Israel recorda dividit Rabin 25 anys després del magnicidi

«La pau porta intrínsecs dolor i dificultats per poder-se aconseguir, però no hi ha camí sense aquest dolor». Després de pronunciar aquestes paraules a la plaça dels Reis d’Israel a Tel Aviv, el líder laborista es va acomiadar d’un acte multitudinari convocat per l’esquerra israeliana sota el lema ‘Sí a la pau, no a la violència’. Al baixar de l’estrada, un nacionalista jueu d’extrema dreta li va disparar per l’esquena. Quaranta minuts després, el magnicidi es va consumar amb la mort de Rabin a l’hospital. 

Amb prou feines feia un any que el dues vegades primer ministre rebia el premi Nobel de la pau juntament amb Yasser Arafat, líder de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) i el ministre israelià d’Exteriors, Shimon Peres. Els Acords d’Oslo, firmats el setembre de 1993, van iniciar el procés de pau que va propiciar la creació de l’Autoritat Palestina. Líder militar des de la seva joventut, Rabin també va ser ministre de Defensa durant la primera Intifada (1987-1993) quan va donar ordres de trencar cames i braços dels manifestants palestins.

Acusat de traïdor

El procés de pau va desencadenar una polarització sense precedents en la societat israeliana. Dies abans del magnicidi, hi va haver grans protestes contra els Acords d’Oslo amb unes imatges de Rabin vestit amb un uniforme nazi. Des d’un balcó de Jerusalem, un jove Netanyahu, líder de l’oposició, es va dirigir als manifestants que acusaven al primer ministre de traïdor. Finalment, la tensió es va consumar amb els dos trets d’Igal Amir. Aquest religiós ultranacionalista defensava estar salvant Israel ja que encara continua creient des de la presó que amb la mort de Rabin també s’acabaria el procés de pau amb els palestins. 

Amir no anava tan desencaminat. L’assassinat del primer ministre es va emportar ell el seu llegat. Pocs mesos després del traumàtic succés, un nou Govern de dretes liderat per Netanyahu ocupava el poder. Amb Rabin, es van enterrar els esforços per resoldre l’històric conflicte amb els palestins. «L’assassinat de Rabin és un record per mi, però representa una història llunyana per a la nostra joventut», va recordar Ron Huldai, alcalde de Tel-Aviv, que va afegir:  «Alguns, lamentablement, ni tan sols saben qui era ni els seus costums: amor per la terra d’Israel, dedicació a la idea sionista i, per descomptat, lluita per la pau».

«Seguim dividits, i el coronavirus està agreujant encara més aquestes divisions», escriu l’analista Herb Keinon a ‘The Jerusalem Post’. «Podria tornar a passar; no hi ha garantia que en aquesta terra, on les passions polítiques corren a un punt tan febril, no pugui sorgir cap altre Amir», afirma. En l’actualitat, el punt de divisió de la societat israeliana és Netanyahu. Les manifestacions al carrer que fa cinc mesos que reclamen la seva dimissió representen els seus detractors, però la violència exercida pels devots de ‘Bibi’ cada vegada es fa notar més. 

Palestins en l’oblit

Notícies relacionades

20 anys de l'última revolució palestina fallida

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La tensió augmenta cada cap de setmana als carrers d’Israel mentre amb prou feines s’esmenta qualsevol intenció de recuperar el diàleg amb els palestins. «La lliçó del que pot resultar de l’odi i la incitació massiva òbviament no s’ha après, atesos els incidents violents en algunes manifestacions a tot el país», recorda Greer Fay Chasman a ‘The Jerusalem Post’. «L’assassinat de Rabin ha deixat una cicatriu duradora al rostre de la nació», assegura Keinon. 

Els recents pactes de normalització d’Israel amb els Emirats Àrabs Units, Bahrain i el Sudan són la constatació de l’oblit global de la causa palestina. Segons Ori Nir de ‘Haaretz’, per als palestins Rabin era el símbol d’«una transformació entre els seus veïns israelians de l’enemistat i el conflicte a la pau, al camí de la reconciliació». Fa 25 anys, Rabin donava esperança a palestins i israelians. Una esperança avui inconcebible al polaritzat Israel de Netanyahu.