01 d’oct 2020

Anar al contingut

Crisi sanitària

Els Estats Units abandonen a la seva sort els immigrants sense papers

El Govern exclou els 11 milions d'indocumentats dels ajuts aprovats per fer front a la crisi del coronavirus

La Covid-19 està colpejant de manera desproporcionada les comunitats d'immigrants

Ricardo Mir de Francia

Els Estats Units abandonen a la seva sort els immigrants sense papers

A l’altre costat del telèfon s’endevina un fil de veu, tan feble com una guitarra amb les cordes rovellades. Des de fa uns quants dies, la María no es troba bé. Està cansada. Li falta l’aire. Ni tan sols reconeix la seva pròpia veu. «Crec que aquesta vegada em tocarà a mi», diu resignada. El coronavirus ha passat pel seu petit món com un tornado. De les nou persones amb qui comparteix apartament a la perifèria de Washington, cinc s’han encomanat. Només els quatre nens l’han esquivat. Els quatre nens i aquesta mexicana de 36 anys, que espera ara la trucada del metge perquè li confirmi el seu diagnòstic. «Estic passant molta por perquè soc l’única persona sana a casa. Tinc dos fills, he de cuidar la meva parella i m’he quedat sense feina».

María no és el seu veritable nom. El de veritat se’l guarda al calaix perquè no té papers. Forma part dels 11 milions d’immigrants indocumentats que viuen als Estats Units, un exèrcit de treballadors a l’ombra que han sigut completament exclosos dels ajuts governamentals per fer front a la crisi desencadenada pel virus. El Congrés els han negat el subsidi d’atur, el finançament per a les seves empreses o els ingressos directes de diners en efectiu, ignorant que paguen impostos com qualsevol treballador. Ni tan sols ha canviat temporalment la normativa que els impedeix acollir-se als programes de sanitat pública

Però no acaba aquí la cosa, perquè també s’han exclòs els fills nord-americans dels sense papers dels xecs de 500 dòlars enviats a cada menor d’edat, fet que ha portat set famílies a demandar el Govern federal per «discriminació». Entre aquestes, la de la María. «És realment cruel i discriminatori que el Govern els hagi deixat deliberadament fora dels ajuts. En aquest país no hi hauria d’haver ciutadans de segona classe», diu Pablo Blank des de CASA, una organització de recolzament als immigrants que participa en la demanda. Segons les seves estimacions, quatre milions de nens es troben en aquesta mateixa situació. 

Concentració de casos

El resultat de tanta desprotecció és el previsible: el coronavirus està fent estralls en les comunitats d’immigrants com Langley Park, on viu la María, el barri amb la concentració més gran de casos de l’estat de Maryland. «Les malalties infeccioses són el millor exemple de com estem interconnectats com a societat. La Covid-19 no discrimina. Si no protegeixes el teu veí, el virus continuarà avançant», assegura la doctora Michelle LaRue, assessora en Salut Pública de CASA.

Langley Park és un petit Manhattan hispà sense gratacel ni botigues de Louis Vuitton. Un embolic superpoblat de blocs d’apartaments de dos i tres pisos que moltes famílies subarrenden per poder pagar el lloguer. Davant els supermercats, quadrilles d’homes esperen a les voreres que algú els contracti unes hores. Porten motxilles escolars a l’espatlla, com si mai haguessin abandonat la frontera de Rio Grande. El 70% dels habitants d’aquest suburbi són indocumentats. «Tot s’ha parat, no hi ha feina, no sé com pagarem la renda», diu el José Lucas, un paleta salvadorenc de 36 anys. «Si no hi ha diners, la gent s’ha de buscar la vida i això es posarà violent». La vigília hi va haver dos tirotejos als voltants. Avui pul·lulen per allà els cotxes patrulla. 

La tasca de les oenagés

També la María ha perdut la seva feina en un restaurant. Fa gairebé dos mesos que no treballa i cuida la seva legió de malalts en una casa on se circula amb mascaretes i tots es renten les mans obsessivament. «Al principi tots van pensar que tenien grip; no estàvem ben informats», diu referint-se al seu cunyat, la seva nora, la seva parella i els oncles d’aquesta. Un darrere l’altre van anar caient, sense assegurança mèdica i sense més accés a la sanitat que les clíniques d’atenció primària de les oenagés, l’únic flotador de salvament per als més pobres a la pàtria de l’abundància capitalista. 

Ni tan sols aquells que poden pagar-se una assegurança privada –pocs perquè la majoria d’indocumentats viuen al dia– estan necessàriament anant als hospitals perquè tenen por de ser arrestats, tot i que l’Administració Trump ha frenat les batudes, en l’únic gest cap als immigrants. 

Amb la seva parella aïllada a l’habitació que tots dos compartien, fa dies que la María dorm al sofà amb els seus fills. «Surto a buscar menjar a les escoles i centres comunitaris. No m’importa fer cua durant dues o tres hores, faci fred o calor, perquè és una gran ajuda», confessa. La pregunta ara és com tirarà endavant si es confirma el seu diagnòstic de Covid-19. No li dona temps a respondre. Està cansada. Molt cansada. I la trucada es talla.