Trump agreuja els seus atacs una setmana abans de les eleccions

Potser el món no s’acabarà si Joe Biden guanya les eleccions als Estats Units, però sí que hi haurà «una recessió devastadora», «s’enfonsaran els mercats» i una «família del crim organitzat» dirigirà el futur del país. Aquestes són algunes de les coses que ha dit Donald Trump en els últims dies sobre el seu rival demòcrata, a qui va descriure dilluns com «un candidat patètic» durant diversos actes de campanya a Pennsilvània. A mesura que s’acosta la data electoral i s’ennuvolen les seves perspectives de reelecció, el president ha optat per agreujar els seus atacs contra Biden en una estratègia que busca fomentar la por entre l’electorat. És aviat per conèixer els seus resultats, tot i que diversos sondejos dels últims dies suggereixen que l’avantatge del demòcrata s’està escurçant. 

Trump està hiperventilat, com es va veure diumenge durant la tradicional entrevista de tancament de campanya que cada quatre anys emet el programa ‘60 minutes’ amb els candidats a la Casa Blanca. El president va marxar abans que acabés, després de queixar-se iradament de les preguntes de la veterana periodista Lesley Stahl, que el va interrompre diverses vegades per qüestionar la veracitat de les seves afirmacions. No són els únics escarafalls dels últims dies, en què ha titllat d’«idiotes» els científics que l’assessoren en la gestió del coronavirus, ha descrit el doctor Anthony Fauci com «un desastre» i ha tornat a referir-se a la premsa com «una autèntica porqueria». 

Campanya a la defensiva

La inquietud de Trump es reflecteix en la seva campanya, que està jugant a la defensiva.  Per a aquesta última setmana el president ha preparat una marató d’actes electorals, fins a quatre al dia, en alguns casos. Inclou parades en diversos estats que va guanyar sense massa complicacions el 2016, com Maine, Nebraska i Arizona. Un senyal que no les té totes, malgrat la confiança que expressa diàriament en la seva victòria. Els seus mítings segueixen omplint-se fins a la bandera, amb total indiferència cap al repunt de la pandèmia, que ha batut rècords de contagis en els últims dies.

Al contrari que Biden, que continua restringint les entrades de públic per donar exemple i evitar que els seus mítings puguin convertir-se en focus d’infecció. El demòcrata no ha anunciat massa actes per a aquesta setmana, d’acord amb la tònica de la seva campanya, però jugarà a l’atac. Aquest dimarts estarà a Geòrgia, un estat que el seu rival va guanyar el 2016 per cinc punts percentuals. 

Augment de la participació

En el que no sembla haver-hi molts dubtes és en l’interès per la democràcia que han despertat aquestes eleccions, que seran fonamentalment un referèndum sobre Trump. Més de 62 milions de nord-americans ja han votat per endavant, el que representa prop del 45% de tots els vots emesos el 2016. Els experts creuen que es registrarà la participació més gran de l’últim segle, que podria rondar el 65% de l’electorat. A Texas, per exemple, ja s’han emès el 82% dels sufragis de fa quatre anys. La qüestió és a qui beneficiarà l’increment de la participació. La lògica apunta Biden, ja que Trump ha sigut incapaç durant el seu primer mandat d’augmentar la seva base electoral, llevat que existeixi aquesta majoria silenciosa de la qual parlen contínuament els conservadors. 

Notícies relacionades

La desinformació contamina les eleccions dels EUA

Trump consuma el tomb conservador del Suprem i apuntala el seu llegat judicial

En el debat de la setmana passada, Biden pot ser que fes un regal inesperat a Trump, quan va dir que espera pilotar durant la seva presidència una «transició» energètica per deixar enrere el petroli i el gas natural. El republicà no ha deixat d’explotar-ho des d’aleshores. I tot i que el seu rival nega que prohibeixi el ‘fracking’ (fracturació hidràulica) per extreure hidrocarburs, el missatge de Trump ressona amb molta força en estats que depenen dels combustibles fòssils, com Pennsilvània, Ohio o Texas. «Ell vol apostar per molins de vent fabricats a Alemanya i la Xina», va dir dilluns a Pennsilvània. «El pla de Biden representa la pena de mort per al sector energètic d’aquest estat». 

El demòcrata insisteix que la seva aposta per les renovables crearà milions de llocs de treball ben pagats, però enmig de la pandèmia i amb milions de nord-americans amb l’aigua fins al coll, és un acte de fe que no gaires semblen disposats a acceptar a les regions que depenen dels hidrocarburs.