Gènova torna a estar unida dos anys després de l'ensorrament del pont

Aquest dilluns s’ha inaugurat el nou pont de Gènova, que ha sigut batejat amb el nom de Sant Jordi i que substitueix el que fa gairebé dos anys es va enfonsar de sobte i va causar la mort de 43 persones. A l’acte hi han assistit les principals autoritats del país, però no els familiars de les víctimes, perquè van considerar que la cerimònia s’havia organitzat d’una manera massa festiva, tot i que després s’ha canviat per un acte més sobri.

Abans de la cerimònia oficial, el president de les República, Sergió Mattarella, s’ha reunit a la Prefectura de Gènova amb el comitè que representa els familiars de les víctimes. Mattarrela s’ha referit a la tragèdia del 14 d’agost del 2018 com «una ferida que no guareix» i ha demanat que la investigació que s’està duent a terme sobre el succés «sigui rigorosa». El primer ministre italià, Giusseppe Conte, per la seva banda, ha dit que el nou pont és el «símbol d’una nova Itàlia que s’aixeca de nou». 

L’antic pont portava el nom de Morandi, cognom de l’arquitecte que el va projectar quan el ciment armat, que s’acabava de descobrir, semblava ser la panacea de les futures construccions. L’actual, sobre un projecte realitzat i regalat pel cèlebre arquitecte Renzo Piano, genovès d’origen, és d’acer i ciment. Amb panells solars que gestionaran la il·luminació de dia i de nit, i dotat de robots que les 24 hores del dia controlaran la resistència i les incidències.

Des del 14  d’agost del 2018, l’ex-República Marinera de Gènova estava dividida en dues parts, sense possibilitat de comunicació entre elles, malgrat ser el nus viari entre Itàlia i França, una de les regions més industrialitzades del país i malgrat comptar amb el primer port d’Itàlia en intercanvi mundial de mercaderies (el 50% nacional). Durant gairebé dos anys, la ciutat ferida en les seves comunicacions ha estat dividida i 566 persones van haver d’abandonar les seves llars i veure com es destruïen els llocs de la seva infància, adolescència, joventut i maduresa, degudament compensats econòmicament, tot i que no afectivament, per ser impossible.

El pont de Sant Jordi ha sigut construït en menys de dos anys, un rècord per a Itàlia, on la burocràcia associada a aquest tipus de projectes pot allargar l’obra fins als deu anys. Però els genovesos, a més de tossuts i garrepes (a Itàlia es diu que ets pitjor que un genovès), són expeditius, i, després d’haver-se barallat al llarg dels segles amb les repúbliques de Venècia, Pisa i Amalfi, no haurien acceptat quedar-se a la cua.

En forma de proa

El nou pont té la forma d’una proa d’una nau, orientada cap al mar, el mateix mar que indica, en direcció de l’Atlàntic, l’estàtua local de Cristòfor Colom, que, segons els genovesos, va néixer a la ciutat. El pont de Sant Jordi té només 1.067 metres de llarg i està sostingut per 18 columnes de ciment armat construïdes de forma el·líptica perquè no destorbin el paisatge.

La construcció ha sigut realitzada per una societat anomenada Para Genova, un consorci de dues grans societats italianes de construccions (Salini i Impregilo), que al seu torn s’han recolzat en 330 pimes d’Itàlia, del nord i del sud de la península, cada una de les quals ha posat el seu gra de sorra. Han treballat totes simultàniament dia i nit, fins i tot durant el confinament per la Covid-19, sense que es produís cap contagi. En alguns moments, 40 equips d’obrers, pertanyents a empreses diferents, treballaven simultàniament per a la realització del pont.

Les conclusions de la investigació judicial sobre el que va passar aquell 14 d’agost del 2018 no han arribat encara, tot i que ja sembla haver-se assumit que l’enfonsament del pont Morandi va ser a causa de la fallada d’un dels tirants del pont. No obstant, Gènova no ha volgut esperar a conèixer la veritable causa de l’ensorrament, que portarà conseqüències sobre les concessions de les autopistes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Recentment, i sense esperar la sentència judicial, el Govern italià ha revocat la concessió a Austotrade S.A., directament vinculada a la família Benetton, que controla 3.000 quilomètres d’autopistes del país, és a dir, la meitat, per considerar-la culpable de no haver controlat prou el manteniment dels quilòmetres que gestiona. «Es tracta d’una expropiació», van lamentar els Benetton.

Però la paradoxa és que, mentre no existeixi una sentència judicial, la gestió del nou pont de Sant Jordi de Gènova ha sigut donat a Austostrade S.A., és a dir, als Benetton.