Violència policial

El món espera expectant el judici per l’assassinat de George Floyd

  • La mort de l’afroamericà, de 46 anys, en mans de la policia va desencadenar diversos mesos de protestes multitudinàries

  • El principal acusat, Derek Chauvin, s’enfronta a dos càrrecs d’homicidi involuntari i homicidi negligent

  • La transcendència del judici ha portat les autoritats de Minneapolis a blindar el perímetre dels jutjats

eeuu-george-floyd-mural

eeuu-george-floyd-mural

2
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Deu mesos després que el seu assassinat sota el genoll d’un policia posés en marxa un moviment global contra el racisme, escenificat durant mesos amb protestes multitudinàries als carrers nord-americans, tot està llest perquè comenci a Minneapolis el judici per la mort de George Floyd. Aquest dimarts arrencarà la fase de selecció del jurat, que s’hauria de prolongar durant tres setmanes, per després donar pas a l’inici de la fase oral, que començarà abans del 29 de març, el moment en què la defensa i l’acusació presentaran els seus arguments legals. Tot i que es jutja la mort d’un home negre, brutalment asfixiat durant 8 minuts i 40 segons pel genoll de Derek Chauvin, són les inequitats racials de tot un sistema les que s’asseuran a la banqueta. 

Als Estats Units rarament es condemna els policies acusats de matar afroamericans desarmats, una realitat que ha convertit aquest procés en un polvorí en potència. Durant els pròxims mesos es tornarà a sentir a la sala l’agònic «no puc respirar» de Floyd, unes paraules que es van convertir en el crit de guerra del moviment Black Lives Matter. Els jutjats del comtat de Hannepin s’han blindat amb tanques, filats i murs de formigó, i des de dissabte s’han reprès les protestes i les vigílies a Minneapolis per demanar justícia. 

Aquella mateixa nit una persona va morir tirotejada als voltants de l’anomenada plaça George Floyd, l’encreuament de carrers convertit en lloc de peregrinació per recordar l’home de 46 anys assassinat per la policia el 25 de maig del 2020 després que l’empleat d’un colmado l’acusés d’haver pagat amb un bitllet fals de 20 dòlars. L’autòpsia oficial va determinar després que Floyd va morir per una fallida cardíaca precipitada per la maniobra feta per l’agent per comprimir-li el coll i va concloure que s’havia tractat d’un homicidi. Però el forense va esgrimir també que la víctima patia d’hipertensió i tenia rastres a la sang d’intoxicació per drogues.

¿Accident o fred assassinat?

Notícies relacionades

Aquesta autòpsia està cridada a ser el principal agafador de la defensa de Chauvin, que s’ha declarat innocent dels càrrecs d’homicidi involuntari i homicidi negligent, pels quals s’enfronta a una pena màxima de 50 anys de presó. Els seus advocats pretenen esgrimir que la mort de Floyd va ser un accident, desencadenat per les seves condicions de salut preexistents, i que la maniobra utilitzada per immobilitzar-lo va estar justificada per la resistència que va oposar al seu arrest. En una fase posterior del judici, prevista per a l’estiu, es jutjarà els altres tres policies que van contemplar com Floyd clamava per la seva vida cargolant-se a terra sense moure un dit. Tots ells, que han sigut acomiadats igual com Chauvin, estan acusats de ser còmplices en l’assassinat

La sort del procés quedarà en mans dels 12 membres del jurat que començaran a escollir-se possiblement dimarts. La seva selecció s’ha retardat un dia, després que un tribunal d’apel·lacions obligués el jutge al capdavant del cas, Peter Cahill, a reconsiderar una tercera acusació contra Chauvin per homicidi en tercer grau.