Netanyahu i Gantz pacten un «govern d'emergència nacional» a Israel

El primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu, i el líder de la coalició de centredreta Blau i Blanc, Beny Gantz, han firmat la tarda d’aquest dilluns un acord que posarà fi a un any i mig de paràlisi política a Israel i evitarà que el país hagi d’embarcar-se en unes quartes eleccions legislatives.

En un comunicat conjunt, el partit de Netanyahu, el Likud, i Blau i Blanc, els màxims responsables del qual s’han reunit a Jerusalem, han assenyalat que han arribat a un pacte per formar «un govern d’emergència nacional». «Hem evitat unes quartes eleccions, hem salvaguardat la democràcia», ha escrit Gantz en el seu compte de Twitter poc després de la firma de l’acord. «Lluitarem contra el coronavirus i ens ocuparem de tots els ciutadans israelians. Tenim un govern d’emergència nacional», ha afegit.

Segons mitjans de comunicació locals, el pacte de govern es firmarà formalment la setmana que ve, quan Israel celebri el Dia de la Independència, seguint el calendari jueu.

Casos de corrupció

Netanyahu i Gantz han acordat que el primer ocuparà el càrrec de primer ministre durant els 18 primers mesos d’existència de l’executiu i després el reemplaçarà Gantz.

La llei permetia fins ara que només el primer ministre pogués continuar ocupant el seu càrrec malgrat estar processat per corrupció. Però, segons l’acord de govern, un viceprimer ministre també podrà seguir en el seu càrrec.

Netanyahu s’enfronta a un judici acusat de frau, suborn i abús de poder per tres casos de corrupció que comença el 24 de maig. El primer ministre podrà vetar el nomenament del Fiscal General de l’Estat.

Notícies relacionades

La candidata avalada pel Sinn Féin, favorita en les presidencials

La UE topa amb la realitat

Gantz i Netanyahu han pactat que el primer, a més de vice primer ministre, serà titular de Defensa. Gabi Ashkenazi, de Blau i Blanc, ocuparà la cartera d’Exteriors i Avi Nissenkorn, la de Justícia.

Per part del Likud, Yisrael Katz serà ministre de Finances, Miri Regev, de Seguretat Pública i Yariv Levin, president del Parlament.