«El que vam veure al Capitoli és un reflex del que pot passar a Occident en qualsevol moment»

Els experts adverteixen que els valors democràtics no estan assegurats per llei i convé defensar-los explícitament

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

El fallit i vergonyós assalt al Capitoli protagonitzat pels seguidors de Donald Trump deixa a l’aire una pregunta: ¿existeix el risc que semblants imatges puguin veure’s a Europa? En un món globalitzat que canvia a una velocitat vertiginosa, el vell continent comparteix alguns trets preocupants amb la política nord-americana dels últims anys, alerten alguns experts consultats per aquest diari. 

«Els valors democràtics no estan assegurats per llei. És una cosa que cal defensar cada dia i tots tenim responsabilitat en això», assenyala Enrique Ayala, analista de la Fundació Alternatives que creu, no obstant, que l’atac al Congrés dels Estats Units podria servir de «vacuna» perquè la gent reaccioni. «Ara que la gent li ha vist les orelles al llop podria produir-se el que va passar aquí el 23-F», abunda.

La politòloga Cristina Monge creu que el que vam veure aquest dimecres va ser l’escenificació d’una cosa larvada des de fa anys i que la pregunta que cal fer-se és si a Europa hi ha ciutadans que se senten tan desprotegits com els qui van votar Trump buscant en el seu ‘America First’ un refugi de caràcter autoritari. 

Monge afirma que hi ha diversos aspectes compartits a un i un altre costat de l’Atlàntic. «Hi ha una part de la població que ja no valora la democràcia com un bé a defensar, que se senten més protegits per opcions autoritàries –el nou populisme d’extrema dreta– i a qui els partits democràtics no ofereixen solucions».

 

La desafecció ciutadana

El caldo de cultiu, prossegueix, és la desafecció ciutadana i la desconfiança en les institucions. «¿Podem veure les mateixes imatges a Europa? Vull pensar que no, però és un senyal d’alerta. El que vam veure al Capitoli és un reflex del que pot passar a Occident en qualsevol moment», avisa.

I a Espanya, ¿hauríem d’estar en alerta? Sens dubte, respon Ayala. «N’hi ha prou amb entrar a les xarxes socials per comprovar que una franja de la població està fora de les mínimes normes de convivència social i democràtica. Són susceptibles de caure en teories racistes, negacionistes, supremacistes i antiimmigració que rebutgen el que va en contra del que ells pensen. Aquí tenen un partit com Vox que els alimenta amb la seva doctrina». 

El que succeeix a les xarxes que actuen com a caixes de ressonància no seria possible sense un relat de líders, mitjans i ’influencers’ dedicats a difondre discursos d’odi, remarca Miquel Ramos, periodista especialitzat en extrema dreta. 

«Passa a tots els països. Hi ha una veritat paral·lela compartida per tota l’extrema dreta a nivell global que mira de deslegitimar els consensos aconseguits entorn dels drets humans i presentar el col·lectiu d’homes blancs heterosexuals com a víctimes d’una mena de conspiració d’una agenda progressista». 

Ramos va més enllà a l’afirmar que a Espanya la deriva no és només deslegitimar els drets de les dones o el col·lectiu LGTBI, sinó la mateixa democràcia. «Quan no governen ells el Govern és il·legítim o social-comunista. Si busseges per les xarxes socials de la dreta i l’extrema dreta, és un mantra. És tan preocupant que fins i tot avui mateix hi ha militars demanant un gir de timó. No és cap broma», prossegueix.

¿I què fer per evitar derives autoritàries? Articular relats i polítiques públiques que generin protecció, especialment per als més vulnerables, recomana Monge. «Cal canviar els paradigmes de la política, fer molta pedagogia, actualitzar la pràctica de la democràcia i emprendre una batalla sense caserna contra la postveritat», assenyala.

Notícies relacionades

Enrique Ayala planteja fins i tot un gran pacte. «Seria important que el Consell Europeu fes una declaració institucional reafirmant els principis de la democràcia, una espècie de renovació del Pacte Democràtic Europeu. Que aquells que creuen en la democràcia se sentin confortats», indica. 

En qualsevol cas, la tasca és col·lectiva. «No és moment de bocs expiatoris. Ens hem de preguntar quina és la nostra quota de responsabilitat perquè les coses hagin arribat fins aquí. Hi ha comportaments que no s’han d’admetre», adverteix la politòloga.