Trump amplia fins al 30 d'abril les mesures de distanciament social

Un hospital de campanya s’aixeca a Central Park. Als molls del riu Hudson ha ancorat el ‘USNS Comfort’, un barco mèdic de la Marina dels Estats 'Units, que acollirà fins a 1.000 pacients no afectats pel coronavirus per fer espai als malalts de Covid-19 en els cada vegada més saturats hospitals de Nova York, una ciutat on ja hi ha més de 36.000 casos detectats i 790 morts.

Són dues imatges per a la història. Són el recordatori de la gravetat d’una pandèmia que fueteja amb força la metròpolis, l’estat i tot el país, ja des de fa dies el principal focus mundial, amb gairebé 150.000 casos detectats. Ara per ara les morts als EUA són prop de 2.600, però les estimacions calculen que podrien arribar a assolir entre 100.000 i 200.000. I això és en un dels millors escenaris possibles que estudien experts com la doctora Deborah Birx, que dirigeix la resposta del grup de treball de la Casa Blanca, i el doctor Anthony Fauci, director del Centre Nacional de Malalties Infeccioses.

La realitat s’imposa i fins i tot ha calat en el president, Donald Trump, que ha deixat que premiï la raó científica i mèdica i, una setmana després de llançar la idea que part del país podria obrir el 12 d’abril, diumenge va adoptar la decisió prolongar almenys fins al 30 d’abril les directrius federals de distanciament social per provar de combatre la crisi sanitària. En 29 estats i 14 ciutats ja s’han imposat ordres i guies més estrictes encara. I són 248 milions de nord-americans, dos de cada tres, els que tenen ordres de limitar sortides tret que siguin essencials.

L’economia i la campanya

Trump no pot ni vol treure l’ull de la situació de l’economia, brutalment colpejada, i que tot i que rebrà l’històric paquet d’estímul de 2,2 bilions de dòlars aprovat pel Congrés i bilions més injectats per la Reserva Federal, probablement en necessitarà més, una cosa que la demòcrata Nancy Pelosi ha anunciat que ja estudien a la Cambra baixa. Trump, ha qualificat de «cadelleta malalta» Pelosi, després que aquesta critiqués la «letal» lentitud de la Casa Blanca en la resposta al coronavirus.

Aquest mateix dilluns la cadena de grans magatzems Macy’s anunciava baixes d’ocupació i sou per a la majoria dels seus 130.000 empleats. I quan dijous s’anunciïn les noves xifres setmanals de peticions de prestacions d’atur es continuaran acumulant sobre el ja històric rècord de 3,3 milions de nous aturats marcat la setmana anterior.

Notícies relacionades

Guerra pels respiradors als EUA

Els EUA posen en marxa el rescat econòmic més gran de la seva història

El president clarament tampoc aparta la seva atenció de la campanya electoral, i busca treure’n partit. Diumenge al fer l’anunci, per exemple, va mentir dient que acabava de saber que si no es feia res podrien morir 2,2 milions de nord-americans (tot i que dues setmanes abans ja se li va presentar un informe de l’Imperial College de Londres que plantejava aquest escenari). I així va poder emmarcar sota una llum més positiva la seva decisió. «És una xifra horrible, però si aconseguim deixar les morts entre 100.000 i 200.000 haurem fet una molt bona feina».

Les demandes de més acció, no obstant, continuen creixent. En hospitals ja al límit creix l’ansietat per l’allau de casos i l’escassetat de material de protecció per al personal mèdic, i un infermer d’un hospital del Bronx que s’ha encomanat donava un testimoni demolidor a ‘The New York Times’: «Sento com si ens estiguessin enviant a l’escorxador». Bill de Blasio, alcalde de Nova York, recordava aquest dilluns que actualment hi ha unes 20.000 llits d’hospital disponibles a la ciutat, quan calcula que faran falta 60.000 per a principis de maig. «És com afegir 40 ‘USNS Comfort’ –ha dit el dia de l’arribada del barco hospital–. «Aquesta és la magnitud del que parlem».