Les dones a Amèrica s’aixequen per reclamar els seus drets malgrat la Covid

El Dia Internacional de la Dona, a l’Amèrica Llatina la pandèmia no va ser impediment perquè moltes dones alcessin la seva veu des de casa seva, en esdeveniments virtuals o des del mateix carrer en la «lluita» contra la violència, la igualtat i el dret a l’avortament, amb grans absències com el Brasil i el Perú a causa de la crisi sanitària, segons informa Efe.

Amèrica ja registra 51,6 milions d’infeccions per Covid-19, de les quals 22,1 milions són a Llatinoamèrica, i malgrat les restriccions per evitar nous contagis, les dones van decidir sortir i fer una crida als Governs davant l’altra pandèmia: la violència masclista. Aquesta situació preocupa als Estats Units, on la violència domèstica va augmentar el 8,1% des de mitjans de març del 2020 després de les ordres de confinament, segons un informe divulgat per la Comissió Nacional de la Covid-19 i Justícia Penal (CCJ). En aquest país, l’estàtua de la ‘Nena sense por’, instal·lada davant Wall Street, va aparèixer envoltada aquest dilluns de grans trossos de vidre per commemorar el Dia Internacional de la Dona, que simbolitzen tots els «sostres de vidre» que està trencant el gènere femení al sector corporatiu.

A Mèxic, l’Argentina, Xile i Colòmbia les dones van enarborar la defensa i protecció dels seus drets, com també van visibilitzar el rol que poden exercir en temps de postpandèmia, tal com ho va defensar aquest dilluns Nacions Unides a l’assegurar que han d’estar al centre de la recuperació perquè el món avanci finalment cap a la igualtat de gènere.

Un fre a la violència masclista

Governs com el de l’Argentina van fer un pas endavant per crear una política d’Estat en un país commogut per la quantitat de feminicidis que s’hi registren diàriament. El president, Alberto Fernández, va firmar aquest dilluns juntament amb tots els governadors provincials del país un «Acord Federal per a una Argentina Unida contra la violència de gènere», perquè «no hi hagi més Úrsules, perquè no hi hagi més Micaeles», amb referència a dos casos emblemàtics de feminicidis al país.

Després d’aconseguir al desembre la despenalització de l’avortament, les argentines van enfocar les marxes d’aquest dilluns en la igualtat i l’erradicació de la violència i a l’efecte que la pandèmia ha tingut sobre les dones, a causa de les tasques domèstiques que hi han recaigut i en moltes ocasions amb menors a càrrec que no van anar a l’escola.

En aquest corrent, Bolívia també es va comprometre a millorar les condicions laborals i «protegir» les dones perquè no hi hagi «ni una morta més». Els col·lectius de dones i representants de mineres, treballadores i indígenes es van congregar en un auditori de la Casa Grande del Poble (seu de Govern) onejant banderes blanques que deien 8-M i amb cartells en què es llegia «30 anys de presó per als feminicides» i «volem justícia». Segons el mapa de la Xarxa Llatinoamericana contra la Violència de Gènere, a la regió es registren de forma preliminar uns 2.330 feminicidis el 2020 i 110 en aquest any, enmig del subregistre històric d’aquesta xacra.

El menyspreu de López Obrador

Mèxic és un dels països que ha protagonitzat una de les marxes més simbòliques i significatives amb llums i ombres. Milers de dones, entre artistes, activistes i comunicadores, van enviar una carta al president, Andrés Manuel López Obrador, per reclamar-li accions concretes davant les protestes en aquest dia. En la missiva, firmada entre d’altres per la cantant Julieta Venegas i l’actriu Marina de Tavira, nominada a l’Oscar, les dones van utilitzar l’etiqueta #UnaSolaVoz per criticar que el líder esquerrà ha desdenyat al moviment feminista i van qüestionar la seva falta de compromís amb els drets sexuals i reproductius de les dones. A més, la polèmica es va desencadenar després que el candidat a governador de l’estat de Guerrero (sud de Mèxic) Félix Salgado Macedonio, acusat de violació i abús, va celebrar a les xarxes socials el Dia de la Dona i va enaltir la seva lluita en un missatge publicat a Twitter.

Milers de dones es van concentrar al voltant de l’emblemàtic Monument a la Revolució, que va patir alguns desperfectes, després de trencar la tanca, en un acte celebrat com un moment simbòlic per les manifestants, mentre que altres protestants van fer caure part del mur de metall que el Govern va erigir al voltant del Palau Nacional, residència del mandatari.

