El papa Francesc es va reunir a Najaf amb l’aiatol·là Al-Sistani

El papa Francesc s’ha entrevistat avui amb el principal líder religiós xiïta, l’aiatol·là Ali al-Sistani, a Najaf (Iraq), en un gest considerat històric en les relacions entre el Vaticà i l’islam, però sense la presència dels focus de les càmeres, segons informa EFE. Només es va poder veure Francesc que va entrar a la modesta casa d’Al-Sistani, en un dels barris humils de Najaf, envoltat de les forces de seguretat.

Es va tractar del primer acte de la jornada del papa, que aquest divendres va arribar a l’Iraq per a una visita de tres dies i es va convertir en el primer pontífex en trepitjar aquest país.

Com van assenyalar fa uns dies alguns experts, Francesc va haver de respectar el protocol i treure’s les sabates abans d’entrar a l’habitació d’Al-Sistani. El dubte, ja que no hi va haver imatges, és si Al-Sistani, que normalment es manté assegut al rebre les seves visites, com s’havia filtrat, es va posar dret per rebre Francesc, un gest que mai havia tingut.

Francesc va viatjar a aquesta ciutat sagrada, a uns 160 quilòmetres al sud de Bagdad, principal centre religiós d’aquesta branca de l’islam i destinació de peregrinació de xiïtes de tot el món.

La ciutat acull la tomba d’una de les figures més venerades de l’islamisme, Ali, cosí i gendre de Mahoma i el primer home en convertir-se a l’islam.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

No hi va haver un document comú com el que van firmar a Abu Dhabi fa dos anys el papa i el xeic egipci Ahmed al-Tayeb, Gran Imam d’Al-Azhar, la institució sunnita més important, i que va ser un dels passos més destacats en les relacions entre l’islam i el catolicisme. Però la reunió en si, com van assegurar alguns experts, era el missatge, ja que l’aiatol·là, de 90 anys, nascut a l’Iran, és un guia espiritual molt apreciat per la seva sobrietat i saviesa, fins i tot pels qui no pertanyen a la branca xiïta.

Les seves fàtues, edictes religiosos, van fer que es mobilitzessin el 2014 contra l’Estat Islàmic, i el gener del 2019 Ali al-Sistani va demanar investigar els «crims atroços» perpetrats pels gihadistes contra algunes minories de la societat iraquiana, com els yazidites a Sinyar, els cristians a Mossul i els turcmans a Tal Afar.