Comença el judici per la matança de jesuïtes espanyols al Salvador el 1989

L’excoronel i exviceministre de Defensa del Salvador Inocente Montano és finalment l’únic acusat en el judici que ha començat aquest dilluns a l’Audiència Nacional per l’assassinat de cinc jesuïtes espanyols al país sud-americà el 16 de novembre del 1989.

En la primera sessió de la vista oral, dedicada a les qüestions prèvies, el tribunal ha declarat prescrits els fets per a René Yusshy Mendoza, que va ser tinent de l’Exèrcit salvadorenc i membre del batalló Atlácatl, executor de la matança. Ara Yusshy Mendoza passa a ser testimoni i declararà el pròxim 7 de juliol.

Montano s’enfronta en aquest procés a 150 anys de presó per l’assassinat dels cinc religiosos, entre qui hi havia Ignacio Ellacuría, llavors rector de la Universitat Centreamericana (UCA) i ideòleg de la Teologia de l’Alliberament. El ja septuagenari Montano està a la presó des del 2017 i la seva presó provisional ha sigut prorrogada fa uns mesos, per la qual cosa urgia asseure’l a la banqueta.

Confessió de Yusshy Mendoza

La petició fiscal per a Montano contrastava amb la de Yusshy Mendoza, ja que la fiscalia només reclamava una pena d’un any per cada un dels cinc assassinats, a l’aplicar-li l’eximent incompleta de por insuperable i dos atenuants per confessió i per haver-se ofert a reparar el mal, en correspondència a la seva «molt» activa col·laboració amb la justícia.

La defensa de Yusshy ha recordat que el seu client ja va ser empresonat al país centreamericà fins al 1993, quan la llei d’amnistia el va posar en llibertat. A més, ha explicat que «el termini de prescripció venç als 20 anys» i que contra Yusshy «no es va dirigir el processament fins al 2011» sense que prèviament existís baralla, denúncia o escrit de part contra ell, a més d’esmentar que els jesuïtes salvadorencs i l’actual rector de la UCA destaquen la seva col·laboració aquests anys.

La fiscalia ha reconegut que «ja han passat àmpliament aquells 20 anys» i que, per tant, «és procedent declarar prescrits els delictes», i les acusacions s’han adherit a la fiscalia no sense abans remarcar que Yusshy «està reinserit, té feina, no ha tornat a delinquir, des del 2012 va mostrar el seu penediment i gràcies a la seva col·laboració es tenen elements probatoris». I a més, han precisat, va demanar i va rebre perdó.

Nou panorama

Montano, que portava com tots els participants en la vista una mascareta, ha seguit aquesta primera jornada gairebé sense parpellejar des del banc dels acusats. El judici es reprendrà el pròxim dimecres amb la declaració de l’excoronel.

La nova condició de testimoni de Yusshy dibuixa un nou panorama en l’esdevenir del judici atès que el seu interrogatori, ara obligat a dir la veritat, sembla clau contra Montano.

L’excoronel és l’únic processat posat a disposició de la justícia espanyola –va ser entregat pels EUA el 29 de novembre del 2017–, després que les autoritats salvadorenques deneguessin les ordres d’extradició contra una vintena d’exmilitars acusats d’haver participat en el disseny i execució dels assassinats.

Segons la fiscalia, Montano i Yusshy Mendoza «van participar en la decisió, el disseny o l’execució» de l’assassinat d’Ellacuría, Ignacio Martín Baró, Segundo Montes Mozo, Amando López Quintana i Juan Ramón Moreno Pardo al campus de la UCA, enmig de l’ofensiva més gran registrada durant la guerra civil salvadorenca (1980-1992). També van assassinar els salvadorencs Joaquín López (sacerdot), l’empleada domèstica de la Universitat Julia Elba i la seva filla menor, Celina Mariceth Ramos.

Terceres persones

«Els processats, juntament amb terceres persones no investigades en el present procediment, van constituir dins de l’Estat del Salvador, una estructura paral·lela, al marge de la legalitat, que va alterar greument la pau pública, provocant un estat de terror a la població a través d’execucions de civils, desaparicions forçades...», destaca la fiscalia.

Segons el seu relat, l’any 1989, quan es va produir el crim, «va ser el punt clau de la dècada de guerra civil al Salvador» a l’alterar els resultats de les eleccions «de manera irrevocable el panorama polític del país». En aquesta situació, «els jesuïtes, especialment Ignacio Ellacuría, havien assumit el lideratge» per negociar una sortida dialogada al conflicte armat.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Segons la fiscalia, «era l’únic mitjancer que parlava amb totes les parts i actuava de pont entre el president (Alfredo) Cristiani i els rebels», fet que el va convertir en «objectiu dels militants de l’extrema dreta», que culpaven l’Església de formar part «d’una conspiració comunista internacional».

En aquest context, el 15 de novembre, «l’alt cap i altres líders militars veterans, la majoria dels quals pertanyien a la Tandona (una associació de 20 oficials que ocupaven les posicions claus de l’Exèrcit i del Govern), van decidir procedir amb les execucions dels jesuïtes».