L'Eurocambra manté el pols als governs pel pressupost de la UE

El pols institucional pel nou pressupost de la Unió Europea per al període 2021-2027, de gairebé 1,1 bilions d’euros, amenaça de fer saltar pels aires la negociació pressupostària i de retruc complicar-li l’existència i retardar la posada en marxa del fons de recuperació de 750.000 milions acordat pels Vint-i-set per mitigar els estralls socioeconòmics de la pandèmia de coronavirus. El Parlament Europeu segueix exigint a la presidència rotatòria de la UE, que ostenta Alemanya i que negocia en nom dels Vint-i-set, una proposta amb més diners frescos -39.000 milions addicionals– per finançar els programes de despesa que consideren prioritaris tot i que accepten reprendre els contactes aquest dimecres en una reunió de caràcter exploratori.

«Estem disposats a mantenir una reunió informal demà al matí (per aquest dimecres) com ha suggerit, en lloc de les negociacions trilaterals planejades», però «no seria eficaç reprendre les negociacions trilaterals abans d’intentar actualitzar el seu mandat de negociació i buscar més espai per al compromís dins del Consell», ha avisat aquest dimarts l’eurodiputat Johan van Overvedlt en una carta remesa a l’ambaixador alemany Michael Clauss. L’última ronda de negociació va quedar interrompuda dijous passat després de la decisió dels eurodiputats d’abandonar la taula per la falta d’avenços.

L’Eurocambra, segons quantifiquen, reclama un augment del pressupost de 39.000 milions d’euros, inclòs un increment del sostre de despesa de 9.000 milions però insisteixen que no acceptaran l’ús dels marges de flexibilitat que s’han d’utilitzar en necessitats imprevistes i no per a finançar els programes europeus. «El Parlament no està interessat en trucs pressupostaris que dificultin els futurs procediments pressupostaris anuals», avisen. 

Acord del juliol, intocable

Les demandes no són noves però de moment continuen sense ser satisfetes per la presidència alemanya de la UE, que insisteix que el paquet pressupostari aprovat pels caps d’Estat i de Govern de la UE el 21 de juliol, per valor d’1,8 bilions d’euros, és molt superior. «El que hem proposat fins ara no és suficient per al Parlament Europeu. Demanen tornar a obrir el paquet de juliol per afegir crèdits addicionals superant el límit màxim. Però per a nosaltres això seria un camí perillós que podria portar al fracàs», ha alertat aquest dimarts el ministre alemany d’Assumptes Europeus, Michael Roth, després del breu debat celebrat pels Vint-i-set.

«Estic convençut que si tothom es mostra disposat a fer concessions aconseguirem un resultat raonable», ha afegit el polític alemany demanant «pragmatisme» i «responsabilitat» per superar el bloqueig actual. «Volem que s’assoleixi un compromís el més aviat possible perquè és imprescindible tenir el més aviat possible els fons europeus», ha resumit el secretari d’Estat per a la UE, Juan González Barba, després de la seva intervenció al Consell.

Condicionalitat dels ajuts

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El Parlament Europeu és clau en aquesta negociació. Tot i que no pot introduir esmenes a l’acord, el seu consentiment és necessari com a autoritat pressupostària que és, d’aquí la necessitat i l’interès dels governs a aconseguir un pacte previ que eviti ensurts durant la votació final en el ple. El pressupost no és, no obstant, l’únic escull per superar. Consell i Eurocambra també han de pactar el mecanisme per condicionar el desemborsament dels fons europeus al respecte de l’Estat de dret i les negociacions avancen amb la mateixa lentitud.

Tot i que els Vint-i-set van arribar la setmana passada a un compromís, la proposta de la presidència alemanya de la UE ha generat fissures entre els governs –Polònia i Hongria es neguen a acceptar-lo mentre els nòrdics reclamen un instrument més eficaç– i el pla tampoc agrada a l’Eurocambra, que aquest dilluns va mantenir la primera ronda de negociació. «Les postures del Consell i el Parlament encara estan lluny. Els ciutadans i contribuents europeus es mereixen un mecanisme de l’Estat de dret que funcioni adequadament i es pugui aplicar a la pràctica», avisen des de la Cambra. «No podem acceptar cap mecanisme de l’Estat de dret que no tingui solidesa jurídica i que pugui utilitzar-se per exercir pressió política sobre alguns estats membres», ha avisat el ministre polonès d’Assumptes Europeus, Konrad Szymanski.