Després de l’assassinat d’una nena

El president de Guatemala veu favorable fer servir la pena de mort al país

Alejandro Giammattei demana al Congrés «que no ens tremoli la mà per enfrontar-se als criminals»

El president de Guatemala veu favorable fer servir la pena de mort al país
1
Es llegeix en minuts
El Periódico

El president de Guatemala, Alejandro Giammattei, va assegurar aquest dilluns que «és hora que anem pensant» a reprendre l’aplicació de la pena de mort per a certs delictes, després de l’assassinat dimecres d’una nena de vuit anys al nord del país, segons informa EFE.

«Jo demano al Congrés que no ens tremoli la mà per enfrontar-nos als criminals. Si hi ha necessitat de la pena de mort, que ho facin. Si a mi m’arriba una pena de mort, l’avaluarem», va dir a periodistes després d’un acte públic al departament d’Izabal, al nord-est de Guatemala.

Les paraules del governant van ser pronunciades després de la mort dimecres al departament de Petén (nord) de Sharon Figueroa, una nena de vuit anys que va desaparèixer del pati de casa seva dilluns i que el seu cos va ser trobat l’endemà amb signes de violència i asfíxia. «És hora que anem pensant per exemple que el crim d’aquesta nena hauria de ser condemnat amb la pena de mort», va afegir.

L’article 18 de la Constitució de Guatemala estableix la pena de mort, no obstant, els últims anys no ha pogut executar-se a causa del buit legal que existeix des que l’expresident Alfonso Portillo (2000-2004) va derogar el 2004 el decret 159, que regulava l’indult i permetia al president suspendre l’execució. En aquest mateix incís es regula que és el Congrés el que podrà «abolir» aquest càstig.

El 2017, el Tribunal de Constitucionalitat, el màxim del país, va decidir declarar inconstitucional l’aplicació de la pena de mort en els delictes de parricidi, execució extrajudicial, plagi o segrest, desaparició forçada i mort del president o vicepresident.

La resolució del tribunal, que a més dels cinc delictes va afectar, a més, dos articles de la llei contra la narcoactivitat, utilitza com a arguments per a la seva decisió les contradiccions amb acords internacionals de drets humans.

Per tant, d’acord al dictamen del Tribunal de Constitucionalitat el 2017, «pràcticament» ja no hi ha cap delicte que contempli aquest càstig, com va confirmar l’entitat en aquell moment.

Notícies relacionades

L’Estat de Guatemala va executar per última vegada dues persones l’any 2000 després d’haver sigut declarades culpables de segrest.

La nació centreamericana és una de les 15 més violentes del planeta d’acord amb organismes internacionals i només en l’última dècada va comptabilitzar l’assassinat de més de 60.000 persones.

Temes:

Guatemala