Eleccions legislatives en una Síria arrasada per la guerra

Aquest diumenge els sirians estan cridats a les urnes per a unes eleccions legislatives en un país arrasat per la guerra i sumit en una gran crisi econòmica, i controlat majoritàriament pel poder de Bashar al-Assad. Es tracta de les terceres eleccions parlamentàries des que el 2011 va començar una guerra que ja ha deixat més de 380.000 morts i ha obligat milions de persones a abandonar les seves llars, mentre que el règim i els seus pilars són objecte de sancions occidentals.

Més de 7.400 col·legis electorals havien d’obrir les portes a les 06.30 hores a les zones governamentals, segons l’agència oficial Sana. Per primera vegada, les eleccions també tindran lloc a antics bastions de la rebel·lió.

El partit Baas, en el poder des de fa mig segle i íntimament lligat al clan Assad, sol guanyar aquestes legislatives, que s’organitzen cada quatre anys per elegir 250 diputats. En aquestes eleccions no es preveuen sorpreses, ja que la majoria dels opositors viuen a l’exili o fora de les zones controlades pel règim. A més, els milions de sirians que es troben a l’estranger, la majoria refugiats, no hi podran participar. 

Inicialment previstos per a l’abril, els comicis es van retardar dues vegades a causa de la pandèmia del nou coronavirus, que va afectar 496 persones i va causar 25 morts a les zones governamentals, segons dades oficials. Durant les legislatives del 2016, la taxa de participació va ser del 57,56% entre els prop de nou milions d’electors. 

Segons la comissió electoral, es van habilitar taules de votació per primera vegada a Ghouta Oriental, un enclavament anteriorment controlat pels insurgents, a les portes de la capital. També es podrà votar als territoris reconquistats a la província d’Idlib, últim gran feu gihaidista i rebel del noroest, que segueix estant al punt de mira del règim.

En els últims anys el govern d’Al-Assad va encadenar diverses victòries gràcies al recolzament militar de Rússia i l’Iran, i ja controla més del 70% del país, fragmentat per la guerra.

Preocupació per l’economia

No obstant, en els programes dels candidats regnen les qüestions econòmiques i socials, amb promeses de solucions per a la pujada dels preus i la rehabilitació de les infraestructures.

Des de fa diversos mesos, l’economia està en caiguda lliure, amb una depreciació històrica de la moneda. Més del 80% de la població viu sota el llindar de la pobresa, segons l’ONU.

Una crisi accentuada, a més, per les sancions de la llei Cèsar adoptades pels Estats Units a mitjans de juny, que se sumen a altres mesures similars adoptades pels països occidentals.

Pària internacional

La Síria d’avui dista molt de la de fa 20 anys, quan Bashar al-Assad, llavors que tenia 34 anys, va accedir al poder després de la mort del seu pare, Hafiz al-Assad.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Al cap de 30 anys amb el seu pare en el poder, Bashar encarnava una esperança de canvi. Però dues dècades després, ell i el seu règim són considerats pàries per la comunitat internacional.

Després de nou anys d’una guerra mortífera, en què van participar potències regionals i internacionals, no s’entreveu cap sortida a la crisi. Les pròximes presidencials estan previstes per al 2021.