EL ROL DE LES XARXES SOCIALS

La suspensió digital de Trump reobre el debat sobre censura i llibertat d’expressió

  • La llei permet deixa en mans de les plataformes l’eliminació de continguts partint dels seus propis criteris

  • Els experts adverteixen del gran poder censor de les xarxes socials i reclamen una regulació clara

Es llegeix en minuts

El 6 de gener el sistema democràtic dels Estats Units va viure una prova de foc sense precedents amb l’assalt del Capitoli protagonitzat per ultradretans seguidors de Donald Trump. Després de la fallida insurrecció, el país ha obert un altre debat també transcendental sobre la decisió de les grans plataformes tecnològiques de suspendre permanentment el compte del president per «risc d’incitació a la violència». L’última a sumar-s’hi va ser aquest mateix dimarts YouTube, que ha eliminat l’últim contingut pujat per Trump i li impedeix penjar nous vídeos almenys durant 7 dies. Un canvi de paradigma sobre el rol de les xarxes socials en la nostra democràcia.

Atiar el foc de la protesta contra el seu propi Govern sota falses premisses conspiranoiques li ha valgut a Trump una reacció en cadena dels gegants digitals. Facebook, Twitter, Instagram, Google, TikTok, Spotify i YouTube, entre d’altres, han optat per suspendre o restringir el compte del líder republicà després d’un atac al Congrés que va causar cinc morts. La decisió va ser celebrada per molts usuaris d’aquestes plataformes, però també es van llançar advertències sobre els perills que això pot suposar per a la llibertat d’expressió.

Des d’aleshores s’ha accentuat una discussió jurídica i política que marca un dels moments més transcendentals en la història de les plataformes digitals i que va molt més enllà dels EUA. ¿Tenen dret a silenciar Trump? ¿Es pot parlar de censura?

Plataformes com a espais privats

La legislació nord-americana és clara sobre aquesta qüestió. La secció 230 de la Communications Decency Act, considerada la llei fundacional d’internet, estableix que les plataformes no són responsables del contingut que allotgen ni del que eliminen. Aquesta llei va permetre el seu creixement perquè les protegia de possibles demandes. Al seu torn, les plataformes no són vistes com a ens neutrals, sinó com a espais privats amb polítiques de moderació de contingut que acceptes a l’entrar.

«És una paradoxa que puguin eliminar contingut no il·legal, però tot i així no es tracta de censura», explica Joan Barata, investigador del Cyber Policy Center de la Universitat de Stanford. Obligar-les a mantenir una publicació contra el seu criteri es considera una violació de la primera esmena. «La suspensió del president és un simple exercici dels drets de les plataformes [...], però ens preocupa que assumeixin el paper de censors», assenyala el grup internacional de drets digitals EFF (Electronic Frontier Foundation).

Aquest debat ha portat demòcrates i republicans a demanar una modificació d’aquesta llei, que responsabilitzi legalment les plataformes del contingut d’odi que allà es publica. Però mentre els primers ho fan per obligar-les a assumir unes polítiques de moderació més clares contra l’extremisme, els segons ho fan per acusar-les de censura contra els conservadors. El model econòmic de les plataformes, l’algoritme de les quals promociona el contingut radical per la seva capacitat addictiva, invalida aquesta tesi dels seguidors de Trump.

El poder de les xarxes socials, un risc

Però no tots els juristes comparteixen aquesta visió. «Per mi és censura», assenyala Borja Adsuara, advocat expert en dret i comunicació digital. «Ens pot semblar bé que censurin Trump, però no que ho facin les multinacionals tecnològiques, sinó un jutge», assenyala, advertint que es tracta d’un «atac» contra la Constitució i les directives europees.

Els dos juristes remarquen que la suspensió de Trump evidencia la preocupació pel gran poder que tenen aquestes empreses tecnològiques en el debat digital. «No és tant que les plataformes tinguin normes i les apliquin, sinó que hi ha la sensació que després de l’assalt els seus directius van decidir suspendre el compte de Trump», assenyala Barata. Tot i que defensa el dret de les xarxes a fer-ho, alerta que sense una regulació clara, el poder censor d’aquestes plataformes suposa un perill.

El bloqueig aplicat per Facebook, per exemple, va ser un canvi sobtat en la manera com la xarxa social ha protegit i defensat els missatges polítics els últims anys, que han permès a Trump la difusió de conspiracions supremacistes. «El moviment sense precedents, que no té una base clara en cap de les polítiques declarades anteriorment per Facebook, destaca per milionèsima vegada que les plataformes dominants estan inventant literalment les regles del discurs en línia a mesura que avancen», explicava el periodista Will Oremus.

Aquesta advertència és compartida per mandataris europeus poc sospitosos de ser afins al president nord-americà. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha remarcat que només «es pot interferir en la llibertat d’expressió en la línia de la llei i del marc definit pels legisladors, no d’acord amb la decisió de l’administració de les plataformes de xarxes socials». El comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton, ha criticat que la decisió de les plataformes no compta amb «legitimitat democràtica ni supervisió», mentre que el ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, ha assenyalat que la regulació d’internet no «la pot fer l’oligarquia digital».

Regulació digital a Europa

A la Unió Europea les plataformes tenen un poder de regulació similar i només són responsables d’eliminar continguts quan saben que són il·legals, com el terrorisme o la pornografia infantil. No obstant, l’actual legislació és del 2000 i, per això, la Comissió Europea va presentar el desembre dues normatives per reformar l’espai digital que busquen un equilibri entre la moderació de contingut i la preservació de la llibertat d’expressió, donant a les plataformes «clares obligacions i responsabilitats per complir amb les lleis».

Els dos experts adverteixen que, sota l’amenaça de sancions, aquestes noves lleis europees tenen el risc d’incentivar les plataformes a eliminar contingut legal, com pot ser la propaganda política o la desinformació sobre la Covid-19. «És una vulneració de la llibertat d’expressió, perquè no és una decisió privada, sinó fruit d’una delegació del poder públic», assenyala Barata. El perill és que la pressa dels governs comporti casos de censura a les xarxes. Com als EUA, el sistema europeu protegeix la llibertat d’expressió dels individus davant abusos dels poders públics.

Et pot interesar

«Les xarxes han començat a actuar com si fossin jutges de la veritat», denuncia Adsuara, que sí que aplaudeix que s’obligui a les plataformes a ser transparents i que els usuaris tinguin mecanismes de revisió de les seves decisions. Si la pressió pública i social porta a una moderació de contingut, juristes com Barata assenyalen que ha de ser partint de criteris clars i garanties.

L’impacte d’aquestes lleis encara s’ha de veure. Alguns tribunals ja han obligat les xarxes socials a restablir contingut retirat a l’entendre que s’estava violant la llibertat d’expressió dels usuaris, però no s’ha establert un model a seguir. La regulació de les plataformes està en una fase incipient. . El camí és ple d’incerteses, però també de riscos.