aplicació del Brexit
Brussel·les assigna 184 milions a Espanya del fons d’ajust del Brexit el 2021
El 25% dels 4.244 milions que proposen distribuir aquest any es destinaran a Irlanda
Els Països Baixos, Alemanya, França i Bèlgica rebran gairebé un miler d’euros entre tots quatre

Irlanda serà el gran beneficiat del nou fons d’ajust del Brexit, proposat per la Comissió Europea per contrarestar l’impacte econòmic i ajudar els Estats membres, regions i sectors que es vegin més afectats per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea a fer front a la nova situació. Dels 5.000 milions amb què compta la reserva, un tram de 4.244 (en preus actuals) es distribuirà aquest any i un 25% correspondrà a Dublín, segons ha anunciat la comissària de cohesió, Elisa Ferreira. A Espanya, segons la preassignació realitzada per Brussel·les, li correspondran 184 milions d’euros.
La posada en marxa d’aquesta nova reserva, que cobrirà despeses realitzades entre l’1 de gener del 2021 i el 31 de desembre del 2022, va ser acordada pels Vint-i-set líders de la UE en juliol passat per minimitzar l’impacte sobre empreses i ocupació als sectors més afectats, incloent-hi el sector pesquer, així com per assistir les administracions públiques en els controls fronterers, duaners, sanitaris i fitosanitaris que seran necessaris com a conseqüència de la sortida del Regne Unit del mercat interior i la unió duanera. El fons es distribuirà en dos trams: el primer, el 2021 en forma de prefinançament i el segon, el 2024 com a contribució addicional.
Grau d’integració
Et pot interesarDels 4.244 milions assignats per la Comissió Europea en aquesta primera ronda de prefinançament, la gran beneficiada serà Irlanda (1.051,9 milions), seguida dels Països Baixos (757,4 milions), Alemanya (455,4 milions), França (420,8 milions), Bèlgica (324,1 milions) i Dinamarca (247,6 milions). Per darrere, Espanya (184 milions) i Luxemburg (121,4 milions). Els Estats membres menys beneficiats per aquest mecanisme seran Eslovènia (3,2 milions), Croàcia (4,3 milions), Estònia (4,5 milions), Letònia (7,6 milions) i Lituània (8,2 milions).
Per poder rebre aquest prefinançament, els Estats membres afectats, que podran presentar sol·licituds fins al 30 de setembre de 2023, hauran de demostrar la relació de la seva petició d’ajuda amb el Brexit i s’aplicarà el sistema habitual de control i gestió de fons europeus. Les assignacions proposades per Brussel·les es basen en el grau d’integració econòmica entre els diferents Estats membres i el Regne Unit, en particular els fluxos comercials de béns i serveis, així com les repercussions sobre el sector pesquer partint de les captures de cada Estat membre en aigües britàniques i que afecten particularment Bèlgica, Irlanda, Països Baixos, Dinamarca, Alemanya, França, Suècia, Polònia i Espanya.
- Cotxe elèctric Galícia i Aragó volen treure a Catalunya la fàbrica de bateries de Martorell
- INCIDENTS PREVIS AL 8-M Actes vandàlics després d’una marxa feminista a Barcelona
- Club d’Estil d’EL PERIÓDICO María Baras: «Ara hi ha un empoderament dels cabells blancs i de la dona natural»
- TU I JO SOM TRES Dues fotos: la neta despullada i Trapero amb el Rei
- LES ELECCIONS DEL BARÇA Laporta torna a presidir el Barça
- 70è ANIVERSARI El Rei lloa l’«esperit audaç i emprenedor» de Catalunya en la visita a Seat
- Cotxe elèctric Galícia i Aragó volen treure a Catalunya la fàbrica de bateries de Martorell
- Polèmica declaració L’alcalde socialista de Càceres: les bateries de la fàbrica de Martorell no es nodriran de liti extremeny
- reaccions Foment diu que el Govern va fer «el ridícul» quan va plantar Seat
- Entrevista el secretari general de Junts per Catalunya Jordi Sànchez «Explorarem el diàleg i, alhora, prepararem l’autodeterminació»