22 d’oct 2020

Anar al contingut

CONSEQÜÈNCIA DEL BLACK LIVE MATTERS

El rei dels belgues reconeix la «violència i crueltat» causada en la colonització del Congo

Felip expressa per primera vegada el «profund penediment» de la casa reial pels actes comesos a l'excolònia belga per Leopold II

Silvia Martinez

El rei dels belgues reconeix la «violència i crueltat» causada en la colonització del Congo

JUNG YEON-JE

Mai en la història la casa reial de Bèlgica havia reconegut les atrocitats i els actes de crueltat comesos a la República Democràtica del Congo pel rei Leopold II, que va utilitzar aquesta excolònia africana com el seu vedat privat entre el 1895 i el 1908, en què va explotar brutalment i al seu aire els recursos naturals com el cautxú i va fer-ho amb la població local en condicions d’absoluta esclavitud, cosa que va provocar la mort de més de 10 milions de persones. Coincidint amb el 60è aniversari de la independència de l’excolònia, el 30 de juny del 1960, el rei Felip ha expressat aquest dimarts públicament el seu «profund penediment» en una carta dirigida al president del país, Felix Tshisekedi.

L’espècie de mea culpa sobre el passat colonial belga ha tardat anys a arribar i només ha sigut possible després de l’onada d’indignació i protestes desencadenades a tot el món per la mort de l’afroamericà George Floyd, als Estats Units, en mans de la policia, i el moviment Black Lives Matter que en les últimes setmanes també s’ha deixat sentir amb força a Bèlgica. Desenes d’estàtues i bustos de Leopold II, molt present encara en moltes ciutats, inclosa la capital de Brussel·les, han sigut vandalitzades i pintades per grups antiracistes, que n’exigeixen la retirada i l’obertura d’un debat públic, que arrencarà finalment al setembre en una comissió parlamentària disposada a examinar el passat colonial «en totes les seves dimensions» i en què participarà, també, la diàspora congolesa

«Ha arribat l’hora que Bèlgica emprengui el camí de la veritat», ha reconegut també aquest dimarts la primera ministra, Sophie Wilmès, que ha indicat que durant aquest 2020 «hem de ser capaços de mirar el passat compartit amb lucidesa i discerniment», un passat carregat de «desigualtats i violència» cap als congolesos. Faltava, no obstant, un pronunciament del rei dels belgues, que només es pot posicionar sobre qüestions polítiques amb l’aval del Govern belga, i finalment ha arribat aquest dimarts. 

«Violència i crueltat»

En la carta, Felip reconeix per primera vegada els actes de «violència i crueltat» comesos al Congo que «pesen en la nostra memòria col·lectiva» i que van causar «sofriment i humiliacions», tot i que no esmenta explícitament i pel nom el seu avantpassat Leopold ni demana formalment excuses. «Vull expressar la meva profunda pena per aquestes ferides del passat, el dolor de les quals s’ha revifat per les discriminacions encara molt presents en les nostres societats», assenyala, donant el recolzament a la reflexió feta pel Parlament federal belga perquè «la nostra memòria quedi definitivament en pau». 

Un gest que la premsa belga ha qualificat d’«històric», ja que reconeix per primera vegada de forma oficial un passat tremendament fosc, els vestigis del qual continuen turmentant el país. De fet, el mateix Felip II ja va optar a finals del 2018 per no participar en la cerimònia d’inauguració del renovat Museu de l’Àfrica, situat a la perifèria de Brussel·les, i ideat pel seu avantpassat com a eina de propaganda del projecte colonialista que el va convertir en multimilionari.