Policies de la Ciutat de Mèxic van agredir i van retenir quatre fotoreporteres, una d’elles de l’Agència Efe, que cobrien una manifestació al metro de la capital quan seguien una marxa de dones que van pintar les instal·lacions del suburbà.

El reconeixement a la dona científica

Les colombianes també van celebrar el 8-M amb diferents marxes en les quals es van congregar dones amb mocadors morats i verds a favor de la legalització de l’avortament, al centre de Bogotà, a més de desenvolupar-se concerts, una vetlla per les víctimes de gènere i tallers dirigits a mares, nenes i adolescents.

Enmig de l’esdeveniment, en un país que ja registra 2,27 milions de casos per Covid i 60.503 morts, Diana Trujillo, cap de vol de la NASA, va rebre un reconeixement especial del jurat del Premi Cafam a la Dona per la seva contribució a l’històric aterratge de l’explorador robòtic Perseverance a Mart i les seves aportacions a l’enginyeria aeroespacial.

Amb l’aterratge del 18 de febrer del rover al planeta vermell, la colombiana va complir amb èxit dus aspiracions: participar en la històrica missió per descobrir si hi ha vida més enllà de la Terra i portar per primera vegada en espanyol les gestes de la NASA en directe.

«Avui és el nostre dia»

En moltes de les marxes que es van fer, els col·lectius van demanar que no assistissin els homes a aquests esdeveniments, i a l’uníson «avui és el nostre dia» diverses dones xilenes van increpar a un grup d’homes que van sabotejar el festeig que es desenvolupava al centre de Santiago a la Plaça Italia, l’epicentre de les protestes a Xile, quan intentaven fer caure una estàtua.

La Policia xilena va dispersar amb gasos lacrimògens i camions llançaaigua la massiva marxa que s’estava celebrant a la capital en què participen milers de dones i adolescents en un ambient festiu i familiar.

També el Moviment d’Integració i Alliberament Homosexual (Movilh) va reportar que des del 2002 fins ara un total de 1.632 dones lesbianes, bisexuals i trans han denunciat abusos a raó de la seva orientació sexual o identitat de gènere.

La dona indígena es pronuncia

Les dones indígenes amazòniques van fer ressò de la seva situació a l’Equador, on van exigir el respecte als seus territoris i van rebutjar l’explotació de recursos del subsol, com a «defensores» que es consideren «de la vida» i el medi ambient. «No estem avui per festejar ni per celebrar amb alegria, perquè les nostres germanes encara continuen sent desposseïdes dels seus territoris, les nostres nenes i nens estan quedant sense llar» per l’extractivisme, va asseverar Lineth Calapucha, vicepresidenta de la nacionalitat quichua de Pastaza.

Alhora a Mèxic, les dones indígenes van marxar als Alts de Chiapas, muntanyes del sud-est del país, per reivindicar el seu paper al demanar pels seus drets individuals, l’optimització dels serveis bàsics a les seves comunes, com l’educació i els serveis de salut, i la desmilitarització, cosa que considera un gran deute de l’Estat.

L’Amèrica Central i la marxa «clandestina»

A Nicaragua, desenes de joves van realitzar una marxa «clandestina», i abillades amb fulards morats, creus negres, i mascaretes contra la Covid-19, van protestar a l’interior de la Universitat Centreamericana (UCA), per evitar ser capturades per la Policia Nacional, que prohibeix manifestacions alienes al partit oficialista Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN).

A Hondures, la pandèmia ha generat més atur entre les dones que en els homes, unit a altres violacions dels seus drets, fet que ha provocat que moltes hagin engrossit les files de migrants que han sortit a les últimes caravanes cap als Estats Units, carregant fins i tot els seus fills a coll, va dir la coordinadora del Programa d’Enfortiment del Dret a Decidir de les Dones, Regina Fonseca.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Panamà va fer aquest dilluns un pas amb la sanció per part del president Laurentino Cortizo d’una llei que castiga la violència política i tota mena de fustigació contra les dones per raons de gènere, en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona.

Alhora, grups feministes van presentar una iniciativa popular que pretén portar al Congrés costa-riqueny un projecte de llei sobre l’avortament legal, segur i gratuït, per a la qual cosa necessitaran la firma del 5% del padró electoral.