Brussel·les avisa de retallades «significatives» en el pressupost del 2021 si es manté el veto

Igual com la negociació del nou acord comercial entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit, l’aprovació del nou marc pressupostari de la UE per al període 2021-2027 i el fons de recuperació de 750.000 milions destinat a esmorteir l’impacte socioeconòmic de la pandèmia també afronten un calendari extremadament complicat. En cas de no tancar-se a temps un acord, la UE no tindrà més remei que operar el 2021 amb un pressupost d’emergència mensual, amb una dotzena part del que s’ha pressupostat el 2020.

«Si no hi ha un acord, els tractats preveuen que la UE funcioni sota el règim provisional de dotzenes. Preveu limitis molt estrictes del tipus de despesa que es pot finançar i del nivell de despesa. Això necessàriament implicarà retallades respecte al que hem previst en el marc financer plurianual i el fons de recuperació i resiliència, però les xifres exactes dependran de la situació en què ens trobem a principis de l’any vinent», ha explicat aquest dimarts el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer, sense precisar a quant ascendirà la retallada si Hongria i Polònia no aixequen el seu veto pressupostari a temps.

«Hi haurà retallades en el nivell de despesa, retallades significatives, respecte al que hem previst a l’MFF i el Programa Next Generation EU», ha reiterat Mamer, que ha eludit pronunciar-se sobre les xifres que, segons el Financial Times, ha traslladat la Comissió Europea als ambaixadors europeus en cas de no arribar a un acord: una retallada d’entre 25.000 i 30.000 milions d’euros anuals sense incloure-hi el nou fons de recuperació. 

Agricultura i cohesió assegurats

Des del Parlament Europeu la portaveu socialista en la comissió de pressupostos, Eider Gardiazabal, reconeix que no aconseguir un acord i anar a una pròrroga mensual del pressupost «complicaria una mica» la situació, però assegura que «no suposarà retallades» ja que «l’agricultura i la cohesió estan assegurats» i «la resta de programes», tot i que «tindrien retards, no haurien de patir retallades». En tot cas, insisteix que la millor opció continua sent un desbloqueig de la negociació. «Si hi ha un acord sobre l’MFF abans que acabi l’any, tenim solucions tècniques perquè no es vegi perjudicat», afirma.

Una data important serà el dilluns 7 de desembre. Aquest dia acabarà el període de conciliació de tres setmanes –va començar el 17 de novembre– per negociar els comptes del 2021 entre Consell, Comissió i Parlament, el primer any del nou marc pressupostari, que Hongria i Polònia mantenen bloquejat pel seu rebuig de condicionar els fons al respecte de l’estat de dret. Després de la visita de la setmana passada del primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, a Budapest, aquest dilluns ha sigut el seu homòleg hongarès, Viktor Orbán, el que s’ha desplaçat a Varsòvia sense que hagin transcendit canvis en una negociació que s’haurà de resoldre en la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE prevista per al 10 i 11 de desembre a Brussel·les.

Crides a Hongria i Polònia

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

«Estem treballant per trobar una solució a aquest obstacle. Tots els països s’han posat d’acord quant a la condicionalitat. Només hi ha dos països que hi tenen reserves. S’ha de treballar de manera intensa. Som en una crisi econòmica greu i aquests diners els necessiten els ciutadans, empreses i governs», ha recordat el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis, animant a examinar totes les opcions possibles.

La presidenta Ursula von der Leyen, per la seva banda, ha tornat a apressar els dos països a acudir al Tribunal de Justícia de la UE si tenen dubtes sobre el mecanisme per condicionar el desemborsament dels fons al respecte de l’Estat de dret. «És un mecanisme apropiat, proporcionat i necessari, i és difícil imaginar que ningú s’hi pugui oposar, però si algú té dubtes legals hi ha un camí molt clar: anar al Tribunal de Justícia de la UE», ha recordat la presidenta de la Comissió sobre el lloc on resoldre les diferències i no «a expenses de milions de ciutadans que esperen desesperadament la nostra ajuda».