Nova infraestructura

El nou aeroport de Berlín s'enlaira ofegat pels deutes i minvat per la pandèmia

La inauguració del Willy Brandt arriba nou anys més tard del previst i amb un sobrecost de gairebé 4.000 milions d'euros

El nou aeroport de Berlín s'enlaira ofegat pels deutes i minvat per la pandèmia

HANNIBAL HANSCHKE

Es llegeix en minuts

Un total de 14 anys després de l’inici de les obres, 9 més tard de la primera data prevista per a la inauguració, després de sis retards per a la seva posada en marxa i amb un preu final  –oficialment, pròxim als 6.000 milions d’euros– gairebé dos terços més car del pressupostat en un primer moment, el nou aeroport de Berlín, el Willy Brandt Flughafen (BER), està a punt per enlairar-se. 

Si no hi ha sorpreses d’última hora, el dissabte 31 d’octubre aterraran a les seves pistes un avió de Lufthansa i un altre d’Easyjet. Gairebé tot està a punt en punts de facturació, les portes d’embarcament i en comerços com cafeteries i botigues perquè els primers passatgers comencin a circular per les enormes instal·lacions.

De moment entrarà en marxa només la terminal 1. La T2, que també està llesta, començarà a funcionar quan així ho exigeixi el trànsit aeri. Les terminals 3 i 4 només són un projecte per al futur, quan augmentin les xifres de viatgers i es redueixin els deutes. Les flamants noves instal·lacions estaran avalades per l’anomenada T5, que no és cap altra cosa que el vell aeroport de Schönefeld –originari de la part oriental de la capital alemanya– que seguirà en marxa parcial i previsiblement una dècada més.

Gestió desastrosa

Costa creure que el desastrós projecte arquitectònic s’hagi portat a terme a la capital de la primera potència econòmica de la Unió Europea: si d’una cosa sol fer gal·la l’elit d’Alemanya és de la capacitat planificadora i organitzadora del país. A més de convertir-se en motiu d’acudits  per part dels berlinesos, el Willy Brandt –tercer aeroport alemany més gran de després dels de Frankfurt i Munic– sembla destinat a conviure amb la desgràcia: la seva esperada inauguració arriba en plena pandèmia global que té paralitzat bona part del trànsit aeri nacional i internacional. 

Les modernes instal·lacions del BER, dissenyades per rebre fins a 40 milions de viatgers anualment, en rebran previsiblement només uns 5.000 d’usuaris el pròxim primer de novembre. Amb el tancament una setmana després del petit aeroport de Tegel, situat al nord de Berlín, la xifra de passatgers augmentarà fins als 16.000. El Willy Brandt funcionarà, per tant, amb prou feines al 20% de la seva capacitat total. Malgrat que l’aeroport ni tan sols podrà celebrar els festejos previstos per a la seva inauguració, alguns dels seus tècnics prefereixen veure la part positiva de la pandèmia: la capacitat de reacció, en cas d’alguna fallada en els sistemes de seguretat o de qualsevol altre element de les instal·lacions, serà més fàcil gràcies als pocs avions que aterraran al llarg edls pròxims mesos.

Ajuts milionaris

El nou aeroport de Berlín neix, a més, en serioses dificultats econòmiques: la meitat dels gairebé 6.000 d’euros del cost final de construcció són crèdits que l’aeroport hauria d’anar amortitzant durant els pròxims anys, com reconeix Engelbert Lütke Daldrup, president de l’empresa gestora de la instal·lació. Aquest objectiu sembla difícil de moment, ja que la pandèmia continuarà limitant seriosament l’ús de l’avió i que els ingressos projectats abans de la crisi sanitària seran de moment inabastables.

La fracció opositora d’Els Verds en el Bundestag ja ha proposat un pla per reduir un deute que, amb les actuals condicions, serà impossible de pagar amb mitjans propis. Els propietaris de l’aeroport Willy Brandt  –és a dir, la ciutat estat de Berlín, el veí estat federat de Brandenburg i el Govern federal– ja li han injectat 300 milions d’euros aquest 2020 i tenen previst concedir-li un altre préstec de 500 milions per a l’any vinent. L’aeroport amenaça de convertir-se en un pou sense fons de diners públics.

Responsables polítics

Et pot interesar

«En primer lloc, cal planificar bé; després, cal intentar canviar el mínim possible en el transcurs de les obres, calcular prou períodes de temps per a la construcció i projectar costos realistes», respon el president de l’aeroport Willy Brandt quan se li pregunta què hauria de fer d’una altra manera la política alemanya per evitar futurs fiascos com el del nou aeroport berlinès. La resposta de Daldrup, que va assumir la direcció del Willy Brandt després de diversos canvis en la direcció gestora, és una crítica oberta als gestors polítics de l’enorme infraestructura que la capital alemanya –amb tres aeroports històrics a causa de la divisió que va patir durant la guerra freda– feia anys que necessitava.

«Som a les portes de la inauguració». Aquesta frase pronunciada el 2011 per l’exalcalde de Berlín, el socialdemòcrata Klaus Wowereit, resumeix la caòtica gestió d’un aeroport que s’ha vist enfosquit per les constants fallades en el sistema antiincendis, la cessió de contractes a empreses incapaces de complir els objectius i per unes acusacions de corrupció que continuen sense aclarir.