13 jul 2020

Anar al contingut

PROTESTES A TOT EL PAÍS

Els disturbis racials desborden les autoritats dels EUA

Les protestes per la mort de George Lloyd en mans de la policia s'estenen a més d'una trentena de capitals del país

Trump estudia l'enviament de la policia militar a Minneapolis per sufocar els disturbis dels últims dies

Ricardo Mir de Francia

Els disturbis racials desborden les autoritats dels EUA

La indignació que va encendre Minneapolis s’ha estès a totes les grans capitals dels Estats Units, que divendres van viure una altra nit caòtica de protestes multitudinàries i actes de vandalisme. Moltes de les marxes per la mort de l’afroamericà George Lloyd en mans de la policia van derivar en enfrontaments amb els agents, edificis i vehicles cremats, comerços saquejats i centenars de detinguts. Una explosió de fúria per la persistent brutalitat policial i la sempiterna discriminació dels negres, que les autoritats estan tenint seriosos problemes per aturar. Diversos estats han desplegat la Guàrdia Nacional, mentre que el Pentàgon va ordenar que la policia militar es prepari per anar a Minneapolis si el president ho ordena. 

La solidaritat de part de la classe política amb les manifestacions que van començar dimarts, un dia després que diversos vídeos captessin com un policia clava el genoll al coll a Lloyd durant vuit minuts fins a deixar-lo inconscient, ha donat pas a la denúncia irada dels actes de vandalisme. «Això és un caos absolut. No té res a veure amb les mostres de dol o amb la injustícia que tots reconeixem que s’ha de resoldre. Això és perillós», va dir el governador de Minessota, Tim Waltz. El demòcrata va assegurar que els disturbis a Minneapolis i Saint Paul, les dues ciutats agermanades que formen una mateixa conurbació, estan «estretament controlades» per un grup d’agitadors de fora de la ciutat

Per primera vegada des de la segona guerra mundial, el seu estat va ordenar el desplegament de tots els efectius de la seva Guàrdia Nacional, més de 13.000 militars cridats a afegir-se als 700 que ja patrullaven els carrers. «Això és un intent organitzat de desestabilitzar la nostra societat civil», va afirmar Waltz abans de confabular-se per sufocar els aldarulls «com més aviat millor». Però fins ara ni la presència dels militars al carrer ni el toc de queda imposat a partir de les 20.00, hora local, han aconseguit frenar els disturbis. Per quarta nit consecutiva es va calar foc a comerços i edificis, des d’una sucursal bancària fins a una gasolinera. I també hi va haver trets contra els agents, segons la mateixa policia, que va dur a terme uns 40 arrestos. 

Escenes similars es van viure almenys en una trentena de ciutats. El governador de Geòrgia va declarar l’estat d’emergència, després que grups de manifestants s’enfrontessin amb els agents a Atlanta, cremessin un cotxe i s’acarnissessin amb la seu de la CNN. La seva façana va ser empastifada, mentre volaven algunes de les seves vidrieres. «¿Què canviem destrossant la ciutat?», va dir l’alcaldessa, Keisha Lance. «Heu perdut tota la credibilitat. No és així com canviem Amèrica».

Detroit (Michigan) va morir una persona, víctima de diversos trets d’origen desconegut dirigits contra els manifestants, segons Associated Press. Per tot el país van créixer els cants de «sense justícia, no hi ha pau», «la vida dels negres importa» o «no puc respirar», una de les últimes frases que va pronunciar Lloyd abans de perdre el coneixement i morir en un hospital, segons la posterior autòpsia. A Nova York hi va haver enfrontaments amb la policia, que va recórrer als gasos lacrimògens per provar de dissuadir les concentracions, que es van traslladar des de Manhattan fins a Brooklyn a mesura que avançava la jornada. «Estic realment cansat de quedar-me a casa sense fer res», va dir al ‘New York Times’ un manifestant de 27 anys. «Necessito ser part de la història, necessito ser part del canvi».

En un intent de calmar els ànims, la fiscalia de Minnesota va ordenar divendres l’arrest de Derek Chauvin, l’agent que va immobilitzar brutalment Lloyd clavant-li el genoll al coll, i el va acusar d’homicidi en tercer grau. Pare d’una nena i guarda de seguretat a l’atur des que va començar la pandèmia, Lloyd va ser detingut dilluns després que l’amo d’una botiga avisés la policia acusant-lo d’haver pagat amb un bitllet fals de 20 dòlars. Els altres tres agents que van contemplar sense moure un dit com agonitzava han sigut acomiadats. 

La Casa Blanca ha deixat de moment que siguin els estats els que facin front a les protestes, tot i que Donald Trump segueix atiant les flames al culpar «l’esquerra radical» d’orquestrar les protestes i els líders demòcrates de permetre-les. «¿Com pot ser que tots aquests llocs que tan malament s’estan defensant estiguin governats per demòcrates progressistes?», va escriure a les xarxes socials. Al president no li ha fet falta recórrer a la televisió per constatar la fúria que recorre el país. Divendres les protestes van arribar fins a les portes de la Casa Blanca, on els centenars de manifestants van intentar traspassar el perímetre de seguretat mentre Trump contemplava l’escena des dels finestrals de la seva residència. 

Com ja va fer la vigília, el president va amenaçar amb una reacció contundent. Abans de demanar als governadors que endureixin la seva resposta, va afirmar que, en cas d’haver traspassat les tanques, els manifestants haguessin sigut rebuts amb «els gossos més agressius i les armes més amenaçadores que s’hagin vist». La qüestió ara passa per saber si la seva Administració intervindrà en l’assumpte, un escenari que podria agreujar les tensions. De moment, i seguint les ordres de la Casa Blanca, el Departament de Defensa ha posat en alerta la policia militar perquè estigui a punt per viatjar a Minneapolis en cas que el president ho digui. Seria una mesura extraordinària, tot i que els seus agents ja van ser desplegats a Los Angeles per sufocar els disturbis que el 1992 va generar el linxament de Rodney King en mans de la policia.

La frustració de bona part de la població amb la violència policial contra els negres s’ha agreujat pel fracàs de les reformes empreses els últims anys per provar de canviar la cultura dels diferents departaments de policia. Ni les mesures per diversificar-los racialment ni l’obligació imposada als agents perquè filmin totes les interaccions amb la ciutadania han aconseguit reduir sensiblement el nombre d’homicidis perpetrats pels agents. L’any passat hi va haver 1.100 morts. Els afroamericans tenen tres vegades més probabilitats de morir en mans de la policia que la població blanca.