REPTE SANITARI

El coronavirus posa a prova el complex sistema de salut dels EUA

Els esforços per cobrir proves i tractament són insuficients per garantir l'atenció accessible

La batalla ideològica i legal de Trump i els republicans contra l'Obamacare complica més les perspectives

zentauroepp53019279 view of an almost empty time square on april 03  2020 in new200403213421

zentauroepp53019279 view of an almost empty time square on april 03 2020 in new200403213421 / ANGELA WEISS

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

A tot el món el coronavirus atia no només una crisi, sinó tres: la sanitària, l’econòmica i la social. Als Estats Units, aquesta tempesta perfecta ha tret a la superfície un dels corrents més problemàtics del país: la d’un sistema sanitari que, tot i que sigui, com presumeix sovint el president, Donald Trump, «el més avançat del món», és maquiavèl·licament enrevessatonerós i inabastable per a alguns. I, tot i que s’estan dibuixant nous mapes per navegar-hi enmig de l’epidèmia, que de moment ha encomanat més de 250.000 persones als EUA, el camí de com afrontar el tractament del coronavirus continua ple de borrasques.

L’històric paquet d’estímul de 2 bilions de dòlars va garantir la prova del Covid-19 gratis per a tots els nord-americans. Diverses companyies d’assegurances del país han anunciat que no carregaran els copagaments per tractament als seus assegurats. I el vicepresident, Mike Pence, va anunciar dijous que és imminent un pla, com a part del programa de 100.000 milions de dòlars destinat a hospitals dins de l’estímul, per compensar els centres mèdics pel tractament per a la gent sense assegurança, uns 27 milions de persones abans que comencés la crisi. «No volem que cap nord-americà hagi de preocupar-se sobre els costos d’aconseguir una prova, sobre els costos de rebre tractament», va dir Pence a la Casa Blanca.

Sobre el paper sona prometedor, però les complexitats del sistema nord-americà obliguen a prendre les promeses amb una dosi de cautela. Fins i tot, a posar-les en dubte.

Un sistema trencat

159 milions de nord-americans depenen de les assegurances que aconsegueixen a través de la feina per garantir-se la sanitat. Molts dels prop de 10 milions que han perdut la feina en les dues últimes setmanes ara perdran aquestes assegurances. Per mantenir-la com la tenien podrien aplicar el programa COBRA, però assumint ells tot el cost. De mitjana són 7.200 dòlars a l’any per a una assegurança individual 20.000 dòlars per a una família, difícil d’assumir quan s’ha perdut el sou.

Una altra opció per als nous aturats seria buscar una nova assegurança en els mercats d’assegurances subsidiades que va establir la reforma sanitària promulgada per Barack Obama, que 11 estats han obert fora del seu calendari habitual per intentar donar opcions de cobertura també a gent que no tenia assegurança. Però el Govern de Trump, ficat en la guerra ideològica i legal dels republicans contra l’Obamacare, no ha volgut fer general aquesta obertura extraordinària i controla els mercats en 38 estats.

La batalla contra l’Obamacare també dificulta en 14 estats controlats pels conservadors l’accés a Medicaid, el sistema públic de sanitat per a la gent de més baixos ingressos, que cobreix uns 70 milions de persones actualment als EUA.

Els límits per ingressos per accedir a Medicaid i els d’edat per accedir a Medicare, l’altre sistema públic, deixen, a més, bona part de la població en mans de les companyies d’assegurances privades i d’un demolidor sistema en què, a més de les primes de les pòlisses, s’han de pagar «deduïbles» (la quantitat que ha de sortir de la pròpia butxaca abans que comenci a cobrir l’assegurança), copagaments i coassegurances que carreguen quotes fixes o de percentatge dels costos, i despeses com ara per utilitzar metges o serveis «fora de la xarxa» de l’assegurança.

Projeccions

Notícies relacionades

Diverses empreses especialitzades han fet estudis per projectar costos del coronavirus basant-se en tractaments habituals per a pneumònies o grips. En el de la Kaiser Family Foundation, per exemple, s’ha calculat que el cost mitjà del tractament de persones amb assegurança de feina seria de 9.763 dòlars si no hi hagués complicacions, però de fins a 20.292 dòlars si n’hi hagués. En un altre càlcul de FAIR Health, en què es projecta la despesa per a persones sense assegurança o que reben serveis «fora de la xarxa» coberta per la seva pòlissa, el cost es mou entre 42.486 dòlars i 74.210.

Les històries de denúncia ja han començat a aparèixer. Kaiser Health ha explicat, per exemple, la d’un home a qui el van enviar a fer la prova en un servei d’emergències i que ha acabat, fins i tot amb la seva assegurança, amb una factura de 2.000 dòlars (va donar negatiu) . Però la més tràgica ara per ara és la d’un jove de 17 anys que va morir de Covid-19 a Califòrnia. Havia anat a un centre de salut. Va ser rebutjat per no tenir assegurança.