La guerra a Etiòpia amenaça d'estendre's a la resta de la Banya d'Àfrica

El conflicte bèl·lic que ha esclatat a Etiòpia amenaça d’estendre’s en la Banya d’Àfrica i desencadenar una nova tragèdia humanitària. Milers de civils han iniciat un èxode massiu cap al Sudan per escapar-se dels combats que van començar el 4 de novembre a la regió del nord de Tigre, fronterera amb Eritrea, que des del mes de setembre passat no reconeix el Govern ni el Parlament Federal d’Addis Abeba. Amnistia Internacional ha denunciat matances de civils a la zona. És difícil saber la dimensió del que està passant a l’escenari de la batalla, ja que des que va començar la guerra les comunicacions amb la regió «rebel» estan tallades.

El primer ministre etíop, Abiy Ahmed, artífex de reformes democràtiques i que governa un país mosaic de grups ètnics, fa front a la pitjor crisi des que va assumir el poder el 2018. El jove polític, de 44 anys, va ordenar, aprofitant l’atenció mediàtica mundial en les eleccions als Estats Units, una ofensiva militar contra el Front d’Alliberament Popular de Tigre (FLPT), partit que governa aquesta regió, una de les més pròsperes del país. Les relacions entre el FLPT i el Govern central no han fet més que deteriorar-se des que Abiy es va fer càrrec de l’Executiu, del qual la meitat són dones, com també els és la presidenta del país, Sahle-Work Zewsw, el càrrec de la qual és protocol·lari.

Quan va caure la dictadura comunista de Mengistu Haile Mariam el 1991, el país es va convertir en una república federal formada per deu regions, limitades sobre bases ètniques. El poder central va passar en mans d’una coalició nacional denominada Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (FDRPE), de la qual al llarg dels últims 30 anys el FLPT, de l’ètnia tigre, ha sigut la força dominant, ocupant els càrrecs més rellevants.

Boc expiatori

L’arribada al Govern d’Abiy –premi Nobel de la pau l’any passat per aconseguir la reconciliació amb la veïna Eritrea, amb la qual Etiòpia ha lliurat diverses guerres– va canviar l’eix d’influència i poder. Les autoritats de Tigre el van acusar de discriminació i d’utilitzar-los com a boc expiatori de tots els problemes del país. El primer ministre va dissoldre l’any passat el FDRPE i va formar una nova coalició que porta per nom Partit Prosperitat, amb partits també de base ètnica, de la qual el front de Tigre es va desmarcar.

El març de l’any passat, Abiy, primer líder etíop de l’ètnia oromo, la més nombrosa del país, va decidir anul·lar totes les eleccions previstes aquest any a causa de la pandèmia, decisió que van ignorar les autoritats de Tigre que pel seu compte i risc van celebrar al setembre els comicis regionals. Addis Abeba no reconeix des d’aleshores les autoritats de la regió «rebel», ni Tigre el Govern central. 

La metxa es va encendre quan a principis d’aquest mes Abiys va acusar forces de Tigre d’atacar una base militar a la regió per robar armes, causant morts. Aquest va ser el detonant de l’actual ofensiva. Tigre, poblada pel 6% dels 110 milions d’habitants d’Etiòpia –el segon país amb més pes demogràfic de l’Àfrica i potència regional emergent– manté milícies en actiu i grups paramilitars propis i, a més, és seu del Comando Nord de l’Exèrcit etíop, format majoritàriament per soldats tigre. El president de la província del nord, Debretsion Gebremichael, ha acusat Eritrea d’haver-se involucrat en el conflicte.

Etiòpia és un aliat dels Estats Units i clau en la lluita contra els gihadistes de Somàlia, un estat fallit, on hi ha desplegats 4.000 soldats etíops de manteniment de la pau. També té com a veí de Djibouti, seu de bases militars d’alguns potències, com els EUA, la Xina, França, Itàlia i el Japó, i situat estratègicament al costat de l’estret de Mandeb pel qual navega el 25% de les exportacions mundials. La Unió Europea és un dels principals aliats estrangers d’Etiòpia.

Crides de l’ONU

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

De res ha servit de moment les crides de cessament de les hostilitats per part les l’ONU ni de la Unió Africana.  En un comunicat fet públic divendres, l’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, ha assegurat que «hi ha un risc que aquesta situació es descontroli totalment, portant un nombre elevat de víctimes i destrucció, així com un desplaçament massiu dins d’Etiòpia i a l’altre costat de les seves fronteres». En el mateix sentit s’ha expressat l’Internatonal Crisis Group, per qui, si continua el conflicte «serà devastador no només per al país, sinó per a la Banya d’Àfrica». Metges sense Fronteres, per la seva banda, ha recordat que abans de l’escalada militar «diversos centenars de milers de persones, i gairebé 100.000 refugiats que vivien a Tigre, ja eren dependents d’assistència humanitària». 

Els conflictes interètnics són habituals a Etiòpia i la guerra actual pot contribuir que altres regions mostrin el seu desinterès per l’estat federal i busquin la independència, opinen alguns analistes. Durant el seu curt mandat, Abiy ha sigut víctima d’un intent d’assassinat i d’un cop d’Estat fallit a la regió d’Amhara. «La junta», com anomena Abiy les autoritats de Tigre, busca desmantellar Etiòpia, però desconeix que la nació és més forta que un diamant», ha dit el mandatari etíop.