03 des 2020

Anar al contingut

CRISI A L'EXREPÚBLICA SOVIÈTICA

La UE estudia augmentar la pressió contra Bielorússia amb noves sancions

Els Vint-i-set denuncien l'augment de la repressió contra els opositors en els últims dies

Efe

La UE estudia augmentar la pressió contra Bielorússia amb noves sancions

STEPHANIE LECOCQ

Els ministres d’Exteriors de la UE van debatre aquest dijous la necessitat de redoblar la pressió sobre Bielorússia amb més sancions perquè Minsk desisteixi de reprimir amb violència opositors i manifestants pacífics.

L’assumpte va encapçalar l’agenda de la trobada informal de ministres d’Exteriors que acull aquest dijous i divendres a Berlín, en la qual també s’analitzen les relacions amb Turquia –per les tensions amb Grècia al Mediterrani Oriental– i amb Rússia –arran de l’enverinament de l’opositor Aleksei Navalni. Però no sembla que aquests desacords puguin derivar en sancions.

El debat se centra, entre altres qüestions, en si entre els objectius s’ha de trobar el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko.

Fins al moment s’han plantejat a nivell comunitari sancions individuals contra 15 o 20 alts càrrecs que es consideren involucrats tant en el frau electoral com en la resposta violenta contra els manifestants pacífics.

Més repressió

En aquest sentit es va endinsar el ministre alemany d’Exteriors, Heiko Maas, que va actuar com a amfitrió per exercir al seu país aquest semestre la Presidència rotatòria del Consell europeu. Va indicar que la UE està «comprovant en els últims dies» que Lukaixenko ha incrementat la repressió contra els opositors i els manifestants pacífics malgrat les sancions europees.

Els ministres, va afegir, debatran, per tant, com «elevar la pressió» sobre el Govern bielorús i si les sancions actuals «són suficients» per arribar a l’objectiu de la UE, que és que Lukaixenko iniciï un diàleg amb la societat civil.

Els ministres dels països de l’Europa de l’Est, amb els bàltics al capdavant, es van mostrar més vehements a l’hora d’argumentar la necessitat d’incrementar la pressió sobre Minsk.

La ministra espanyola d’Exteriors, Arancha González Laya, va destacar, en unes breus declaracions, les «altes expectatives» que està aixecant a la UE el moviment pacífic a Bielorússia per la possibilitat de «progressos» en «democràcia i drets humans».

Tensió entre Turquia i Grècia

Sobre les tensions en el Mediterrani Oriental entre Grècia i Turquia arran d’unes prospeccions d’hidrocarburs –de discutida base legal– d’Ankara, Maas va advocar per una «solució diplomàtica» una vegada que es donin els «requisits previs» perquè les dues parts s’asseguin a parlar «directament» i evitar, tant sí com no, que les discrepàncies degenerin en una «confrontació militar».

«Les dues parts diuen que necessitem una solució diplomàtica, que ningú vol resoldre la qüestió amb barcos de guerra», va assegurar el ministre alemany, que aquesta setmana ha viatjat a Atenes i Ankara per mediar entre els dos països. En tot cas, Maas no contempla la imposició de sancions a Turquia.

Els ministres europeus també van avaluar les relacions de la UE amb Rússia en vista de l’enverinament del líder opositor rus, Aleksei Navalni, en coma i amb respiració assistida a Berlín des d’aquest dissabte. «Esperem que Rússia contribueixi a la investigació per acabar amb creences i especulacions», va afirmar Maas, que va dir –sense entrar en advertències cap al Govern rus– que si Moscou no hi col·labora «les relacions no aniran a millor, sinó que empitjoraran».