Brussel·les assigna 184 milions a Espanya del fons d’ajust del Brexit el 2021

Irlanda serà el gran beneficiat del nou fons d’ajust del Brexit, proposat per la Comissió Europea per contrarestar l’impacte econòmic i ajudar els Estats membres, regions i sectors que es vegin més afectats per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea a fer front a la nova situació. Dels 5.000 milions amb què compta la reserva, un tram de 4.244 (en preus actuals) es distribuirà aquest any i un 25% correspondrà a Dublín, segons ha anunciat la comissària de cohesió, Elisa Ferreira. A Espanya, segons la preassignació realitzada per Brussel·les, li correspondran 184 milions d’euros.

La posada en marxa d’aquesta nova reserva, que cobrirà despeses realitzades entre l’1 de gener del 2021 i el 31 de desembre del 2022, va ser acordada pels Vint-i-set líders de la UE en juliol passat per minimitzar l’impacte sobre empreses i ocupació als sectors més afectats, incloent-hi el sector pesquer, així com per assistir les administracions públiques en els controls fronterers, duaners, sanitaris i fitosanitaris que seran necessaris com a conseqüència de la sortida del Regne Unit del mercat interior i la unió duanera. El fons es distribuirà en dos trams: el primer, el 2021 en forma de prefinançament i el segon, el 2024 com a contribució addicional.

Grau d’integració

Et pot interesar

Dels 4.244 milions assignats per la Comissió Europea en aquesta primera ronda de prefinançament, la gran beneficiada serà Irlanda (1.051,9 milions), seguida dels Països Baixos (757,4 milions), Alemanya (455,4 milions), França (420,8 milions), Bèlgica (324,1 milions) i Dinamarca (247,6 milions). Per darrere, Espanya (184 milions) i Luxemburg (121,4 milions). Els Estats membres menys beneficiats per aquest mecanisme seran Eslovènia (3,2 milions), Croàcia (4,3 milions), Estònia (4,5 milions), Letònia (7,6 milions) i Lituània (8,2 milions).

Per poder rebre aquest prefinançament, els Estats membres afectats, que podran presentar sol·licituds fins al 30 de setembre de 2023, hauran de demostrar la relació de la seva petició d’ajuda amb el Brexit i s’aplicarà el sistema habitual de control i gestió de fons europeus. Les assignacions proposades per Brussel·les es basen en el grau d’integració econòmica entre els diferents Estats membres i el Regne Unit, en particular els fluxos comercials de béns i serveis, així com les repercussions sobre el sector pesquer partint de les captures de cada Estat membre en aigües britàniques i que afecten particularment Bèlgica, Irlanda, Països Baixos, Dinamarca, Alemanya, França, Suècia, Polònia i Espanya.