Nou Executiu a Itàlia

Primera baralla en el Govern de Draghi per ajornar l’obertura de les pistes d’esquí

El ministre esquerrà Speranza ha posposat al 5 de març la data per obrir les instal·lacions

Primera baralla en el Govern de Draghi per ajornar l’obertura de les pistes d’esquí
3
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

L’Executiu de Mario Draghi té tot just vuit dones ministres –de les quals, tres tecnòcrates–, les autoritats sanitàries van enviar una alerta per assenyalar que la variant anglesa ja representa més d’un terç dels contagis (i fins al 59% en algunes àrees), hi ha zones on les escoles estan tancades i preocupació per una possible onada d’acomiadaments. Però aquests no han sigut els temes que han generat les polèmiques polítiques més incendiàries a Itàlia des de diumenge. El que ha generat la tensió pública més gran a Itàlia, i s’ha convertit en la primera pedra a la sabata de Draghi, va ser la decisió de bloquejar la reobertura de les estacions d’esquí

El guió ha sigut l’habitual en la dialèctica entre partits oposats, tret que en aquest cas els representants de les formacions enfrontades formen part de la mateixa coalició que, a més, encara espera rebre el vistiplau del Parlament. Dos ministres van ser els principals protagonistes de la contesa. Massimo Garavaglia, de la ultradretana Lliga i nou ministre de Turisme, qui va acusar el ministre de Sanitat i signant de l’ordenança, l’esquerrà Roberto Speranza, d’haver «faltat el respecte als treballadors de la muntanya». 

La raó, la decisió de suspendre la reobertura de les instal·lacions d’esquí fins al 5 de març, unes 24 hores abans de la reobertura prevista dilluns, cosa que va ser justificada per l’alta circulació de la variant anglesa i que decisions similars han sigut preses per França i Alemanya. El resultat, la ira de molts administradors i operadors turístics de les regions del nord, on la Lliga té el seu seguici més gran. Segons ells, el mal estimat provocat per la decisió de posposar l’activitat seria de 400 milions d’euros, i per això han demanat substancials indemnitzacions.

Fer-se el desentès

D’altres es van arribar a fer el desentès a la mesura de Speranza. Ha sigut el cas, per exemple, d’una estació d’esquí a la Piana di Vigezzo, a la regió de Piemont, que va obrir malgrat la prohibició. Això, imitant la protesta d’alguns propietaris de restaurants que en les últimes setmanes han reprès l’activitat malgrat estar en zones considerades d’alt contagi. Una cosa que ha portat diversos viròlegs a insistir que la situació encara és greu. «La meva planta està plena de pacients infectats per les variants. Aviat tindrem problemes greus», ha dit el doctor Massimo Galli, de l’hospital Sacco de Milà

La baralla ha deixat en segon pla altres crítiques que, no obstant, també van esquitxar el nou primer ministre. Per citar-ne una: la seva decisió de nomenar l’ultracatòlic Carlo Deodato com a cap de l’oficina d’Assumptes Jurídics de presidència de Govern, un lloc que el col·loca al cim de la piràmide jeràrquica del funcionariat públic. El motiu és que Deodato es va mostrar en el passat contrari als matrimonis entre persones del mateix gènere, han recordat associacions LGBT.

Notícies relacionades

Deodato «és un simpatitzant de Comunió i Alliberament i de les Sentinelle in Piedi (un moviment considerat homòfob i que ha sigut vinculat amb ambients de la dreta catòlica)», ha explicat el periodista Simone Alliva. «¿Això ens ho demana la UE?», ha criticat l’escriptora Michela Murgia.

Però no és tot a les agitades aigües de la política italiana. Abans encara que el Govern de Draghi obtingui l’aprovació del Parlament –una cosa que hauria d’ocórrer aquest dimecres i dijous–, ja s’ha assistit també a les baralles intestines d’una ala dels 5 Estrelles que no es decideix sobre el seu recolzament al banquer, així com a la revolta interna de les dones del Partit Democràtic, furioses després que la seva formació no exigís ni una dona per als ministeris.