Els EUA i Rússia intenten salvar a Viena l'últim gran tractat de desarmament nuclear

És l’últim gran acord de desarmament nuclear, hereu de l’era de la distensió de finals dels 80 i principis dels 90 protagonitzada pels presidents Ronald Reagan, George Bush i Mikhaïl Gorbatxov. Expira al febrer, i la seva renovació penja d’un fil, a causa de les diferències entre les dues principals potències atòmiques. Delegacions dels EUA i Rússia han iniciat aquest dilluns a Viena, en una atmosfera de pessimisme, les converses per impedir el col·lapse del tractat Nou Start, que limita a 1.500 el nombre d’ogives nuclears desplegades en coets estratègics (de llarg abast).

Els representants dels dos països que han anat arribant al palauet al costat del Ministeri d’Exteriors a la capital austríaca han preferit no fer declaracions sobre les negociacions, que se celebraran a porta tancada durant dos dies. «Ja ho veurem», ha assegurat el mariscal Billingslea, enviat del president nord-americà per a temes de desarmament. «Ho esperem; nosaltres sempre tenim esperança», ha respost Andrei Ribakov, viceministre d’Exteriors.  Les previsions pinten bastos, després que l’agost del 2019, s’esfondrés definitivament el Tractat INF per a limitació de les armes nuclears de mig abast, amb un radi d’acció d’entre 500 i 5.500 quilòmetres.

El president Donald Trump vol incloure la Xina a les converses, a la qual cosa Pequín s’ha negat en rotund. «L’arsenal nuclear xinès es manté inferior, tant en quantitat com en qualitat, de manera que manca d’incentius per acordar reduccions i transparència», aclareix en un correu Dmitri Stefanovitx, investigador del Centre per a la Seguretat Internacional IMEMO-RAS.

Totes les armes nuclears

A més, Washington prefereix no renovar l’actual tractat i iniciar converses per a un nou acord que inclogui totes les armes nuclears, una cosa que Moscou no està disposat a assumir mentre la part nord-americana no accepti parlar dels denominats escuts antimíssils. «Els nord-americans estan preocupats per les armes nuclears subestratègiques no cobertes pel Nou Start, així com algunes de les noves armes russes que no poden estar incloses en l’actual pacte; Rússia és contrària al desplegament d’armes ofensives i defensives a prop de les fronteres russes», continua Stefanovitx.    

Si en els pròxims mesos els dos estats no troben un punt de trobada, podrien entregar-se a una cursa d’armaments similar a què va tenir lloc durant el segle XX. A més de reduir el nombre d’ogives de llarg abast desplegades, el Nou Start estableix límits en la quantitat de llançadores, míssils i bombardejos sobre el terreny.

Els experts no s’atreveixen a donar un pronòstic sobre el que finalment succeirà. «Les possibilitats que l’acord sigui prolongat hi són; desitjo que Washington accepti finalment l’extensió  i els dos països acabin firmant una declaració conjunta proclamant la seva disposició a afrontar les seves inquietuds durant el període de prolongació (de cinc anys), però no em sorprendria si el Nou Start finalment no sobreviu», apunta Stefanovitx.