Intent de cop d’estat a Haití

El Govern d’Haití ha comunicat avui que ha aconseguit evitar un intent d’assassinar el president Jovenel Moïse i, amb això, fer caure el seu govern enmig de controvèrsies sobre el final del seu mandat.

Segons el ministre de Justícia Rockefeller Vincent, el pla va ser un «intent de cop d’Estat». Altres fonts oficials han dit que 23 persones van ser detingudes, entre les quals, un magistrat i una oficial de la policia nacional. «Agraeixo el responsable de la meva seguretat del palau. El somni d’aquesta gent era atemptar contra la meva vida. Gràcies a déu no ha passat. El pla va ser avortat», ha dit Moïse. 

La situació al país no és fàcil. El president governa sense el control del poder legislatiu des de l’any passat i diu que es mantindrà en el càrrec fins al 7 de febrer del 2022, en una interpretació de la Constitució rebutjada per l’oposició, que ha desencadenat protestes per considerar que el seu mandat acabava ahir.

Els Estats Units van acceptar divendres la posició de Moïse. El portaveu del Departament d’Estat, Ned Prince, va dir que Washington ha demanat «eleccions legislatives lliures i justes perquè el Congrés pugui reprendre el poder que li correspon». La disputa sobre el final del mandat és conseqüència de la primera elecció de Moïse.

Dues eleccions seguides

Notícies relacionades

França posa en qüestió el futur avió europeu de combat

Starmer i Macron tanquen un acord per frenar l’arribada d’immigrants

L’octubre del 2015 va ser elegit per a un mandat de cinc anys en comicis l’escrutini dels quals va ser cancel·lat per fraus i després va tornar a ser triat un any després. Aquest any havien de realitzar-se eleccions legislatives i municipals però van ser ajornades i van generar un buit de poder, per la qual cosa Moïse diu estar habilitat per seguir en el càrrec un altre any.

En un carta difosa divendres diverses organitzacions defensores dels drets humans i civils van criticar la missió de les Nacions Unides a Haití per oferir recolzament tècnic i logístic als plans del president de celebrar un referèndum de reforma constitucional a l’abril i després eleccions presidencials i legislatives.