimes setmanes: l’SPD, amb la seva primera ministra Malu Dreyer al poder des de fa vuit anys, ha remuntat en les projeccions d’intenció de vot i podria imposar-se a la CDU per tres o quatre punts de diferència. Igual que a Baden-Württemberg, els democristians també podrien registrar el pitjor resultat de la seva història a Renània-Palatinat. La primera ministra socialdemòcrata Dreyer aspira a renovar la coalició a tres bandes –amb els liberals de l’FDP i Els Verds– amb els quals actualment governa.

’Maskengate’

Aquestes dues eleccions regionals difícilment podrien arribar en un pitjor moment per a la CDU d’Angela Merkel: els conservadors s’han vist esquitxats els últims dies per diversos casos de corrupció protagonitzats per diputats federals de la CDU i de la CSU. Un d’ells va dimitir dijous passat per haver cobrat presumptament comissions del govern autocràtic de l’Azerbaidjan a canvi de promoure la imatge del país caucàsic a Alemanya; dos diputats més van presentar les seves renúncies dies abans per haver rebut comissions de fabricants de mascaretes a canvi de mediar a favor de la compra dels seus productes. Aquest últim cas, sobre el qual encara hi ha investigacions i podria acabar amb més dimissions, ha sigut batejat com a ‘Maskengate’.

Notícies relacionades

Almenys 10 morts i 12 ferits en un atac durant una festa jueva a la platja australiana de Bondi

L’extrema dreta europea veu bé les invectives del líder dels EUA

El neologisme amenaça de convertir-se en un autèntic malson per a la unió conservadora de la CDU-CSU; els seus dirigents saben que les sospites de corrupció, sumades a les crítiques per la gestió de la pandèmia i a l’adeu polític de Merkel al final d’aquesta legislatura, podrien convertir-se en un explosiu còctel polític que torni el partit a estar per sota del 30% d’intenció de vot a nivell federal, on estava el febrer de l’any passat abans de l’arribada del coronavirus.

Per això, el president de la CDU, Armin Laschet, insisteix a llegir les eleccions d’aquest diumenge en clau regional i no federal, amb l’esperança que la més que probable derrota no tingui un impacte directe a les enquestes per a les eleccions generals del setembre. Laschet sap que la seva pretensió de ser candidat a la cancelleria corre un perill seriós.