Israel i Palestina coincideixen en una primavera decisiva a les urnes

En el moment més baix de la seva popularitat, Abbàs convoca eleccions. El president de l’Autoritat Palestina (AP) utilitza els primers comicis en tres lustres a tall de festeig. «Abbàs i l’AP busquen guanyar legitimitat de cara a l’exterior», explica Marwa Fatafta, del grup d’analistes palestins Al-Shabaka, «pretén mostrar a l’administració Biden que estan disposats a fer concessions i calmar els donants de la Unió Europea, alarmats pel seu creixent autoritarisme».

«¿Què importa que any rere any, les enquestes mostrin que la societat palestina no se sent representada pels seus líders, que els veuen corruptes i autoritaris?», es pregunta Fatafta, que afegeix que «això no ha portat les autoritats palestines a convocar eleccions». Els precedents no són bons. L’última votació parlamentària el 2006 va sorprendre amb la victòria de l’islàmic Hamàs a Cisjordània, obrint una bretxa amb l’històric Al-Fatah. Quan els islamistes van prendre el control de Gaza el 2007, els dos partits es van enfrontar en una breu guerra civil que va forçar l’expulsió del partit d’Abbàs de la Franja. 

Donors are interested in seeing "the Palestinians going to the ballot box", as one senior European diplomat told me, adding "we understand this is not real democracy, but it is better than nothing, and we are here to support". - @alaatartir https://t.co/UqzHAKHWrX pic.twitter.com/dZjH3qj0oL

— Al-Shabaka الشبكة (@AlShabaka) 7 de febrero de 2021

Per això regna la incertesa entre els votants. El 22 de maig, hi haurà eleccions legislatives; el 31 de juliol, presidencials, i el 31 d’agost, hi ha la votació per al Consell Nacional Palestí (CNP) que engloba també la diàspora. Abbàs pot desconvocar les segones cites electorals si el resultat de la primera no li és favorable. A més, tant Al-Fatah com Hamàs han dit que si Israel no deixa votar els palestins de Jerusalem Est, els comicis seran invàlids. 

«Dividir-se el pastís»

«És impossible que tot i que les eleccions tinguin lloc, ho facin de manera justa i lliure», insisteix Fatafta. «En ple autoritarisme creixent, uns comicis només seran un exercici de dividir-se el pastís entre Hamàs i Al-Fatah», denuncia aquesta palestina EL PERIÓDICO. De salut delicada, l’octogenari Abbàs s’enfronta a la popularitat a Gaza de l’exdirigent d’Al-Fatah, Mohamed Dahlan, i a Cisjordània al prestigi de Maruan Barguti, líder de la Segona Intifada empresonat per a tota la vida a Israel.

A l’altre costat de la Línia Verda, la maquinària israeliana de l’ocupació celebra aquestes divisions. «Ara mateix la societat palestina està geogràfica, política i socialment fragmentada», reconeix Fatafta, «mai havia estat tan dividida». Mentrestant, Netanyahu aprofita l’absència d’una unitat palestina per expandir els assentaments il·legals a la Cisjordània ocupada. En una picada d’ullet a la conservadora població colona, Bibi mira cap al 23 de març per arrabassar vots a Yamina, el partit d’ultradreta.

Netanyahu, ¿sí o no?

La dicotomia a l’hora de votar per als palestins es trasllada al plebiscit que viurà Israel al març: Netanyahu sí o Netanyahu no. Es viuran els quarts comicis en dos anys. I al país hebreu se sap que serà governat per un home de dretes. Però, ¿com? La proliferació de nous partits polítics més a la dreta del Likud del primer ministre ha modificat notablement el paisatge. Trenta-nou partits es postulen per al 23 de març, tot i que les enquestes mostren que només 12 entrarien a la Knesset, el Parlament israelià. 

The real reason behind Israel's elections: The Knesset dispersed itself because one man, the prime minister, finds himself in a situation in which his fate depends on the courts. Read more by @yedidia_stern in @Jerusalem_Post https://t.co/xcttOd4MiF

— Israel Democracy Institute (@IDIisrael) 28 de diciembre de 2020

«En aquestes eleccions tenim una cosa que no teníem en les tres anteriors: hi ha un partit de l’oposició contrari a Netanyahu i que és de dretes», remarca Gideon Rahat, analista de l’Institut de la Democràcia d’Israel. Abandonat pels seus companys de partit, Netanyahu observa com el seu futur polític trontolla després de tres llargs lustres al poder. «Senyor primer ministre, ha destruït el Likud i ha portat una atmosfera de culte a la personalitat, adulació i por d’expressar crítiques», denunciava Zeev Elkin, que va ser el seu gran confident.

Elkin és un dels exmembres del Likud que s’han unit al partit Nova Esperança del primer desertor, Gideon Saar. Tot i que les enquestes mostren una victòria de Netanyahu, el front liderat per Saar podria crear alguna aliança que destroni Bibi. «Netanyahu continua convocant eleccions fins que obtingui la majoria de 61 membres de la Knesset que li permeti escaquejar-se dels seus càrrecs per corrupció», reconeix Rahat a aquest diari. 

Població descontenta

Notícies relacionades

El Tribunal Penal Internacional és competent per jutjar possibles crims de guerra israelians a Palestina

La victòria de Biden obre un nou escenari al Pròxim Orient

Amb el 24% de la població totalment vacunada, l’economia israeliana comença a veure la llum al final del túnel. Netanyahu està invertint tots els seus esforços a immunitzar Israel abans del 23 de març. «Parla de la campanya de vacunació com el seu èxit personal –explica Rahat– és com si estigués vacunant ell mateix tot el país». Però la polèmica el continua esquitxant quan mira cap a un altre costat davant la insubmissió dels jueus ultraortodoxos, els seus socis de govern, i quan testifica en el seu judici per corrupció.

How can the PLO maintain accountability as both a national liberation movement and governing body?

How might Hamas and Islamic Jihad be integrated after decades of exclusion?

What models of Palestinian youth leadership can be further developed?

Read 👇https://t.co/njBARiXbu8

— Al-Shabaka الشبكة (@AlShabaka) 7 de febrero de 2021

Al seu torn, la divisió de la Llista Conjunta Àrab ha condemnat a la infrarepresentació de la població àrab israelià. «Després de tantes eleccions, els polítics i les institucions han perdut la confiança de la ciutadania», lamenta Rahat. Entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, dos experts mandataris s’enfronten a una societat descontenta amb el seu sistema. Instal·lats en el poder durant 15 anys, Netanyahu i Abbàs es miren al mirall satisfets amb el seu reflex.